Durant segles, el relat de la història europea s’ha escrit sobretot amb noms masculins. Ara, dos dels grans museus del continent volen revisar aquest relat. El Rijksmuseum d’Amsterdam i el Museu del Prado de Madrid han posat en marxa una col·laboració per investigar el paper de les dones en la història compartida entre Espanya i els Països Baixos, tant en l’art com en l’exercici del poder.
El poder de les dones
El projecte culminarà el 2029 amb una exposició dedicada a tres dones de la dinastia dels Habsburg: Margarida d’Àustria, Maria d’Hongria i Margarida de Parma. Les tres van governar successivament els Països Baixos durant bona part del segle XVI en representació dels monarques de la dinastia.
La iniciativa, però, va més enllà de recuperar dones artistes. Els dos museus volen estudiar també les dones que van exercir el poder, van encarregar o finançar obres d’art, van formar col·leccions o van tenir un paper actiu en la vida política i cultural europea. "Tenim una història compartida", explica a EFE Marion Anker, copresidenta del projecte Women of the Rijksmuseum, que defensa la necessitat de "retornar a les dones el lloc que els correspon en la història".
El Rijksmuseum treballa des del 2021 per augmentar la presència femenina en el relat de la seva col·lecció. Aquell any, per primera vegada, va incorporar obres d’artistes dones a la seva Galeria d’Honor, on s’exhibeixen algunes de les peces més destacades del museu.
El paper de les dones en l'art
El Prado ha desenvolupat una línia de treball similar amb el programa "El Prado en femení". El projecte, destaca la mateixa agència, no se centra únicament en les dones que van pintar les obres, sinó també en les que les van encarregar, col·leccionar o protegir. Entre les figures que el museu madrileny ha recuperat hi ha Clara Peeters, Sofonisba Anguissola, Isabel Clara Eugènia, Cristina de Suècia i Isabel de Farnesio.
La futura exposició del Rijksmuseum posarà el focus en tres dones que van tenir responsabilitats polítiques de primer ordre. Margarida de Parma, filla de Carles V, va ser nomenada governadora dels Països Baixos el 1559 i va ocupar el càrrec durant els primers anys de la revolta contra el domini dels Habsburg.
Intercanvi d'investigacions
El projecte també vol evitar que aquesta recuperació sigui només temporal. Els dos museus intercanviaran investigacions, organitzaran trobades d’especialistes i crearan un programa internacional de recerca postdoctoral sobre el paper i la representació de les dones dins l’Imperi dels Habsburg.
Perquè, segons Anker, una exposició només pot canviar el relat durant uns mesos. El repte és aconseguir que aquestes figures no tornin a desaparèixer quan les sales tanquin. "La història és un lloc més complex, amb més perspectives, també perspectives de dones", defensa. La intenció, per tant, no és substituir els grans homes de la història per grans dones, sinó ampliar el relat. I recordar que, molt abans que els museus comencessin a revisar les seves col·leccions, elles també havien estat allà.