Del 18 al 28 de maig Barcelona tornarà a acollir el DOCS Barcelona Festival, la gran trobada del cinema audiovisual, que l'any passat va superar els 100.000 espectadors. Enguany s'arriba a la 20ª edició, que es presenta amb el subtítol "Mirades inquietes" i que pretén estendre les seves activitats per diferents punts de la geografia catalana: Berga, Granolllers, Manresa, Vilafranca del Penedès, Badalona i La Garriga. A més a més, el Festival també se celebra a Valparaíso (Xile) i a Medellín (Colòmbia). El festival s'amplia fins a 10 dies, en què es projectaran 94 pel·lícules de 30 països (la majoria als cinemes Aribau i Aribau Club, però també al CCCB, a l'Antiga Fàbrica Estrella Damm i a la Llibreria Altaïr). Hi ha previstes sessions especials per a escolars dins el programa DOCS & Teens. I els que siguin lluny o no puguin anar a les sessions, podran seguir els films del festival a través de la plataforma Filmin. A Barcelona, durant aquests dies, s'hi presentaran mig miler de professionals del cinema, convidats a l'esdeveniment.

Amb ulls de dona

Diverses pel·lícules aporten mirades femenines, com la pel·lícula que estrena el festival, Amazona, de Clare Weiskopf. O La Chana, de Lucija Stojevic, sobre Antonia Santiago Amador, la cèlebre ballarina de flamenc. També hi ha diverses pel·lícules rodades per autors compromesos, com El silencio de los fusiles, de Natalia Orozco, sobre el procés de pau a Colòmbia, Tiribiak, un webdoc interactiu sobre el conflicte basc, o Last Man in Aleppo, sobre la tasca dels cascos blancs que intenten ajudar a les víctimes dels bombardejos a Síria. Però també hi haurà documentals sobre Somàlia, sobre les fàbriques tèxtils de l'Índia, sobre el cas Snowden... Cada cop més periodistes d'investigació opten pel documental, com a eina per difondre les seves denúncies. I hi ha molts documentals que tenen relació amb elements medioambientals. És sorprenent Andry Inuk, un documental fet per una directora inuit (esquimal), Alethea Arnaquq-Baril, en que defensa la forma de vida ancestral del seu poble. I també hi haurà un documental sobre el projecte ITER, destinat a intentar crear energia neta, barata i il·limitada mitjançant la fusió nuclear.

Novetats

El DOCS comptarà amb tres seccions oficials: a més a més de la dedicada als millors documentals internacionals i a la dels millors documentals de la Península Ibèrica i l'Amèrica Llatina, se n'afegeix una tercera, What the Docs, dedicada als documentals més trencadors, amb Isaki Lacuesta, director de La propera pell, com a jurat únic. Per altra banda, fora de competició, s'ha obert una secció de curts documentals d'animació, un gènere que cada cop té més seguidors. I els organitzadors han volgut convocar una trobada entre poetes i gent del món del cinema, amb uns vins pel mig, per intentar crear sinergies creatives. I, com en anys anteriors, s'organitzaran tallers i masterclass per als professionals del sector.

Buscar solucions

Joan González, director del festival, considera que s'han aconseguit els objectius fundacionals del DOCS, que quan es va crear, volia promoure la cultura del documental i trobar vies per garantir el seu finançament. La 20 edició dels DOCS es produeix en un moment en què el mercat de l'audiovisual sembla estar-se afiançant a Catalunya, amb molt prestigi i amb un públic fidel, fins al punt que els organitzadors del DOCS consideren Barcelona com "un dels centres internacionals del documental". Ara a Catalunya ja hi ha un centenar de festivals dedicats a l'audiovisual, però entre ells el DOCS es perfila com un festival estratègic.

Recursos difícils

DOCS és, sobretot, una trobada que genera mercat i que vol oferir viabilitat a les idees dels creadors: un lloc on es troben productors i directors i es perfilen nous projectes. S'han convocat tres activitats diferents, dins l'apartat Indústria del festival, per tal de buscar finançament a projectes. Hi ha 50 projectes de tot el món que intentaran vendre's en aquestes trobades. Malgrat tot, els directors afirmen que el mercat del documental no funciona gaire bé. És simptomàtic que moltes iniciatives acabin portant-se a les pantalles amb pressupostos molt baixos aconseguits mitjançant crowfunding. El mateix Carles Bosch, nominat a l'Òscar per Balseros, està preparant el Petitetun documental sobre el món de la rumba, mitjançant els ingressos de la seva indemnització per sortir de TV3 i un crowfunding. Un món, malgrat tot, encara molt marcat per la precarietat.