Sovint, un paraula presenta lleus variacions arreu del domini lingüístic. Per exemple, l'albergínia també es pot dir aubergínia o esbergínia (fins i tot verginya a l'Alguer!). O de l'albercoc tradicionalment també se n'ha dit albircoc, albrecoc, albericoc, obrecloc, embercoc, bercoc i mercoc. Com és lògic, quan es crea la forma estàndard d'una llengua (allò que es fa servir en els textos formals i en els mitjans de comunicació, allò que s'ensenya, etcètera) es tria només una d'aquests variants, generalment la més usada o la que té més tradició a l'hora d'escriure o la que és més fidel a l'etimologia.
Tanmateix, alguna vegada una paraula d'ús local acaba sent usada en la comunicació formal. Aquest fenomen es dona, per exemple, en el llenguatge jurídic i administratiu d'Andorra, on no s'aplica el dret espanyol o francès i, per tant, tenen les seves pròpies figures jurídiques i administratives. Així, mentre que a Catalunya o a les Illes el mot batlle o batle (femení batllessa o batlessa) fa referència a la màxima autoritat d'un municipi (per tant, és sinònim del mot alcalde, femení alcaldessa), a Andorra es fa servir (amb el femení invariable: la batlle) per a referir-se a la persona que imparteix justícia (en els altres territoris això s'anomena jutge, femení jutgessa). Si en un mitjà de comunicació editat a Barcelona o València es parla d'un afer judicial andorrà, normalment hi surt el terme batlle.
Localismes i economia: un binomi que també existeix
Un cas similar el trobem en la geologia: concretament, la pissarra típica del Priorat, que cobreix la part central de la comarca i que s'anomena llicorella (o llacorella, o llicorell, o llacorell). Aquest terme es troba en altres zones del domini lingüístic, però en la comunicació formal produïda en qualsevol punt del domini lingüístic pràcticament només s'hi veu el terme genèric pissarra, que és el més conegut (per tant, és la forma estàndard). Tanmateix, quan cal parlar d'aquesta pissarra en textos que fan referència a la comarca del Priorat, el terme que es fa servir és llicorella.
Per quin motiu passa això? Hi ha una raó econòmica. El vi del Priorat té fama mundial; i la seva naturalesa en bona part s'explica pel terrer (és a dir, com està conformat el sòl). Per tant, aquella pissarra tan característica, gairebé amb nom propi (llicorella), és un ingredient fonamental per a obtindre un rèdit econòmic. I si es tracta de publicitar el vi, bé cal dir alguna cosa del terrer, ja que això és important per als amants del vi. Cal afegir-hi el turisme que ve a remolc del sector vitivinícola (apartaments turístics, restaurants, cellers que fan enoturisme, etcètera). El món econòmic prioratí, doncs, fa referència a aquesta mena de pissarra usant el terme llicorella, que atreu més clients pel fet que singularitza aquella terra. (Això mateix es pot fer amb la flora, la fauna i la gastronomia d'indrets com els Ports, el Delta, el Montseny, les Guilleries o les valls pirinenques.) Resumint: usar un dialectalisme pot ser... font de riquesa econòmica!