L'extrema dreta continua guanyant espai a Europa, i les portades de la premsa d'aquest dilluns reflecteixen aquest gir amb la contundència d’un resultat inesperat a Portugal: els ultres han escalat fins a la segona posició a les eleccions, mentre que la victòria conservadora confirma l’onada reaccionària que recorre el continent. Sembla el dia de la marmota, però no, i El País arrenca la setmana amb el "triomf conservador a Portugal, amb fort ascens dels ultres". La coalició de partits conservadors de Portugal, de la qual forma part el primer ministre, Luís Montenegro, ha guanyat les eleccions legislatives d'aquest diumenge. Amb l'escrutini per sobre del 95%, l'aliança del Partit Socialdemòcrata-Partit Popular Democràtic i el Partit Popular ha obtingut un terç dels vots (33,3%) i 55 diputats a l'Assemblea, 9 més que el 2024. La formació d'ultradreta Chega! (Prou!) ha crescut fins a esdevenir la segona força al país, amb el 23,2% dels vots i 37 diputats (a l'anterior legislatura en tenia 31) i ha superat el Partit Socialista, que, amb el 23,1% dels vots i 35 diputats, serà la tercera formació. Perd 12 representants i no tindrà opció de governar. Es tracta d'unes eleccions anticipades, convocades després que Montenegro perdés el març una qüestió de confiança amb els vots de pràcticament tota l’oposició, excepte Iniciativa Liberal. El cap de l’executiu portuguès va presentar la moció enmig d'una polèmica que el persegueix relacionada amb els seus negocis familiars. Són els tercers comicis que viu el país des del 2022. El diari també apunta a la seva portada que a Romania, finalment, "el candidat europeista s'imposa al líder ultra" al país. El guanyador ha estat l'alcalde de Bucarest, Nicusor Dan, que s'ha imposat així al candidat d'ultradreta i populista George Simion, que va guanyar la primera volta dels comicis celebrada fa quinze dies. Per sort, hi ha ocasions en què tot queda en un ensurt.
L'ABC comparteix fotografia amb El País, la de Felip VI i Letícia saludant el papa Lleó XIV. La imatge, que sense context semblaria un segon casament entre els monarques, per la indumentària de la reina, mostra una Letícia vestida de blanc, fent ús del seu privilegi de poder anar vestida d'aquest color davant el pontífex. Aquest privilegi és una excepció protocol·lària del Vaticà, que permet a certes reines i princeses catòliques anar de blanc en presència del papa, cosa que trenca la norma general, que imposa el negre per a les dones en aquestes audiències. Actualment, només sis dones al món tenen aquest privilegi: la reina Letícia i la reina emèrita Sofia d'Espanya, les reines Paola i Matilde de Bèlgica, la gran duquessa Maria Teresa de Luxemburg i la princesa Charlène de Mònaco. Aquest dret s'atorga com a reconeixement a les monarquies catòliques que han mantingut una relació històrica i fidel amb la Santa Seu. "El Papa es compromet a treballar per la unitat de l'Església", titula l'ABC, que es fa ressò de la crida a la unitat davant l’odi del món actual i un sistema econòmic que, segons va denunciar, “exclou els pobres” i “depreda el planeta”. Ho va expressar durant l’homilia de la missa que marca l’inici del seu pontificat. “Germans i germanes, voldria que aquest fos el nostre primer gran desig: una Església unida, signe de comunió, que pugui ser llavor de reconciliació en el món”, va proclamar el nou papa. Davant més de 150 delegacions de diversos països i confessions religioses, i milers de fidels congregats a la plaça de Sant Pere, Lleó XIV va defensar una Església oberta i acollidora enmig d’un món travessat pels conflictes i la violència.
Per la seva banda, El Mundo assegura que la Moncloa fa mesos que es prepara per a les filtracions de whatsapps. Segons el diari, que va estar tota la setmana passada publicant missatges personals de Pedro Sánchez i altres alts càrrecs polítics socialistes, el dissabte 10 de juliol del 2021, Pedro Sánchez va comunicar a José Luis Ábalos que deixava de comptar amb ell com a ministre de Transports. "Hem fet un llarg camí junts, però aquest viatge s’ha acabat", li va dir, sense donar cap explicació. Ábalos va abandonar la residència oficial del ministeri i va encarregar la mudança al seu col·laborador de confiança, Koldo García Izaguirre. Entre les caixes, hi havia dues memòries digitals amb converses de WhatsApp entre Ábalos i Sánchez dels anys 2020 i 2021, que García va conservar. La Guàrdia Civil les va trobar en l’escorcoll del seu domicili el 20 de febrer del 2024. Mesos després, a l’octubre, l’equip de la Moncloa va tenir coneixement d’aquests dispositius i va mostrar interès pel seu contingut. Segons fonts del govern, Pedro Sánchez hauria revisat aquelles converses i no hi hauria detectat res compromès, més enllà d’intercanvis personals, ha pogut saber el diari. Fonts del seu entorn, expliquen a El Mundo que, al començament, el president es va prendre les filtracions amb una certa "esportivitat", però també amb un malestar "impulsiu". Tot i que el seu entorn assegura que afronta la situació amb "resignació cristiana", és evident que Sánchez està "incòmode" en veure com es fan públiques converses polítiques que havia mantingut en la més estricta intimitat. Què diuen la resta de portades d'aquest dilluns?
