L’albergínia és una de les hortalisses d’aquest mes de juliol, així com un element importantíssim de la cultura gastronòmica mediterrània. Sí, als Països Catalans també: farcida, rostida, escalivada, fregida, arrebossada… Ens la mengem de totes les maneres possibles, però també l’anomenem de totes les maneres possibles. Seieu a La Gandula d’ElNacional.cat, que descobrirem unes 40 maneres diferents de dir albergínia en català.
✈️ 5 destinacions de viatge per als apassionats de la història i la cultura
De l'albergínia o aubergínia, el Diccionari català-valencià-balear (DCVB) recull les següents variacions de forma: albargínia, albarginy, albergina, alberginya, aubergini, aubregínia, asbergínia, asberginya, bergínia, obergènia, obergínia, obregínia i albargenya. Dit això, l'Atles Lingüístic del Domini Català divideix el territori de dues maneres: segons les variants del segment al- i segons les variants del segment final -ínia.
Mapes lingüístics: com es diu albergínia
D'una banda, ens trobem que a albergínia es diu al Pallars, a la Franja o a gran part del País Valencià; aubergínia, a Ponent, al Camp de Tarragona, a les Terres de l'Ebre o a gran part de Mallorca; ubergínia, a Comarques Gironines, a Menorca, a alguns municipis mallorquins o a gran part d'Eivissa; esbergínia, a gran part de la Catalunya Nord, al golf de Roses, al Maresme, a Barcelona o al nord del País Valencià; i berenxena, al sud del País Valencià o a alguna zona de la Franja. D'altra banda, el segment final -ínia és comú a la majoria de Catalunya, Mallorca i Menorca; el segment final -ina, a la Franja i al País Valencià; -ena, a alguna zona de la Franja i al sud del País Valencià; i -ènia, principalment a Eivissa. A continuació, uns mapes per il·lustrar.
Amb tot, pel que fa a la fonètica, el DCVB fa les següents indicacions: alβaɾʧínia (Carlet); alβaɾʤíɲ (Vinaròs); alβeɾʧíno (Tamarit); albeɾʧíɲa (València, Alcalà de X.); aɫβaɾġína (Cullera); aɫβaɾʤínɛ (Alcoi); aɫβaɾʧína (Gandia); alβeɾʤínia (Pl. de Castelló, Maestrat); azβəɾʒíniɛ (Granyena); əzβəɾʒíniɛ (Sta. Col. de Q.); əzβəɾʒíniə (Barc., Empordà); əwβəɾʒíni (Vendrell, Mall.); əwβəɾʒíniə (Berga, Montmaneu, Valls, Artà, Men.); awβəɾʒíniɛ (Granyena, Sta. Col. de Q.); awβeɾʤíniɛ (Urgell); awβeɾʤínia, awβeɾʤíɲa (Tortosa); əwβəɾʒínia (Solsona); əwβɾəʒíniə, uβɾəʒíniə (Ciutadella); bəɾʒíniə (Llofriu); uβəɾʒέniə (Eivissa); uβəɾʒíniə (Migjorn-Gran.); alβaɾʤéɲa (Elx).
D'albergínia a aubergínia
Per la seva banda, el Termcat afegeix les següents formes: albargina, albarginya, albarzínia, arbasínia, asbacínia, asbarzínia, asbazínia, asbergini, aubergínia, auberginya, balginya, bargina, bargínia, barginja, barzínia, basínia, basinió, bassínia, esbergínia, ubergènia, ubergínia, ubregínia i verginya. Així doncs, surten gairebé 40 maneres diferents de dir albergínia en català. Heus aquí una llista de 37 formes:
- Albargenya
- Albargina
- Albargínia
- Albarginy
- Albarginya
- Albarzínia
- Albergina
- Albergínia
- Alberginya
- Arbasínia
- Asbacínia
- Asbarzínia
- Asbazínia
- Asbergini
- Asbergínia
- Asberginya
- Aubergini
- Aubergínia
- Auberginya
- Aubregínia
- Balginya
- Bargina
- Bargínia
- Barginja
- Barzínia
- Basínia
- Basinió
- Bassínia
- Bergínia
- Esbergínia
- Obergènia
- Obergínia
- Obregínia
- Ubergènia
- Ubergínia
- Ubregínia
- Verginya
Per qui no ho sàpiga, la paraula albergínia prové de l'àrab al-bādinjāna. També és interessant explicar per què de vegades es perd la lletra L, com en els casos d'aubergínia i obergènia. El cas és que aquesta lletra que està a final de síl·laba és molt sensible i molt dèbil, de manera que sovint passa a la lletra U perquè són sons molt pròxims. De fet, aquesta u també és dèbil i moltes vegades desapareix també a final de síl·laba. Però què passa amb formes com asbergínia o esbergínia? Aquí el que hi ha és una falsa segmentació de l'article salat. És a dir, que s'interpreta que l'al d'albergínia és un article i se sala cap a asbergínia o esbergínia. Sigui com sigui, vosaltres com dieu albergínia? En sabeu alguna forma més?
Imatge principal: albergínies boniques, una varietat de l'Empordà / Wikimedia Commons