Extrem nord de l’illa de Terranova (costa atlàntica de Nord-amèrica), al voltant de l’any 1000, un comboi format per dues naus vikingues que havia navegat des de Eystribyggo, al sud de Groenlàndia, tocava terra. Aquell comboi estava comandat per Leif Eriksson, fill d’Erik el Roig, però la saga vikinga apunta que la primera persona que va trepitjar aquella nova terra va ser Freydís Eiríksdóttir, filla, també, d’Erik el Roig i germanastra de Leif. Durant segles es va considerar que aquella tradició no tenia un fonament científic, fins que el 1960 els arqueòlegs noruecs Anne i Helge Ingstad van descobrir el jaciment de l’assentament viking de Terranova, al paratge de l’Anse aux Meadows. La desconeguda relació històrica entre Groenlàndia i Nord-amèrica té nom de dona: Freydís.
Qui era Freydís?
Les sagues vikingues relaten que Freydís era una filla il·legítima d’Erik, fruit d’una relació extramatrimonial. I a diferència de Leif, el fill primogènit i legítim d’Erik, no hi ha cap font documental que confirmi el nom de la seva mare. No obstant això, Freydís va tenir un paper molt destacat en el cosmos familiar del seu pare. Les escasses fonts que l’esmenten (posteriors a la seva existència) la descriuen com una dona enèrgica, de “caràcter masculí” i molt familiaritzada amb aquell món de la navegació. Aquelles mateixes fonts relaten que Freydís va ser capitana d’una nau vikinga —tripulada majoritàriament per homes— en diversos viatges exploratoris a Vinland (el nom que van donar els vikings a l’actual Amèrica) i que va tenir un paper protagonista en la fundació del primer establiment europeu al Nou Continent.
Per què Freydís venia de Groenlàndia?
Erik el Roig és una de les grans icones de la història dels pobles escandinaus, és el gran navegant de la història vikinga, tot i que els seus viatges van ser, en moltes ocasions, més fruit de les seves circumstàncies que dels seus projectes. Les fonts documentals revelen que Erik era nascut a Noruega cap a l’any 960, però que —quan era petit— el seu pare va ser acusat d’un assassinat i tota la família va ser desterrada a Islàndia (970), en aquell moment una illa quasi desconeguda. Les mateixes fonts revelen que la història es va repetir el 982, quan —també— a causa d’un assassinat ell mateix va ser desterrat d’Islàndia. Aquell viatge el conduiria fins a la, llavors, desconeguda Groenlàndia i es convertiria en el primer europeu que trepitjava aquella gegantina illa situada a mig camí entre els continents europeus i americà. I allà hi naixeria Freydís (cap al 985).
Què va “descobrir” Freydís?
Segons la Saga d’Erik, el relat que recollia la tradició oral dels viatges d’Erik el Roig i dels seus fills i que va ser documentat tres segles llargs després de l’existència d’aquests personatges (a mitjans del segle XIV), la nau de Freydís va solcar les costes de les actuals Terranova, Nova Escòcia i Nova Anglaterra (des d’Anse aux Meadows fins a l’illa de Manhattan, a Nova York). Però la contribució de Freydís a aquesta empresa no es limitaria a aquest viatge exploratori, Freydís és, també, un element protagonista en la fundació de la colònia vikinga de Vinland, al paratge actualment anomenat l’Anse aux Meadows (extrem nord de Terranova), que va ser el primer assentament europeu al continent americà, quasi cinc segles abans que Colom desembarqués a la Hispaniola (1492).
Per què Freydís i la seva gent van anomenar Vinland el Nou Món?
Freydís, Leif i la seva gent mai no van saber que havien desembarcat en un nou continent. Fins i tot Colom, cinc segles després, moriria convençut que havia arribat a l’Extrem Orient (1506). Però sí que, en canvi, valorarien enormement el clima temperat i favorable al conreu agrícola d’aquella nova terra. I hem de suposar que, per aquest motiu, la van anomenar Vinland, que en la llengua noruega medieval significa 'Terra del vi'. Ara bé, els primers ceps de la història americana no serien plantats fins cinc segles llargs després (1541) pel català Joan Jofré a La Cañada de Santiago (llavors virregnat hispànic del Perú i actualment República de Xile). La investigació historiogràfica ha resolt aquest enigma i ha atribuït el vi d’aquells pioners vikings en terra americana a un beuratge elaborat a partir de les baies.
Per què la figura de Freydís havia estat ocultada?
La cultura escandinava va iniciar un procés de profunda transformació a partir de l'evangelització d’aquelles societats. Erik, Leif i Freydís, que van viure a cavall de l’any 1000, encara formarien part d’una cultura dominada per la mitologia nòrdica, però les generacions immediatament posteriors serien cristianitzades (implantació d’una jerarquia eclesial a Groenlàndia). I les generacions nascudes a partir d’aquell procés constituirien un nou paisatge marcat per la progressiva subordinació de la dona. Això explicaria el tuf misogin de la Saga d’Erik (segle XIII). No obstant això, la saga apunta i la investigació moderna confirma que la groenlandesa Freydís, filla d’Erik el Roig, va ser la primera dona i també la primera persona d’origen europeu que va posar els peus sobre les terres del continent americà.