Delta de l’Ebre, any 1776. Fa 250 anys. Culminaven les primeres obres planificades d’aplanament de terres i de construcció de séquies de rec. Aquelles obres, projectades per l’enginyer català Carles Sabater i dels Milans (1767) i promogudes per la Corona —propietària secular del delta des de l’època dels comtes independents de Barcelona (segle XII)—, serien la primera iniciativa organitzada de colonització d’un espai semidesèrtic format per una immensa massa de sediments fluvials transportats al mar durant segles que formaven enigmàtics turons i misteriosos aiguamolls, i que, fins llavors, ni havia acollit un establiment poblacional estable ni havia generat un aparell econòmic organitzat. Què va representar el projecte de Sabater per al delta? I quines altres iniciatives es van impulsar a partir d’aquell projecte?
Els primers pobladors del delta
Quan Sabater va posar sobre el terreny els primers recursos per a materialitzar el seu projecte, el delta tenia un poblament feble, dispers i desorganitzat, que s’havia assentat poc abans al territori. El 1708, en el context de la guerra de Successió hispànica (1701 – 1714/15), i després de l’ocupació borbònica de Tortosa i de la destrucció del barri de Remolins, s’havia produït una migració dels supervivents d’aquella massacre cap a terres lliures i ermes del delta. Posteriorment, durant la primera meitat del segle XVIII, s’hi afegirien algunes famílies de pagesos i de ramaders, procedents de la vall catalana de l’Ebre. I ben entrat el segle XVIII, poc abans de l’inici de les primeres obres del projecte de Sabater, arribarien les primeres famílies de pescadors procedents de l’Albufera valenciana.
Com era el delta en el seu origen?
El delta de l’Ebre és una formació, geològicament parlant, d’història recent. A l’època preromana, pràcticament no existia. Els mapes elaborats per la investigació moderna revelen que durant l’època romana es produirien les primeres acumulacions importants de sediments a la desembocadura (l’inici de la seva formació) produïdes per les rabasses massives (la desforestació de la ribera i la seva transformació en terres de conreu), que provocarien una gran erosió del terreny i el desplaçament de sediments cap a la desembocadura. Els geòlegs moderns sostenen que, a finals de la romanitat (segle V), el delta ja tenia una extensió del 25% de la seva superfície actual. I que es projectava en forma de llança sobre la part sud de l’actual hemidelta esquerra.
Com s’ha format el delta durant els seus dos mil anys d’història?
Entre el 1104 i el 1149, navarresos, aragonesos i catalans van guanyar el domini sobre la vall de l’Ebre i hi van desplaçar grans masses de població. A partir d’aquest fenomen, s’intensificaria la pressió sobre els boscos de ribera de l’Ebre i es promourien grans rabasses que accelerarien el procés d’erosió del terreny. Els geòlegs moderns estimen que entre els segles XII i XV el delta va passar de 8.000 a 16.000 hectàrees. Però el seu mapa prendria la forma definitiva a cavall dels segles XVIII i XIX, poc després que el comte d’Aranda, ministre de Carles III, ordenés la privatització i la desforestació de la meitat sud dels Monegres, amb la consegüent erosió del terreny i el desplaçament de sediments cap al riu Ebre i cap a la seva desembocadura.
Com era el delta de l’època de Sabater?
Al delta no hi ha pedra. I portar-la de terra endins era, econòmicament, tan costós que quedava totalment fora de l’abast d’uns pioners que s’hi havien establert, precisament, per la seva condició humil. Per aquest motiu, les parets de les edificacions estaven construïdes amb toves (maons fabricats amb argila de ribera i palla i assecats al sol) i les teulades, amb canyes entrellaçades. Eren les barraques del delta. I al seu voltant hi havia els bancals de conreu, sembrats de cereal, principalment blat. Els farratges, l’arròs, les fruites i les hortalisses, que contemporàniament han posat el delta de l’Ebre al mapa de la producció agrària, no s’hi introduirien fins un segle després de Sabater, amb la construcció dels canals de la Dreta (1857) i de l’Esquerra (1912) de l’Ebre.
Quines altres iniciatives va impulsar el projecte de Sabater?
Els mapes dels segles XVII —a diferència dels cartografiats els segles XV i XVI— ja dibuixen la barra del Trabucador, la punta de terra que penja de l’hemidelta esquerre i que forma la badia dels Alfacs. Durant l’execució del projecte de Sabater, la barra i la badia ja estaven plenament formades, i això va cridar l’atenció de Julián de Arriaga i de Pedro González de Castejón, ministres de marina del rei Carles III, que amb un projecte de l’enginyer Pedro Martin-Paredes van idear la creació d’un gran port militar en aquell recer natural (1780). La Ràpita, llavors un petit poble de pescadors d’una dotzena de cases, s’ompliria de jornalers que havien de construir una gran base naval: la “Cartagena catalana”.
Com es va traduir el projecte de Sabater?
La base naval de la Ràpita no es va arribar a construir mai. Carles III va morir el 1788 i ni el seu fill i successor Carles IV no va tenir interès a seguir l’obra, ni la crisi econòmica del moment convidaria a continuar aquell projecte faraònic. Però, en canvi, el projecte de l’enginyer Sabater, pensat a la mesura de les persones i fet a les necessitats de la societat, transformaria per sempre el paisatge natural, social i econòmic d’aquella immensa massa de sediments transportats pel riu. Fruit del seu projecte, sorgirien els pobles de la Cava, Jesús i Maria, Sant Jaume, Camarles, els Lligallos —el del Roig i el del Gànguil—, l’Aldea i, fins i tot, es pot dir que també la Ràpita. El delta que va imaginar l’enginyer Sabater. Fa 250 anys.