El Ministeri d'Educació ha rebut queixes de pares i mares d'una trentena d'escoles catalanes per presumpte "adoctrinament polític" de menors com a conseqüència del referèndum de l'1-O, com detallen tres requeriments d'informació del Govern central. Després de l'1 d'octubre, el Ministeri ha recollit queixes de 24 escoles i instituts de Terrassa, L'Hospitalet de Llobregat, Viladecavalls, Vic, Gualba, Llagostera, Sant Pol de Mar, Vilanova i la Geltrú, Mataró, Ripoll, Vall-llobrega, Selva del Camp, Reus i Tàrrega.

Les queixes de 24 escoles fa referència al tercer dels requeriments que ha enviat el Ministeri d'Educació, Cultura i Esport a la Generalitat, i recull la relació de casos d'escoles sobre les quals s'ha presentat queixa davant l'autoritat educativa. Entre les queixes, figuren algunes com el seguiment de vagues i aturades del professorat en l'inici de curs, convocatòries de protesta per l'empresonament dels 'jordis', queixes per presumpte adoctrinament a menors de parvulari i suposats càstigs per parlar castellà.

També hi ha crítiques per una escola que presumptament va rebre als alumnes amb el cant d''Els Segadors', la proposta d'un curs d'infantil de celebrar la festa de finalització de curs amb una samarreta 'estelada' i crítiques per parlar d'una repressió brutal de la policia estatal en un comunicat del centre, entre d'altres. A més d'aquests casos, el Ministeri assenyala que han arribat "denúncies anònimes que no s'han pogut incloure en aquest informe per temor dels pares al fet que assenyalin als seus fills", i per l'exposició d''estelades' i pancartes de caràcter polític.

Segons el Ministeri, "involucrant els alumnes en aquest tipus d'actuacions, s'estan conculcant diferents drets, des de restar-los temps i ensenyaments en el seu procés educatiu, com el de no proporcionar-los la suficient protecció per al seu desenvolupament personal i intel·lectual". També ha lamentat que es pugui esbiaixar "la seva formació com a ciutadans lliures, compromesos amb la societat i el respecte als valors democràtics instaurats en la Constitució, en fer-los partícips d'un acte suspès pel Tribunal Constitucional (TC), per la qual cosa és un acte no conforme a la norma del que els alumnes haurien de romandre allunyats".

Requeriments anteriors

Aquests casos se sumen a un primer requeriment sobre els dies previs a l'1-O, en el qual el Ministeri requereix informació sobre la participació en manifestacions "sense prèvia autorització dels pares, ni comunicació al director" d'alumnes de tercer d'ESO de centres d'Olot, Ripoll, Barcelona, Manresa, Calella, Sant Quirze del Vallès, Tàrrega i Mollerussa. En un segon requeriment, que exposa casos anteriors i posteriors a l'1-O, el Ministeri d'Educació va sol·licitar informació després de rebre queixes per una escola de La Seu d'Urgell i l'institut El Palau de Sant Andreu de la Barca.

També va rebre queixes d'agents de la Guàrdia Civil i Policia Nacional i de pares d'escoles de Barcelona, Premià de Mar, Sant Feliu de Llobregat, Vic, Martorell i Girona, i el Ministeri assenyala que són molts els pares i mares agents policials que no denuncien "els casos d'assetjament escolar i presumpte adoctrinament als centres educatius per temor al fet que els seus fills siguin més assenyalats".

Enric Millo

El delegat del Govern a Catalunya, Enric Millo, va assegurar aquest dimecres, en relació al cas de l'institut El Palau de Sant Andreu de la Barca, que "podria haver-hi altres centres en els quals hi hagués hagut suposadament aquestes actuacions, que estan fora del que s'espera d'un centre escolar".

El secretari d'Estat de Seguretat, José Antonio Nieto, i el d'Educació, Marcial Marín, es reuniran el 8 de maig amb guàrdies civils pares d'alumnes del Palau i que presumptament van ser objecte d'"un delicte d'odi i d'humiliació" per part de professors.