La BCNegra, que es dedica al estudi i la divulgació d’un format de literatura tan popular com la novel·la policíaca, es veu obligat a preocupar-se pel futur de la cultura popular en un temps en què apareixen nous formats culturals. I en el marc d’aquesta setmana, els organitzadors han organitzat un debat sobre “Formats populars per explicar la vida: de la novel·la de quiosc a les websèries”. Aquest debat, moderat per Francesc Canosa, ha comptat amb la presència de l’estudiós del cinema Romà Gubern, l’autor de la websèrie Les coses grans Roger Coma i l’estudiós de la comunicació Josep Rom.
Entre cultura de masses i cultura d’elit
Els ponents s’han qüestionat fins a quin punt és vàlid encara parlar de cultura de masses. Canosa n’ha defensat la validesa del terme, i ha assegurat que la cultura popular no fa més que progressar: en els darrers anys el referent cultural ha passat de ser Homer a ser Homer Simpson. Però Josep Rom ha qüestionat la validesa del concepte de cultura popular: ha assegurat que cada cop hi ha més “gourmetisme” en el consum de televisió i de gèneres populars, i això fa que la divisió entre cultura popular i cultura d’elit desaparegui. D’una opinió similar és Roger Coma, qui ha afirmat que les xarxes socials, com Youtube, dissolen les fronteres entre cultura d’elit i cultura popular, perquè s’ofereix tot junt i barrejat, sense jerarquies, de forma fins i tot inquietant. En canvi Romà Gubern apunta que es manté una diferència entre la cultura d’elit i de cultura popular, però que el que ha desaparegut, amb la globalització, és el que Umberto Eco anomenava la “cultura mitjana”, la cultura de les classes mitges, de la petita burgesia. El món hauria quedat dràsticament dividit entre l’alta i la baixa cultura.
Reivindicació de la cultura popular i de la novel·la negra
Tots els participants al debat, malgrat tot, han reconegut el valor dels gèneres “menors” i de la cultura popular. Romà Gubern ha assegurat que la novel·la negra li va oferir bona part de la seva formació filosòfica i fins i tot política. Recorda que el cinema i la novel·la negra, durant el franquisme, ” va donar una imatge pessimista de la societat; reflectia els aspectes més foscos de la persona, front a una cultura oficialista on es venia tot de color de rosa. Ens va descobrir que l’ésser humà era un ésser guiat per la cobdícia, per la perversitat, per l’enveja, per la gelosia...”. En aquest context, llegir novel·la negra i veure cinema negre suposava obrir-se a una visió crítica del món. Francesc Canosa ha coincidit amb ell, tot assegurant que, paradoxalment, “el negre dóna llum”. Josep Rom ha afirmat, també que el gènere negre serveix com un mirall en que la persona pot veure reflectides les seves parts més fosques: “Jo com a friki, li dec tant a la cultura popular, que m’he arribat a identificar tant amb els personatges positius com en els negatius (...) Tots volem ser, en algun moment, aquell personatge de novel·la negra que trenca amb les regles, que actua de forma brutal”.
Quan la indústria fa perillar la diversitat
Roger Coma ha apuntat que amb la globalització hi ha un problema amb la cultura popular, pels alts pressupostos que impliquen certes produccions. A certes formes molt cares de creació (com el cinema comercial) els inversors busquen un públic molt ampli i, per tant, arrisquen molt poc, i expliquen històries molt vistes i amb resultats garantits. Per a ell, l’avantatge avui el tenim en l’ampliació de l’oferta, mitjançant diferents formats, com les websèries, que permeten que hi hagi visions de l'art i del món més diverses i més particulars. Josep Rom, en canvi, ha argumentat que l’aplicació de plantilles molt simples, amb arguments repetitius i de resultats garantits, forma part de les estratègies típiques de la cultura de masses. Les històries que funcionen més massivament acaben repetint arguments i estils ja assajats anteriorment. Els nous temps, doncs, no farien més que repetir, amb nous mitjans, pautes ja experimentades anteriorment.