La minisèrie d’HBO Max The Staircase recrea el cas real de Michael i Kathleen Peterson que ja va donar peu a un documental del mateix títol, però aconsegueix anar encara més lluny.
L'escala
El 9 de desembre de l’any 2001, Kathleen Peterson va aparèixer morta al peu de les escales de casa seva. La trucada a la policia del seu marit, el novel·lista Michael Peterson, apuntava a un desafortunat accident domèstic, però de seguida es va tipificar com a crim i l’home es va convertir en el seu principal sospitós. Hi va haver judici i veredicte, però el cas va distar molt de tancar-se: durant gairebé dues dècades, no va parar de generar girs inesperats i revelacions desarmants. Va donar peu a un esplèndid documental de producció francesa i dirigit per Jean-Xavier de Lestrade (es pot veure a Netflix, per cert), que es va anar actualitzant amb el pas del temps per fer justícia a les nombroses novetats del cas. Però tot i així, la darrera entrega, que data del 2018, no explica tots els esdeveniments. Per tant, un dels principals al·licients de The Staircase, minisèrie d’HBO Max que recrea la història en un relat de ficció, és poder donar un nou final a la mort de Kathleen Peterson i les seves conseqüències, a banda de posar el focus en aspectes de la investigació que fins ara no s’havien tractat amb tanta atenció al detall. S’hagi vist o no el documental, la minisèrie és igualment imprescindible. Aconsegueix ser una aproximació gens convencional al llenguatge del True Crime, construeix els personatges amb rigor i sobretot treu molt profit als laberints del cas fins a convertir-lo en un punyent i, a estones, pertorbador viatge als secrets i mentides d’una família benestant.
The Staircase no deixa de ser una radiografia de la impossibilitat de saber una veritat absoluta en un món on s’ha fet gairebé impensable conèixer de debò les persones
El que projectem i el que som
The Staircase té l’encert de fer-nos conscients, de bon principi, de la dimensió del cas. El seu creador, Antonio Campos, integra l’existència del documental al desenvolupament de la història i el converteix en el contrapunt permanent de les ambivalències del seu personatge principal: això fa que si has vist el documental el punt de vista de la reconstrucció es torni tan atípic com eloqüent, i si no saps res dels fets els dota d’un registre entre irònic i inquietant. La minisèrie fa una gran feina en diferents fronts, tant en la reconstrucció de la fatídica nit i les seves múltiples incògnites (no es treuen conclusions, sinó que és l’espectador qui ha de navegar entre evidències, pistes i versions confrontades) com en la radiografia d’uns personatges que encarnen, com mana el bon manual del gènere, la tirania de les aparences. The Staircase no deixa de ser una radiografia de la impossibilitat de saber una veritat absoluta en un món on s’ha fet gairebé impensable conèixer de debò les persones. La convivència amb el monstre, les seves motivacions, l’individu que projectem i el que realment som, tots aquests temes es va desgranant amb una atmosfera profundament addictiva i la certesa constant que cada casa té portes que millor no obrir mai. Té molt mèrit fer-ho amb aquest material i sense sucumbir a la temptació del True Crime a l’ús. I si se’n surt tan bé és, en gran mesura, per la interpretació de Colin Firth, tan ficat en la pell de Peterson que hi ha moments que no saps on acaba l’actor i on comença el personatge.