Cristian Martín ha guanyat el Premi Plataforma de novel·la juvenil, dotat amb 5.000 euros i destinat als autors menors de 30 anys, en la seva setena edició. Ho ha fet amb Solíamos nosotros, una obra amb protagonisme femení, que pren la perspectiva d'una noia de 17 anys amb tots els problemes que tot això comporta: l'escola, la seva vocació, la inquietud per allò que vol fer, la pressió dels pares, la indefinició amb el que sent... Segons Martín, Solíamos nosotros va d'allò que la protagonista, la Clara, "ha de fer amb la seva vida" i de com sent "la necessitat d'entrar en conciliació amb els seus sentiments i amb els seus somnis". El llibre, que s'ha presentat avui a la premsa al CaixaFòrum de l'Obra Social la Caixa, sortirà a la venda a finals de mes en la col·lecció Plataforma Neo de l'editorial Plataforma, promotora del premi.
Perquè el lector s'hi identifiqui
Martín explica que ha intentat fer una història "que tothom ha viscut", i que per tant faciliti la identificació entre el lector i els protagonistes, però que tracta "d'explicar-la de forma diferent". Per a ubicar la trama ha triat Badalona, la ciutat on va néixer i créixer perquè per a ell, "Badalona és la meva adolescència i em permet estar més a prop del sentiment adolescent". Afirma que això té un atractiu addicional, ja que en el món de la literatura juvenil les ciutats petites estan poc representades: "passes del poble a la gran ciutat o a l'estranger". I fins i tot en algun punt de la novel·la hi ha mencions a les tradicions badalonines, com la cremada del diable, i l'autor ha volgut que a portada hi figurés el Pont del Petroli, com un emblema de la seva ciutat però també de la seva adolescència.
Una història de sempre, però d'ara
Martín afirma que els conflictes que viuen els seus personatges són comportaments que podien haver viscut nois de fa 30 anys, però que la forma de resoldre'ls i de viure'ls és molt actual, completament diferent de com s'haurien viscut fa dècades. Apunta que "La novel·la té un important comportament LGTBI i que entre els personatges, "només dos són heteronormatius". Comenta que un adolescent en un altre moment s'hagués negat a sí mateix o hagués trigat molt més temps a resoldre aquests problemes...". A més a més, en aquesta novel·la el WhatsApp i les xarxes permeten desenvolupar la trama d'una forma molt peculiar. Martín afirma que "Instagram juga un paper clau en la trama de la novel·la, com en la vida dels joves". Afirma que introduir la temàtica LGTBI ha estat "un procés natural, perquè el tema és arreu"...
Amb ansietat, normal
Solíamos nosotros té la voluntat de normalitzar i donar visibilitat a l'ansietat (tot i que no ubicant-la al centre del relat, sinó situant-la com un problema més de la protagonista). "Quan era adolescent jo tenia que anar a un psicòleg, però em costava molt d'explicar-ho", explica Martín, qui afegeix que la gent et mirava malament si deies que visitaves a un psicòleg. Assegura que ara, "per sort", se'n parla molt més i el tema s'ha normalitzat. A desgrat de tocar el tema de l'ansietat, Martín amb aquest llibre no ha volgut fer un drama. De fet, qualifica el seu llibre de "comèdia romàntica". Malgrat tot, assegura que a la fi hi ha incorporat elements dramàtics, que alternen amb els tocs d'humor. Aquesta novel·la juvenil seria "com la vida: alguns dies ets a dalt de tot, de catxondeig, i al dia següent estàs plorant en públic", explica. Anuncia que el llibre premiat té importants tocs d'humor, i espera no haver ofés ningú.
Novell
Martín havia escrit una novel·la però no la va publicar: "La vaig donar a llegir, però la gent em deia o que estava bé, o que era avorrida, o que estava bé però que era avorrida". Va deixar-la en un calaix i va decidir presentar la seva segona obra a un premi, perquè creia que era molt difícil entrar el món editorial. Però el jurat s'ha mostrat molt satisfet amb la seva obra, que ha considerat molt madura per la seva edat. "Hem publicat el talent enlloc de l'audiència", ha afirmat Jordi Nadal, director de Plataforma Editorial, qui ha criticat que molts premis per a adults consideren l'obra secundària i no arrisquen, sinó que aposten directament pels autors que tenen audiència.