"Tot el que llegireu en aquest llibre és REAL", adverteix en portada el llibre Crims, de Carles Porta (ed. La Campana). L'obra recull set casos sonats que el periodista va analitzar al programa Crims de Catalunya Ràdio o a la sèrie homònima de TV3. Set crims que ens remeten a alguns dels casos més coneguts de la crònica negra catalana i que ens presenten els aspectes més foscos d'un país, però que pretenen anar més enllà i analitzar els aspectes més sinistres de l'ànima humana.

Carles Porta ACN

Els més evidents

Entre els casos que Porta analitza n'hi ha alguns que van commoure la societat catalana i que els mitjans van seguir de forma continuada (i a vegades, francament escabrosa). Òbviament, hi figura el crim de la Guàrdia Urbana, en què el cadàver d'un agent va aparèixer al maleter d'un cotxe cremat prop del pantà de Foix; el cas, que ara és a punt de jutjar-se, apunta a una venjança sentimental d'altres membres del cos, que formaven un triangle amorós. No hi falta tampoc l'assassinat de l'informàtic David Bernat a Bangkok, a mans del també català Artur Segarra; una història que va arribar a omplir portades de tot el món. No podia estar absent en aquest recull el cas de la vídua negra de l'Hospitalet, la dona analfabeta que saquejava els seus parents i veïns després d'enverinar-los amb un medicament, amb la complicitat de la seva filla. I inclou també la història d'un assassí en sèrie alemany, mogut per tèrbols motius sexuals, que matava per tot Europa i que va ser detingut gràcies a la tasca dels Mossos d'Esquadra.

Els més desconeguts

El matí del 25 de setembre de 2010 Nouari Rabah, un immigrant marroquí que viu de fer petites feinetes a Sant Pere Pescador va entrar a un bar a fer un cafè, i es va trobar amb un home que li va oferir un petit treball que podia ajudar-lo a completar els seus magres recursos. Mai no hauria d'haver acceptat, tal com deixa molt clar Carles Porta. Dos anys més tard a un CAP de la ciutat de Lleida hi va arribar una dona molt alterada que afirmava que havia estat segrestada i que havia trobat un cadàver a casa seva; la història era confusa, però la realitat potser encara ho era més... Com terriblement confusa és la història d'un professor de secundària assassinat d'un tret a la seva casa de Banyoles. Al contrari del que passava en el cas de la Guàrdia Urbana, on sembla que hi havia molts sospitosos amb múltiples motius per matar a l'agent, aquí el més difícil era trobar un motiu perquè es pogués matar al professor...

Salsa, la justa

Porta realitza un esforç important, molt meritori en aquest camp, de no donar per bona cap dada no contrastada. Aquesta és una crònica negra sense ni mica de sensacionalisme. En uns casos que van estar plens d'especulacions, d'incògnites i a vegades de fake news, Crims explica clarament fins a quin punt unes informacions estan provades o no. Evita rigorosament la temptació de donar per bones informacions espectaculars però que no són segures, i si les consigna deixa clar perquè no han estat considerades vàlides. Porta fa un buidat sistemàtic i intel·ligent de les fonts periodístiques, i ofereix una història sòlida. El més important d'aquest llibre és que no només explica històries de sang i fetge. Explica històries d'amor, desamor, gelos, enveges, desitjos, passions, ambicions desmesurades, cobdícia, ira, ignorància...  Com Porta assegura a la fi d'un capítol: "La realitat, com sempre, és la millor guionista que hi ha".

La Catalunya més negra

Porta explica històries que no sentim com a especialment llunyanes. No hi ha grans xarxes criminals, obscures conspiracions ni organitzacions terroristes. Els criminals són gent com els nostres veïns, i algunes de les víctimes són com nosaltres mateixos. Persones que no s'han ficat en cap embolic poden acabar essent assassinades de la forma més vil. Si alguna cosa commou de Crims és la proximitat. Un no pot deixar de llegir un llibre que posa de manifest que potser tenim el mal absolut molt a prop, i que encara no ens n'hem adonat.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat