Arriba l'edició número 28 del DocsBarcelona, amb el festival barceloní plenament consolidat en el panorama de mostres documentals d'arreu del món. Amb una programació que inclou quasi una cinquantena de pel·lícules —tretze d'elles de producció catalana—, el Docs aposta per la innovació narrativa, la connexió entre disciplines artístiques i el diàleg entre el local i el global, en un any marcat per la necessitat de preservar les arrels i, alhora, teixir aliances internacionals. Amb projeccions al CCCB, els cinemes Renoir Floridablanca, la Filmoteca de Catalunya i la sala Phenomena (on es veurà el film inaugural), el festival afegeix Casa Montjuïc i l'Espai Texas a les seves seus habituals.
Coincidint amb el 80è aniversari del final de la Segona Guerra Mundial, la 28a edició del DocsBarcelona comptarà amb Alemanya com a país convidat, posant en relleu el seu llegat històric i el seu impacte en el sector de la no-ficció cinematogràfica. També es retrà homenatge al reconegut productor i distribuïdor alemany Heino Deckert (de qui es projectaran Rabbit à la Berlin i Heimat is a Space in Time) i es pararà especial atenció a temes com les fragilitats que amenacen Europa o la guerra entre Rússia i Ucraïna. I, per ajudar-vos a triar, us fem una desena de propostes amb alguns dels plats forts del Docs d'enguany.
10 documentals del DocsBarcelona 2025 que no et pots perdre
Riefenstahl
El documental d’Andres Veiel serà l'encarregat d'inaugurar aquesta edició del Docs. Amb material d’arxiu inèdit, filmacions privades, cartes i fotos que recorren els cent-un anys de vida d’una de les creadores més controvertides del segle XX, Veiel retrata l'apassionant figura de Leni Riefenstahl, potser la cineasta més important de l'època, però també directora oficial del Tercer Reich, autora de pel·lícules com El triomf de la voluntat i Olympia. Produïda per la periodista Sandra Maischberger i estrenada amb èxit a les sales alemanyes, superant els 120.000 espectadors, Riefenstahl fa una reflexió sobre el poder del cinema i la complicitat propagandística de la cineasta en les atrocitats comeses pels nazis.
Mr. Nobody Against Putin
Premi Especial del Jurat al Festival de Sundance, aquest commovedor documental, definit pel diari britànic The Guardian com “una mirada fascinant i audaç a l’adoctrinament quotidià”, ofereix una visió de la transformació d'una escola dels Urals amb la intrusió de la nova "política educativa patriòtica" activada per Vladimir Putin. El llargmetratge, dirigit pel nord-americà David Borenstein, mostra com el professor rus Pavel Talankin (acreditat com a codirector) documenta en secret la transformació de l'escola on treballa, reconvertida en un centre de reclutament de guerra durant la invasió d'Ucraïna, revelant les tàctiques adoctrinadores extremes del govern i els dilemes ètics dels educadors davant d’una descarada propaganda.
Trains
Un dels plats forts del Docs, guanyadora del premi a millor pel·lícula al prestigiós IDFA (Festival Internacional de Documentals d'Amsterdam). A partir d’imatges trobades en més d'una quarantena d'arxius, el veterà documentalista polonès Maciej J. Drygas proposa una peça d'orfebreria, cosint un retrat col·lectiu de l’Europa del segle XX. Trains és una preciosa història de rostres anònims d'un territori fràgil, lluitador i amb una bellesa quotidiana transformadora. Bona expressió del leitmotiv que travessa part de la programació: les fragilitats que amenacen Europa.
Trains és una preciosa història de rostres anònims d'un territori fràgil, lluitador i amb una bellesa quotidiana transformadora
Grup natural
Producció catalana dirigida per Nina Solà Carbonell, documentalista i directora d’escena formada en cinema documental a l’ESCAC i en escenificació digital a l’Institut del Teatre. Grup natural retrata l’experiència de l’adolescència en tres moments i tres edats clau durant un curs escolar en un institut de Barcelona amb un sistema pedagògic propi, on l’aprenentatge i el creixement emocional es basen en grups autogestionats d’alumnes, els grups naturals del títol. Una mirada positiva a l’acompanyament i l’educació dels joves, rodada a l’interior de l’escola Súnion i centrada en la peripècia quotidiana de nois i noies d’entre 12 i 18 anys. La pel·lícula, per cert, s'estrenarà en sales el 23 de maig, després de passar pel DocsBarcelona.
Free Leonard Peltier
Va ser un dels líders supervivents de l’American Indian Movement, empresonat durant dècades després d'una controvertida condemna a cadena perpètua, denunciada per Amnistia Internacional, i commutada fa pocs mesos quan Joe Biden va abandonar la Casa Blanca. Símbol de la resistència dels nadius nord-americans, la seva lluita representa la d’un sector d’activistes d’esquerres en un país com els Estats Units, molt poc permeable a aquestes batalles i a aquestes ideologies. El film està codirigit per David France (nominat a l’Oscar en diverses ocasions) i Jesse Short Bull, cineasta especialment compromès amb el seu poble (és membre de la tribu Oglala Lakota, a l’estat de Dakota del Sud), amb pel·lícules com aquesta o amb la fundació de l'organització Native Youth Leadership Alliance (NYLA), que dona suport a estudiants universitaris indígenes.
Temps mort
Quina història, la de Charles Thomas! Jugador nord-americà de bàsquet, va ser un dels primers fitxatges estrella de la secció del Barça, equip que el va fitxar a mitjans dels anys 70. Mediàtic i elegant, ho tenia tot per triomfar fins que una gravíssima lesió de genoll va trencar una progressió extraordinària, que el va portar a una depressió, primer, i a una espiral d’addiccions després. Un bon dia va desaparèixer sense acomiadar-se de ningú ni deixar cap altre rastre que els rumors que el situaven de tornada als Estats Units. Finalment, el 1980 se’l va donar per mort. Signat pel jove cineasta sabadellenc Fèlix Colomer (autor de dues sèries documentals per a HBO: Vitals i Les vides de Fèlix), el documental mostra l’impacte de la seva desaparició en familiars i companys d’equip (com Manolo Flores o el ja traspassat Norman Carmichael) i ressegueix la pista de Thomas fins a descobriments del tot fascinants.
Unanimal
Enguany, el DocsBarcelona afegeix una nova secció oficial, Visions, des d’on busca expandir els límits de la no-ficció, explorant la realitat amb un llenguatge cinematogràfic innovador, per tal de transformar-la en expressió artística. Un dels films que en formarà part és la coproducció sueca francesa Unanimal, de Sally Jacobson i Tuva Björk, que es podria definir com un viatge filosòfic ple d'humor sobre la relació entre humans i animals, en un moment en què pràcticament han quedat reduïts a ser mascotes o aliments. Un dels al·licients és la veu d’Isabella Rossellini com a narradora.
Mares
La cineasta vigatana Ariadna Seuba captura amb la seva càmera, i durant més de quatre anys, el periple mèdic, físic i emocional que va viure juntament amb la seva parella, l’Anna, mentre perseguien el seu somni de ser mares. Un procés ple d’il·lusions i d’esperances, però també de desenganys i frustracions, amb experiències tan dures com les inseminacions i les fecundacions in vitro, que portaran les dues dones fins al límit. Mares serveix també per reflexionar sobre les conseqüències d’endarrerir la maternitat fora de l’edat biològica ideal, i valora els vincles i els sentiments quan les coses es compliquen.
Mares serveix també per reflexionar sobre les conseqüències d’endarrerir la maternitat fora de l’edat biològica ideal, i valora els vincles i els sentiments quan les coses es compliquen
Monk in Pieces
Retrat calidoscòpic dels seixanta anys de carrera d’una compositora i intèrpret tan inclassificable i trencadora com Meredith Monk. El documental presenta la rica varietat de la seva revolucionària música, també l’observa treballar, i parla amb altres artistes que l’admiren o hi han col·laborat, com David Byrne, Philip Glass i Björk. Les càmeres penetren en la intimitat de Monk, al loft de Tribeca on viu i treballa. Fugint del relat cronològic, Monk in Pieces està dirigida per David C. Roberts i Billy Shebar, autors de Trump Bites, una delirant websèrie satírica animada per Bill Plympton. En aquesta línia, fan servir també el recurs de l’animació en els moments que il·lustren els somnis de Meredith Monk.
Rabbit à la Berlin
No és una novetat d’enguany, perquè l’any 2009 aquesta pel·lícula va ser nominada a l’Oscar a Millor Curtmetratge Documental (té una durada de 50 minuts). Formant part de l’homenatge al productor Heino Deckert, el film ofereix un testimoni tan curiós com històric que retrata les desventures dels milers de conills salvatges que vivien a la franja de la mort del Mur de Berlín i que, després de la caiguda del Mur, van haver de buscar-se una nova llar. Rabbit à la Berlin serveix per mirar la Història des d’un punt de vista insòlit, i com a metàfora de la situació de l’Europa de l’Est en un moment tan rellevant.