El Museu d’Art de Girona es proposa recuperar el món desconegut de les dones artistes de principis del segle XX amb l'exposició Feresa del silenci. Les artistes a la revista Feminal, 1907 - 1917. Totes les artistes presents en la mostra són contemporànies a la revista i se’ls va dedicar, com a mínim, un article de presentació.
Trencant un silenci indignant
Feminal va ser la primera revista de Catalunya dirigida i escrita per dones. Era un suplement mensual de la revista La Il·lustració Catalana. Es van editar 128 números durant deu anys i en aquest període es van esmentar fins a setanta-quatre dones artistes. Es poden comptar amb una mà les dones artistes de qui s’ha realitzat un estudi en profunditat. Probablement, algunes de les més conegudes són Lluïsa Vidal (1876 - 1918), Pepita Teixidor (1865 - 1914), Lola Anglada (1892 - 1984) i Laura Albéniz (1890 - 1944). La resta ha quedat força oblidada per la història de l’art, com és el cas de, per exemple, Teresa Lostau (1884 - 1923) o de Pilar Montaner (1876 - 1961).
Es poden comptar amb una mà les dones artistes de qui s’ha realitzat un estudi en profunditat
A més, moltes d’elles van poder desenvolupar poca obra, ja que en casar-se havien d’abandonar la dedicació. Així doncs, bastir una exposició amb aquestes artistes com a protagonistes és trencar un silenci indignant.
Un abans i un després en el feminisme català
L'exposició es caracteritza pel color rosa. Aquest color encara s'associa a la dona i això ens pot suggerir dues lectures oposades. La positiva és que va acord amb la feminitat de l'època; quadres de jardins idíl·lics pintats amb colors pastel. La negativa, paradoxalment, és que s'associa el rosa a la dona per la feminitat que li ha de correspondre. A més, el color rosa es combina amb un paper de paret típic de l’època, com a símbol interior de llar, món on quedava relegada la dona.
No tenien independència ni social ni econòmica, per tant, sabien que viure de l'art els costaria molta més suor que a qualsevol home
La majoria dels quadres exposats representen flors i animalons perquè en aquella època es considerava que era un tema adient per a les dones. No tenien independència ni social ni econòmica, per tant, sabien que viure de l'art els costaria molta més suor que a qualsevol home, només per la seva condició de gènere. Era complicat que l’art pogués ser quelcom més que un passatemps per elles. La revista Feminal va ser un abans i un després en la història del feminisme català. La directora de la revista, Carme Karr (1865 - 1943), reclamava que la dona fos quelcom més que una "màquina maternal”. Aquest esperit revolucionari es troba a faltar a l’exposició. Després de trencar el silenci, s'hauria de fer un soroll ben fort. Ras i curt, com diu Lluïsa Denís i Reverter (1862 - 1946) en la seva obra Plat (1915): “No estic per flors i violes”. L’exposició, comissariada per Elina Norandi, es pot visitar fins al 26 de febrer.