Combatent l'oblit de les dones artistes

El Museu d’Art de Girona es proposa recuperar el món desconegut de les dones artistes de principis del segle XX amb l'exposició Feresa del silenci. Les artistes a la revista Feminal, 1907 - 1917. Totes les artistes presents en la mostra són contemporànies a la revista i se’ls va dedicar, com a mínim, un article de presentació. 

Trencant un silenci indignant

Feminal va ser la primera revista de Catalunya dirigida i escrita per dones. Era un suplement mensual de la revista La Il·lustració Catalana. Es van editar 128 números durant deu anys i en aquest període es van esmentar fins a setanta-quatre dones artistes. Es poden comptar amb una mà les dones artistes de qui s’ha realitzat un estudi en profunditat. Probablement, algunes de les més conegudes són Lluïsa Vidal (1876 - 1918), Pepita Teixidor (1865 - 1914), Lola Anglada (1892 - 1984) i Laura Albéniz (1890 - 1944). La resta ha quedat força oblidada per la història de l’art, com és el cas de, per exemple, Teresa Lostau (1884 - 1923) o de Pilar Montaner (1876 - 1961).

Es poden comptar amb una mà les dones artistes de qui s’ha realitzat un estudi en profunditat

A més, moltes d’elles van poder desenvolupar poca obra, ja que en casar-se havien d’abandonar la dedicació. Així doncs, bastir una exposició amb aquestes artistes com a protagonistes és trencar un silenci indignant. 

20221022 EX Feminal 008
El Museu d’Art de Girona acull l'exposició Feresa del silenci / Foto: Arxiu Museu d'Art de Girona

Un abans i un després en el feminisme català

L'exposició es caracteritza pel color rosa. Aquest color encara s'associa a la dona i això ens pot suggerir dues lectures oposades. La positiva és que va acord amb la feminitat de l'època; quadres de jardins idíl·lics pintats amb colors pastel. La negativa, paradoxalment, és que s'associa el rosa a la dona per la feminitat que li ha de correspondre. A més, el color rosa es combina amb un paper de paret típic de l’època, com a símbol interior de llar, món on quedava relegada la dona.

No tenien independència ni social ni econòmica, per tant, sabien que viure de l'art els costaria molta més suor que a qualsevol home

La majoria dels quadres exposats representen flors i animalons perquè en aquella època es considerava que era un tema adient per a les dones. No tenien independència ni social ni econòmica, per tant, sabien que viure de l'art els costaria molta més suor que a qualsevol home, només per la seva condició de gènere. Era complicat que l’art pogués ser quelcom més que un passatemps per elles. La revista Feminal va ser un abans i un després en la història del feminisme català. La directora de la revista, Carme Karr (1865 - 1943), reclamava que la dona fos quelcom més que una "màquina maternal”. Aquest esperit revolucionari es troba a faltar a l’exposició. Després de trencar el silenci, s'hauria de fer un soroll ben fort. Ras i curt, com diu Lluïsa Denís i Reverter (1862 - 1946) en la seva obra Plat (1915): “No estic per flors i violes”. L’exposició, comissariada per Elina Norandi, es pot visitar fins al 26 de febrer.