El port de Barcelona es va omplint de velers... Aquest diumenge deu embarcacions grans i mitjanes a vela, i algunes més de petites, acompanyaran el Santa Eulàlia, el vaixell del Museu Marítim que enguany fa 100 anys, en una sortida fins a Seta: el Vaixells a Port. Al migdia es faran a la mar tots junts cap a la ciutat occitana, i la sortida es podrà veure des del litoral barceloní. Fins aleshores, els barcelonins podran contemplar al port de la ciutat algunes de les més elegants embarcacions de vela, entre elles el Kruzhenstern , el magnífic buc escola de l'armada russa, el segon veler més gran del món.
El vaixell escola Kruzensenshern.
Una festa merescuda
Aquesta és l'activitat que obre les festivitats del centenari del pailebot Santa Eulàlia, que es perllongaran durant tot aquest any. Les embarcacions que participen en la festa podran ser visitades el dissabte de 16h a 19h, al Moll de la Fusta i al Moll d'Espanya (rere el Maremagnum) on estan amarrades. El diumenge, de 12h a 13h, hi haurà un concert de comiat que passarà pels diferents velers, a càrrec de la Banda de Música del Col·legi Pare Manyanet. L'Associació d'Aquarelistes de Catalunya aprofitarà la trobada per fer obres d'art amb els vaixells com a referència. Cap a les 13h30 emprendran, tots els vaixells junts, la marxa cap a Seta, tot seguint l'anomenada rura dels cítrics, que duia tradicionalment taronges peninsulars cap a França. Simbòlicament, el Santa Eulàlia durà fins a Seta 150 kg de taronges, cedides per l'empresa Sanahuja. En la sortida a mar, també hi participaran embarcacions privades, i les embarcacions del Museu Marítim: el iot Far Barceloneta, el llagut mallorquí Far Formentera, el llagut d'esbarjo Patapum i el llagut d'encesa Lola.
El quetx Ciutat de Badalona.
Els convidats
El buc escola rus Kruzenshtern originàriament es deia Padua i va ser construït inicialment a Alemanya per a una companyia naviliera privada. Té 114,6 metres d'eslora i en aquests moments és el segon veler més gran del món. Compta amb 4 pals i amb 3.4000 metres quadrats de veles. Després de la Segona Guerra Mundial va ser lliurat a la marina russa com a part de les compensacions de guerra alemanyes. Va ser destinat a vaixell escola de la flota soviètica, i se li va donar el nou nom en honor a l'oficial Adam Johann von Kruzenshterne, el primer rus que va donar la volta al món en vaixell. El quetx Ciutat de Badalona, emblema d'aquesta ciutat, és un vaixell de 24,7 metres d'eslora construït el 1929 a Dinamarca. Avui en dia s'usa com a vaixell escola per ensenyar la navegació tradicional. Està amarrat a Torredembarra però és propietat de la Marina de Badalona. El Sirius, com el Santa Eulàlia, va ser construït durant la Primera Guera Mundial. Ha estat usat com a vaixell de cabotatge, com a pesquer, i com a vaixell d'esbarjo, per això ha estat molt modificat. La fragata Shtandard és un vaixell nou, del 1999, construït com a rèplica de la primera fragata russa, del segle XVIII. Té tres pals i una eslora de 34,5 metres.
La fragata Shtandart al port de Barcelona.
El cant del cigne dels vaixells de vela
El Santa Eulàlia va ser construït el 1918, a Torrevella. Va ser en el darrer moment de glòria dels grans vaixells de vela. La majoria dels vapors dels països combatents havien estat requisats per a les necessitats militars i les empreses buscaven desesperadament vaixells per transportar les seves càrregues. Els velers no eren una mala opció, en un moment en què ja incorporaven algunes innovacions tècniques que els permetia estalviar mà d'obra (per exemple, es plegaven i desplegaven les veles amb molinets mecànics, i això permetia navegar amb menys tripulació). Vaixells com el Santa Eulàlia s'empraven, sobretot, per la navegació amb càrregues de poc valor. I alguns d'ells van continuar en funcionament durant algunes dècades. El vaixell de vapor va trigar gairebé un segle, des de la seva aparició, en imposar-se per complet al de vela.
El bergantí Sirius.
Una peça de museu, llançada al mar
El Santa Eulàlia és un dels vaixells més antics conservats a casa nostra. Tot i que va patir grans transformacions mentre va estar en servei, quan el va comprar el Museu Marítim va voler que recuperés el seu aspecte original, i es va dur a terme un procés minuciós de restauració gràcies a una feina ingent de documentació. Gràcies a això el pailebot va obtenir l'aspecte superb que té avui en dia (van rebutjar convertir-lo en una cosa diferent al que era, i per això no es van incorporar cambrots: continua tenint una bodega de mercant. Però la direcció del Marítim no volia que aquesta preciosa peça de Museu restés varada exposada a la curiositat dels visitants. "El lloc dels vaixells és el mar. Si es queden amarrats es converteixen en mòmies", reflexiona Enric Garcia, cap de col·leccions i de recerca del Museu. Ara bé, la gran dificultat era aconseguir que el vaixell mantingués les seves característiques originals i, a més a més, acomplís les estrictes normatives que es requereixen per obtenir el certificat de navegabilitat per part de les autoritats corresponents. A la fi, es va aconseguir i el vaixell insígnia del Museu, no només resta al port durant bona part de l'any, sinó que també de tant en tant fa sortides com la d'aquest diumenge a Seta.
Foto de portada: pailebot Santa Eulàlia. Foto: Pere de Prada.