Carregant...

MÚSICA

Céline Dion torna a cantar per la vida sis anys després: "He après a viure amb aquesta fragilitat"

La diva canadenca trenca plorar en el seu primer concert complet després d'anys lluitant contra una malaltia incurable

Ketty Calatayud
Foto: Europa Press
Barcelona. Diumenge, 13 de setembre de 2026. 12:53
Actualitzat: Diumenge, 13 de setembre de 2026. 13:26
Temps de lectura: 5 minuts

Céline Dion havia promès que no ploraria. No va poder complir-ho. Només començar a cantar, la veu se li va trencar i les llàgrimes van fer la resta. Davant seu, més de 30.000 persones contemplaven una escena que durant anys havia semblat impossible: Céline Dion tornava a oferir un concert complet. Sis anys després. I ho feia a París, la mateixa ciutat on, dos anys enrere, ja havia deixat entreveure que encara no estava disposada a acomiadar-se dels escenaris, en una actuació olímpica que va emocionar tot el món i que va marcar el seu retorn puntual després d’anys apartada per una malaltia neurològica incurable. "Són, evidentment, llàgrimes d'alegria. Estic immensament feliç, encantadíssima de veure-us", va aconseguir dir mentre enviava petons al públic.

La cantant canadenca, de 58 anys, va obrir aquest dissabte a la nit el seu esperadíssim concert a la Plenitude Arena de Nanterre, als afores de París, amb On ne change pas. Difícilment podia haver triat una cançó més carregada de significat per explicar el moment que vivia. Dion havia desaparegut dels grans escenaris després del seu últim concert complet, el març del 2020, primer per la pandèmia i després perquè el seu cos va començar a imposar-li uns límits que ni ella mateixa comprenia. Però aquesta vegada Céline Dion no volia explicar al públic que havia derrotat la malaltia. La malaltia continua allà. I és incurable. El que explicava era una cosa probablement més poderosa: que ha après a conviure-hi. "Hi ha una cosa que us puc dir: estic bé. He après a viure amb aquesta fragilitat. De tant tenir-la a prop, l'he domesticada i he decidit convertir-la en una força per viure", va proclamar.

A finals del 2022, Dion va revelar que patia la síndrome de la persona rígida, un trastorn neurològic autoimmune molt poc freqüent que pot provocar una rigidesa muscular extrema, espasmes dolorosos i rampes. En el seu cas, la malaltia havia arribat a afectar una de les eines sobre les quals havia construït tota la seva vida: la capacitat de controlar els músculs necessaris per cantar. Durant anys, la pregunta ja no era quan tornaria Céline Dion, sinó si seria capaç de tornar algun dia.

"Aquesta nit canto per a la vida"

La mateixa artista ha mostrat sense filtres fins a quin punt la malaltia podia doblegar-la. La rehabilitació ha estat llarga i exigent, amb tractament mèdic, fisioteràpia i un intens treball físic i vocal per recuperar el control del cos i de la veu. El concert de París no significa que estigui curada, sinó que ha aconseguit recuperar prou estabilitat per afrontar de nou l'exigència extraordinària d'un espectacle de més de dues hores. "El camí ha estat més pedregós del que esperava", va reconèixer davant dels espectadors. "Però em vaig aferrar a un petit raig de llum a la distància, al fons de les muntanyes". I aleshores va resumir en una frase el sentit de tota la nit: "Aquesta nit vull cantar per vosaltres, cantar per mi, cantar per a la vida".

París 2024, el primer miracle

En realitat, Céline Dion ja havia tornat a cantar davant del món una vegada. Va ser el 26 de juliol del 2024, durant la cerimònia inaugural dels Jocs Olímpics de París. Des de la Torre Eiffel, va interpretar L'Hymne à l'amour, d'Édith Piaf, en una actuació que va fer la volta al planeta. Aquella nit va ser una aparició excepcional. Una cançó. Uns minuts. Una demostració que aquella veu encara era allà. El concert d'aquest dissabte era una altra cosa. Era sotmetre el cos a l'exigència d'una actuació completa, mantenir-se sobre l'escenari durant més de dues hores, enllaçar cançons i demostrar que podia tornar a fer allò que durant dècades havia semblat natural en ella i que la malaltia havia convertit en una proesa. I ho va fer.

De My Heart Will Go On a I'm Alive

Després de les primeres llàgrimes, la Céline Dion que el públic havia anat a buscar va anar reapareixent cançó rere cançó. Van sonar Because You Loved Me, The Power of Love, I'm Alive, The Prayer, All by Myself, Pour que tu m'aimes encore i, inevitablement, My Heart Will Go On, la cançó de Titanic que va convertir la seva veu en una de les més reconeixibles del món. Hi va haver també algun moment en què la fragilitat es va fer visible. Dion es va equivocar durant The Chase, es va disculpar i va reprendre la interpretació. Però fins i tot l'error semblava formar part del missatge de la nit: no havia tornat per demostrar que era invulnerable, sinó que podia continuar endavant malgrat no ser-ho. Entre totes les cançons del repertori, tanmateix, n'hi havia una que dissabte adquiria una dimensió gairebé literal: I'm Alive. Estic viva.

D'una possible retirada a 26 concerts

El retorn obre ara un repte encara més gran. El concert és el primer d'una residència de 26 actuacions a París, repartides entre aquesta tardor i una nova tanda prevista per al maig del 2027. Les entrades s'han convertit en un fenomen internacional i la ciutat viu des de fa dies una autèntica Dionmania, amb seguidors arribats d'arreu del món. És un calendari impensable fa només uns anys, quan la cantant va haver de cancel·lar la seva gira i admetre públicament que no sabia quan podria tornar.

Dion, però, és la primera conscient que ara el seu cos imposa les regles. No ha guanyat una batalla definitiva perquè aquesta batalla no té, ara com ara, una victòria mèdica possible. Ha trobat una manera de continuar. I probablement per això el moment més important del concert no va ser la nota impossible que va aconseguir a All By Myself, ni l'esperada My Heart Will Go On, ni l'ovació final. Va arribar al principi, quan una dona que durant dècades havia semblat capaç de dominar qualsevol escenari va haver d'aturar-se perquè no podia contenir les llàgrimes. Sis anys després, Céline Dion tornava a estar exactament on volia ser. "Gràcies per haver respost a la meva invitació. Us estimo. Fins aviat", va dir abans d'acomiadar-se. Aquesta vegada, per primera vegada en molt de temps, el "fins aviat" ja no sonava com un desig.

Les altres notícies
Diada 2026 Alerta Solidària denuncia una "cacera de l'independentista" i Òmnium exigeix investigar els Mossos Arnau Ruiz
Ceuta Esteban apunta que el Marroc pot estar "fent xantatge" al govern espanyol "desbordat" per la crisi a Ceuta Adrià Asbert
Futbol Nico Williams i Álex Baena, els dos grans afectats pel canvi de Luis de la Fuente Marta García
MÚSICA Céline Dion torna a cantar per la vida sis anys després: "He après a viure amb aquesta fragilitat" Ketty Calatayud
Regne Unit Els líders d'Escòcia, Gal·les i Irlanda del Nord es trobaran per unir els seus camins a la independència Adrià Asbert
SUV cupè El Renault Rafale és el cotxe que trien tots els comercials per ser elegant sense preu prèmium Robert Rodriguez
EDITORIAL Alemanya en un cercle viciós molt perillós José Antich
Opinió PISA confirma el que ja sabíem Bea Talegón