Arriba a les llibreries La casa de la frontera, de Rafael  Vallbona (Edicions 62), el llibre que va guanyar aquest any el premi BBVA Sant Joan, atorgat per la Fundació Antigues Caixes Catalanes i el BBVA CX. Es tracta d'una història basada en un cas real: una casa situada a la Cerdanya, en ple límit fronterer, situada entre la duana francesa i l'espanyola, per on van passar episodis clau de la història europea: les col·lectivitzacions anarquistes, els fugitius de la guerra civil, els contrabandistes que actuaven per superar la crisi de la postguerra, l'arribada del turisme... A partir d'aquesta casa que existeix de veritat, i on fins i tot s'hi van organitzar reunions del govern basc a l'exili, Vallbona vol aprofundir en la història del continent europeu. L'autor confessa que si bé a l'ensenyament secundari odiava la història perquè li havien explicat molt malament, quan va arribar a la universitat J.B. Culla, que va ser el seu professor, li va fer reconciliar-se amb aquesta disciplina, que ara adora. Els editors han previst, el 15 de setembre, una presentació de La casa de la frontera als lectors, en el marc de la Setmana del Llibre en Català, mitjançant una lectura dibuixada del llibre.

Ni massa ni massa poc 

Vallbona ha trigat 9 anys a fer aquesta novel·la, un temps que ell considera "ni molt ni poc". En realitat, aquesta novel·la no era fàcil: l'ha pogut escriure amb la col·laboració de tota la família implicada, la que ha viscut cinc generacions en aquesta casa. Perquè, segons Vallbona, el 99 % de la novel·la no és ficció, sinó la història real de la família Grau. De fet, els personatges inclosos són tots reals. Encara que algunes de les escenes semblin increïbles, Vallbona nega "que hagi posat més pa que formatge". I posa l'exemple de l'aplicació d'un règim anarquista a aquesta zona de la Cerdanya. El 1936, davant el buit de poder generat per la guerra civil, a la Cerdanya va prendre el poder la CNT, sota el lideratge d'un tèrbol individu al que anomenaven El Cojo de Málaga. Va haver-hi una col·lectivització massiva i es va organitzar la societat des dels postulats anarquistes, de la forma més completa que s'ha fet mai al món (amb molts clarobscurs, malgrat tot, per la brutalitat dels líders anarquistes: El Cojo de Málaga va acabar mort en un conflicte entre revolucionaris). Vallbona explica com alguns personatges de la família van veure's implicats en aquesta experiència revolucionària. Però Vallbona no vol que la seva obra, tot i ser basada en fets històrics, es consideri una novel·la històrica, perquè té elements de reportatge, de novel·la d'aventures...

Nissaga i frontera

Rafael Vallbona defineix el seu llibre com "un fresc del segle XX vist des de dues perspectives: la d'una casa, una nissaga, que dura cinc generacions, des que compren la casa fins que canvien d'activitat; i la de la frontera, un relat que s'explica des de la perifèria, no des del centre, sinó des d'un lloc que és la frontera, però també que és la muntanya, un territori molt fred, difícil". "La frontera m'atreu molt", confessa Vallbona: "és un no lloc, que no està massa documentat, on hi pul·lula molta gent, amb trajectòries estranyes". I afegeix: "trobo molt més interessants les fronteres que els llocs on tot ja està pactat i planificat". 

Un territori difícil

Vallbona no intenta donar una visió romàntica de la Cerdanya. Reconeix que la vida va ser-hi molt dura, i explica que els individus de les cinc generacions que retrata al seu llibre, majoritàriament, van haver de marxar de la Cerdanya, o bé es van haver de quedar per la força, fins a l'actualitat, quan arriba una generació que pot triar el seu horitzó vital i decidir on vol viure. Un dels elements claus definitoris del canvi del territori, com apunta a la novel·la, és la construcció del túnel del Cadí, un fet anecdòtic per als barcelonins però essencial per als cerdans. Vallbona tenia clar que "el llibre tenia que arribar fins avui". El llibre incorpora al propi Vallbona com a personatge: hi apareix al principi, quan ell entra en contacte amb la casa, i també al final, quan explica la seva relació amb la família per explicar la transformació final de la Cerdanya. Però Vallbona rebutja que es titlli el seu llibre d'autoficció: afirma que el que hi explica és estrictament cert, com la gran qualitat dels gin-tònics que elabora en Josep, un dels personatges principals. I a desgrat de que no li agrada aquesta etiqueta, afirma que l'autoficció és un gènere que té molt de recorregut, tot i que no identifiqui la seva novel·la amb ell...