Avui al món hi ha dos fets extraordinaris. El primer, i molt probablement, més important, vàlius i Súper Gegant actuen a la sala Pumarajo de l'Avinguda Carrilet de L'Hospitalet.
L'altre fet rellevant del dia és que a partir de les 21h, Manchester City i Chelsea disputaran a Porto una nova final de la Lliga de Campions. A nosaltres, en principi, a no ser que fóssim panekites, aquest partit ens hauria d'importar entre poc i res si no fos perquè l'entrenador dels mancunians és Pep Guardiola, figura divina per a la parròquia culer, personatge odiat fins a límits irracionals per la gran majoria de la resta de la humanitat (i per aquells culers mandrosos als quals no els agrada llevar-se ban d'hora, ben d'hora, ben d'hora).
Un entrenador de llegenda que, a més a més, té la virtut de tenir una gust més que refinat per a la música. Meloman nivel expert, aquestes son les cinc cançons que no faltarien mai en una playlist creada pel de Santpedor (excloent-hi Lluís Llach, que aquest ja el sap tothom).
El 15 de setembre de 2008 la companyia de serveis financers Lehman Brothers va anunciar la presentació de fallida. Amb ella el món s'abocava a l'abisme encarant una de les seves pitjors crisis econòmiques mai. No tot va ser angoixa i desesperança. Aquell va ser l'any que va irrompre el Barça de Pep Guardiola practicant el futbol més meravellós de la història. Els britànics Coldplay van posar banda sonora a aquell equip de somni amb el seu tema 'Viva la vida'.
Els nord-americans The Killers van ser una banda fonamental en el reviure del pop sintetitzat d'essència vuitantera que es va viure en la primera dècada del nou mil·lenni. Significats ja com una dels grups més importants del planeta, l'any 2008 els de Las Vegas van publicar el seu tercer àlbum, Day & Age (Island, 2008). 'Human' va ser el primer senzill extret d'aquell disc, i l'himne oficiós del Barça de la temporada 2010.
Coincidint amb la publicació del llibre Cuaderno de Manchester. De cómo o con quién Pep Guardiola conquistó Inglaterra dels periodistes Pol Ballús i Lu Martín, un altre periodista català establert a Anglaterra, Guillem Balagué va entrevistar el tècnic de Santpedor per a la BBC. D'entre els molts temes que van tractar, també van parlar de música, de molta música. Alguns dels favorits de Guardiola no eren cap secret, altres no eren tan evidents. En aquest segon bloc podríem incloure grups i artistes com Eagles o Elton John. Guardiola va confessar que un del seus somnis per realitzar és veure en directe al president honorífic del Watford.
L'arribada el 2008 de Pep Guardiola a la banqueta del Barça va coincidir amb l'esclat del nou pop català amb bandes com Mishima, Antònia Font, Els Amics de les Arts, El Petit de Cal Eril o Manel al capdavant. Pep Guardiola s'ha declarat fan de tots ells. Especialment d'aquests últims. De fet, sonada va ser la vegada que el 2011 els va anar a veure al Palau de la Música. En aquella època Manel feien pujar el públic a l'escenari a improvisar els versos de les seves 'Corrandes de la parella estable', Aquella nit moltes d'elles van estar dedicades a Guardiola, que a més a més, feia anys.
Va ser una de les imatges més comentades dies enrere: Guardiola embriagadíssim (eufemisme per no dir borratxo com una cuba), puro en boca, cantant a viva veu el 'Don't Look Back in Anger'. Guardiola mai s'ha amagat a l'hora de qualificar Oasis com una de les seves bandes favorites, sinó LA SEVA BANDA FAVORITA. Dona la casualitat que els germans Gallagher sempre dels sempres, fins i tot quan era un equip perdedor sota la immensa sombra del United, han estat els màxims ambaixadors del Manchester City.