No sembla que la data de retorn a les llibreries de l’obra Camins de França, de Joan Puig i Ferreter (la Selva del Camp, 1882-París, 1956), a finals del mes passat, hagi estat gratuïta. Es pot afirmar sense temor a equivocar-se que és una reedició rebuda com aigua de maig pel món literari català. Proa ha reeditat la novel·la autobiogràfica que l’escriptor de la Selva del Camp va publicar el 1934. Una obra d’un fervor romàntic que arribava dos anys després de Vida privada, de Josep Maria de Sagarra. Tot i ser un autor reconegut, la seva presència en l'àmbit polític, com a diputat d'Esquerra Republicana i conseller de Justícia de la Generalitat republicana, i el seu posterior exili a França van fer que la seva literatura hagués quedat fins a cert punt en els marges.
Enric Casasses, poeta i 52è Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, ha estat el prologuista de la nova edició. En conversa amb ElNacional.cat, comenta que hi ha obres de la literatura catalana que ja no estan sota el focus, “han quedat aparcades”, i que per això la reedició facilita redescobrir-les a generacions de nous lectors per “mantenir el llegat cultural”. En el cas de Camins de França, a més, es rescata una de les millors novel·les de l’autor, de qui també es valoren altres títols com El cercle màgic, Vida interior d’un escriptor o Servitud. “És un escriptor que s’ha de tenir en compte, és important”, subratlla el poeta.
No es queda sol celebrant la reedició de la gran obra de Puig i Ferreter. Ho fa també la historiadora de la literatura i doctora en Filologia Catalana de la Universitat Rovira i Virgili (URV) Montserrat Corretger. L’experta atén ElNacional.cat per telèfon des de casa seva a Reus: la reedició, afirma, posa facilitat a la lectura i, si es recupera una obra interessant, es converteix en “un acte de justícia”. Ara bé, Corretger, que durant molts anys ha estat professora de literatura, es declara “molt amiga” de convidar tothom a visitar llibreries de vell i d’ocasió. Allà s’hi poden trobar edicions anteriors de la novel·la en qüestió, publicada originalment el 1934, i obres d’altres autors de “molta qualitat”, fora del mercat de novetats constants, d’una qualitat que Corretger qüestiona. De fet, aconsella a qui li agradi Camins de França que complementi la lectura de l'obra amb la d'un altre autor tarragoní, Plàcid Vidal, L'assaig de la vida. El repte serà trobar un exemplar...
“Hi ha dos nivells de literatura —adverteix la professora—: la primera línia de foc ocupada pel món mediàtic, obres molt protegides per la indústria, de molt poca qualitat i amb uns biaixos molt clars, que acostumen a ser els mateixos; és literatura de pura evasió, fàcil perquè tothom s’ho passi bé. Després tens la literatura de veritat, que està menys llegida i escrita”. Aquesta dinàmica del mercat deixa alguns autors “arraconats”, lamenta. I als autors morts això els pot afectar encara més, cosa que juga en contra de mantenir el seu llegat i el patrimoni literari català.
Puig i Ferreter, la seva singularitat
La singularitat de Puig i Ferreter resideix en el fet que “és alhora personatge, autor i escriptor, tot en una sola cosa; i com a personatge, molt curiós, amb una manera de ser molt peculiar, que ha fet que alguns hagin arribat a dir que era una mena de Dostoievski”. Al pròleg d’aquesta nova edició, Casasses hi recull una cita de Carles Riba sobre l’obra, a cavall entre la biografia i la novel·la. El poeta va escriure que al llibre s’hi revela un home, i que “un home construït per un artista de geni no s’assembla mai a cap altre”.
Sobre aquest aspecte, Corretger defineix Camins de França com “una novel·la valenta” i l’emparenta amb l’autoficció moderna. Per aquí, Ferreter va ser un pioner. “Narra de manera novel·lada la seva pròpia vida i no s’atura davant de moltes coses, davant de res; és una de les primeres vegades que es nota aquesta pulsió directa de l’autor cap al lector sense gaires límits: és molt humà”, comenta la doctora. És, a més, una novel·la que “indica l’evolució de la ideologia modernista romàntica en un individu”. Corretger assenyala el contrast de Vida privada amb l'obra de Puig i Ferreter, una autoficció que “reivindica el pensament romàntic modernista, un modernisme que a finals del segle XIX havia donat els primers fruits”. Camins de França “és un al·legat a la posició romàntica” i aquest fet explica que l’autor de la Selva del Camp “anés sempre endarrerit respecte a les idees modernistes”.
La seva concepció literària es basava en la defensa del personatge fins a la negació de si mateix, explica Corretger. “Amb una passió dels sentiments que fa pensar que ell hi creia; va tenir una vida molt problemàtica i complexa, va ser un home vehement, es va barrejar l’ideal romàntic i ell era un supervivent”. En la seva literatura arriba a donar “les claus de la seva vida, del passat i del futur; sempre va lluitar per ell, per triomfar, per existir, per comptar i ser comptat entre els que comptaven”. I d’aquest anhel va arribar a participar en política, a tenir càrrecs. “Va ser una lluita personal que no va tenir aturador”, diu Corretger, un objectiu que es relaciona estretament amb el fet d'haver estat un fill no reconegut pel pare.
Els límits entre realitat i ficció
Les seves peripècies vitals, el seu viatge iniciàtic que el porta de la Selva del Camp a Barcelona i després a França, són els ingredients d’una novel·la biogràfica en la qual no queda clar fins on arriba la realitat i quan l’autor comença a fabular. “Si s’ho inventa, és genial; i si ho recorda, és genial, perquè és impossible recordar amb tant de detall tots els conflictes mentals que tenia, però al mateix temps és convincent”, comenta el poeta Casasses. Sobre aquesta delicada línia que separa realitat de ficció, Corretger apunta que “l’esquelet” de la novel·la és la vida real de l’autor, però “evidentment el novel·lista el que fa és divertir-se amb aquella vida pròpia, en alguns casos extremant qüestions, donant una visió que ell vol”.
Tant Casasses com Corretger apunten al caràcter conflictiu de Ferreter com un dels aspectes que potser han fet que la seva obra, tot i tenir una qualitat i un valor de primer ordre, no sembli haver estat prou reivindicada un cop es va exiliar. El poeta opina que tot i el centralisme de Barcelona, autors d'altres indrets de Catalunya han comptat amb suport. Per Corretger, Puig i Ferreter "ha estat poc reconegut perquè sempre ha arrossegat" l'estil de fer "agre, d'aquest món terral i pagesívol", amb aquesta aura "de ser un acabat d'arribar a la literatura, un marginal". A l'autor de la Selva del Camp també el va perjudicar el fet que quan ell continuava mantenint viva la influència del modernisme, "començava el noucentisme i la Mancomunitat anava per un altre camí", assenyala la catedràtica de la URV. "No se'n va sortir del tot en la seva lluita per tenir un nom entre els que compten; és un gran personatge, però el va perdre la seva vehemència", conclou.