El 28 d'octubre s'acompliran 80 anys de la desfilada de retirada de les Brigades Internacionals per l'Avinguda Diagonal. Entre un mar de flors, 500.000 persones, segons els diaris de l'època, es van agrupar per acomiadar a aquells homes que havien vingut voluntàriament, des dels darrers racons del món, a defensar la república. Menys de 4 mesos després, el 20 de febrer, les tropes franquistes desfilarien amb els seus tancs, en una demostració de força, per una ciutat vençuda. Per recordar la desfilada dels brigadistes, el Memorial Democràtic ha organitzat una exposició de 10 fotografies de Henry Buckley als jardins del Palau Robert, que col·labora amb la iniciativa. Aquesta exposició estarà exposada fins al 4 de novembre.

Desfilada a l'avinguda 14 d'abril, harry buckley memorial democràtic

La desfilada per la Diagonal. Henry Buckley.

Una retirada en la derrota

Les Brigades Internacionals van ser decisives en diferents moments de la guerra civil, especialment en la Batalla de Madrid, quan van contribuir a evitar l'ocupació de la capital de l'Estat i una ràpida derrota de les desorganitzades tropes lleials. A finals de 1938, la República va voler fer un gest davant el Comité de No Intervenció i va decidir la retirada dels brigadistes. La batalla de l'Ebre anava a mal borràs, i els republicans esperaven que l'ONU forcés la retirada dels alemanys i italians, aliats de les forces rebels, el que pensaven que podia ajudar a allargar la guerra (fins a l'esclat d'un imminent conflicte mundial). Però la comunitat internacional cada cop es mostrava més tova amb els feixismes. Hitler havia ocupat els Sudets i no hi havia hagut cap reacció. Les tropes regulars italianes i alemanyes es quedarien a l'Estat espanyol fins el final de la guerra. Els franquistes i els seus aliats aviat guanyarien la batalla de l'Ebre, i al cap de poc acabarien derrotant a l'exèrcit republicà. El president nord-americà, Roosevelt, se'n penediria aleshores de no haver col·laborat amb els republicans; sabia que la victòria franquista donaria ales al nazisme. Uns mesos més tard, Hitler envaïa Polònia i esclatava la Segona Guerra Mundial, a la que els Estats Units, i mig món, acabarien arrossegats.

comiat brigadistes Espluga de Francolí memorial democràtic harry buckley

Comiat dels brigadistes a l'Espluga del Francolí. Foto: Henry Buckley.

Res a canvi

Els brigadistes van venir a l'Estat espanyol com a voluntaris. Van deixar les seves cases i les seves famílies per anar a ajudar la República. Hi havia intel·lectuals, però també obrers, pagesos, professionals... I van sortir-ne com a derrotats. A molts la seva derrota els perseguiria. Alguns ni tan sols van marxar l'octubre de 1938, perquè no tenien on anar, perquè els seus països eren dominats pel feixisme i allà la seva vida corria perill. Molts van acabar als camps de concentració alemanys, on perdrien la vida. I alguns van ser perseguits pels governs democràtics, doncs el seu passat els feia sospitosos de ser "massa revolucionaris" (alguns brigadistes nord-americans van ser severament hostilitzats pel maccarthisme). Una petita exposició d'homenatge, a Barcelona, la ciutat que els va acomiadar amb una pluja de flors, era el mínim que es mereixien.

brigades internacionals harry buckley arxiu comarcal alt penedes memorial democràtic

El públic a l'Avinguda Diagonal. Henry Buckley.

En primera línia

El britànic Henry Buckley (1904-1972) va arribar a Barcelona com a reporter de The Daily Telegraph; i com a periodista va establir relació amb personatges mítics d'aquest món, com Hemingway o Capa. No era un fotògraf genial, però les seves fotografies complementaven la seva feina principal. Buckley , va viure a Sitges després del casament amb Maria Planas, filla d’un exalcalde de la ciutat, i en la casa familiar d’aquesta ciutat, s’hi van trobar 200 imatges inèdites, que es van dipositar a l'Arxiu Comarcal de l'Alt Penedès. Deu d'aquestes fotografies són les que s'exposen al Palau Robert. Un mínim record per a tant de sacrifici.