La femme fatale, la dona sensual que usa el seu atractiu per manipular als altres és un clàssic de la literatura. La novel·la negra, amb la seva afició pels personatges estereotipats, no podia estar-se'n de recórrer a ella. Hi ha moltes trames en què una dona, conscient del poder que li dóna aquesta sexualitat desbordant, l'usa per a fins criminals. Brigid O´Shaughnessy, a El falcó maltés, de Dashiell Hammett, ja constituïa un exemple perfecte de femme fatale: la dona sense cap escrúpol, que es servia dels altres aprofitant de l'aureola d'atracció que senten cap a ella. Chester Himes, a Per amor a Imabelle, va treure la femme fatale del seu nínxol de classe alta i la va incorporar a les classes populars. Ara, Arnaldur Indridason, un gran de la literatura de lladres i serenos, dóna una nova volta de clau al mite de la femme fatale a Bettý, la seva darrera novel·la.
Dona 10
Bettý, la dona que protagonitza la novel·la i li dóna nom, desborda sensualitat: és una dona extraordinàriament bella, i a més a més, és una autèntica bomba sexual. I a tot això, per si fos poc, se li suma l'atractiu dels diners: Bettý manega molts diners, i amb això pot comprar-ho quasi tot. I Bettý és una dona molt segura de si mateixa, que sap amb quines cartes compta i sap fins a quin punt pot fer que tothom balli al so de la seva música. A més a més, com a bona femme fatale, Bettý no té escrúpols. Cap. Pot mentir, pot ferir, pot usar el seu sexe, pot enamorar a qui sigui... Està decidida a fer-ho tot per obtenir els seus objectius. I no té cap dubte a involucrar altra gent en la seva peculiar escalada a la recerca dels diners i del poder. Òbviament, no faltaran els voluntaris disposats a deixar-se entabanar.
Amb els ulls vençuts
En una societat dominada secularment pels homes, la femme fatale produeix, alhora, fascinació i terror. És una dona que jugant les poques armes que li deixa la societat masclista, i especialment la seducció, arriba a imposar-se sobre el seu entorn. A la novel·la d'Indridason, en realitat, el protagonisme no el té Bettý, sinó la víctima de l'engany i la seducció. Des de la consciència plena del que ha passat i del trist paper que la Bétty li ha fet jugar, continua manifestant la seva profunda fascinació per aquesta dona sexy, fascinant, hipnòtica... Pot l'amor sobreviure a l'engany? Aquesta és la gran qüestió que planteja la novel·la d'Indridason.
La novel·la negra que ve de l'Europa més blanca
Arnaldur Indridason (Reykjavík, 1961) és l'escriptor més conegut d'Islàndia i ha estat traduït a moltes llengües. És conegut sobretot per les seves novel·les negres protagonitzades per Erlendur Sveinsson, un policia marcat per la desaparició del seu germà quan era nen i per la drogaddicció de la seva filla (aquest investigador no apareix a la novel·la Bettý). Els seus personatges, sovint, són individus torturats pel passat, i les seves novel·les suposen no només una investigació policial, sinó també una recerca psicològica i vital sobre el passat. Gràcies al boom de la novel·la negra escandinava, sobretot a partir de l'èxit de Henning Mankell, l'obra d'Indridason ha pogut difondre's per tot Europa. I l'autor islandès no ha fet més que acumular premis.
Més enllà de la mort
A Bettý, òbviament, hi ha un assassinat, però aquesta novel·la negra va molt més enllà de la simple intriga sobre qui és l'assassí. De fet, des del principi Indridason deixa entreveure el desenllaç. És més, l'autèntic gir narratiu es produeix a mig llibre, i és el que permet donar unes característiques peculiars a la víctima d'aquesta femme fatale, que s'allunya dels personatges estereotipats preexistents. Però allò que preocupa, sobretot, Indridason és estudiar les relacions malaltisses que es generen entre els personatges: odi, engany, adoració, amor, submissió... Bettý, en el fons, aspira més a analitzar la psicologia dels protagonistes que a reflectir el procés d'investigació d'un crim. Una novel·la negra, amb personatges ben negres, però que vol anar bastant més enllà.