El barri de la Catedral va ser un dels més castigats pels bombardejos de la guerra civil. Alguns carrers, com Corríbia i Bou de la Plaça Nova, van quedar tremendament malmesos per les bombes. Desenes de persones van morir en un espai molt petit de la ciutat, i moltes més van perdre les seves cases. Més endavant, les autoritats franquistes van decidir enderrocar alguns dels edificis que havien sobreviscut per aixecar l'Avinguda de la Catedral. Els traumàtics bombardejos són recordats ara en una exposició organitzada per l'Associació de Festes de la Plaça Nova. 1938. El barri de la Catedral sota les bombes es presenta a la Casa dels Entremesos, a la plaça de les Beates, a poca distància dels carrers desapareguts, i es podrà veure fins al 30 de gener de 2020, el dia que s'acompleix el 82 aniversari del major bombardeig viscut per la ciutat, el que va produir desenes de morts al barri de la Catedral.
Inauguració de l'exposició. Foto: Twitter @casaentremesos
Un món palpable
L'exposició recupera imatges del barri de la Catedral abans de la seva desaparició. Intenta reconstruir el vell barri ara desaparegut a través, sobretot, de les imatges de les festes de Sant Roc... Aquestes fotografies ens deixen veure un veïnat tremendament dinàmic, amb molta vida de barri... En els anys de la República, la festa anava acompanyada de gegants, teatre, jocs per a nens... I tot amb moltíssima participació. La Plaça Nova (petitíssima en aquell moment) era el focus d'unes celebracions més pròpies d'un poble que d'un barri urbà.
La 'placeta de la plaça Nova (amb els carrers Bou de la Plaça Nova i de la Corríbia, als anys 20, i després del bombardeig del 30 de gener de 1938. Fotos cedides per l'Associació de Festes de la Plaça Nova.
Les bombes que ho destrueixen tot
El barri de la Catedral, potser per la seva proximitat al Palau de la Generalitat, va ser víctima de molts bombardejos (de fet, fins i tot alguna bomba va esclatar a la seu barcelonina). El dia més fatídic va ser el 30 de gener de 1938. Molta gent el recorda perquè una bomba va esclatar a la plaça Sant Felip Neri, i va afectar un nombrós grup de nens refugiats, procedents d'Alcalá de Henares. 30 nens desplaçats van morir, en un dels bombardejos consecutius d'aquell dia de l'aviació legionària italiana, que donava suport a les forces rebels del general Franco. Però, a més a més dels nens refugiats, els bombardejos van causar molts morts entre la població del barri. Alguns carrers van ser afectats per dos tandes de bombes consecutives, amb dues hores de diferència. De fet, les segones bombes van explotar quan els equips de rescat intentaven treure ferits i cadàvers dels edificis afectats. A l'exposició un vídeo amb entrevistes a alguns dels testimonis explica la tragèdia de les famílies afectades: l'horror de perdre a familiars, la destrucció de les llars, la por contínua...
Un veïnat desaparegut
Del 1939 al 1958 es va culminar el procés de destrucció del que havia quedat en peu després de la guerra. De fet, la destrucció de moltes cases va donar peu a culminar el que en el pla de reforma del casc antic de Barcelona de 1878, elaborat per Àngel Baixeras, s'anomenava "Avinguda C" (l'avinguda A seria la Via Laietana, i l'avinguda B la Rambla del Raval i l'avinguda Drassanes). Molts veïns van veure's obligats a deixar el barri, que ja quedaria molt tocat: es calcula en 1.700 les persones que van ser reubicades. En les darreres dècades, la gentrificació ha acabat d'ensorrar el veïnat. L'ascens de preus ha condemnat a molts dels antics veïns a marxar, i els edificis que queden en peu s'han emplenat d'apartaments turístics, d'hotels i de botigues de roba. Fa quatre anys, un estudi sociològic establia que tan sols quedaven 200 veïns a la zona de la Catedral. És possible que ara encara en quedin menys. Xavier Cordomí, de l'Associació de Festes de la Plaça Nova, confessa que en realitat el de la Catedral ja és "un barri gairebé inexistent". "Som els últims mohicans", confessa Cordomí.
Un "barri" sense veïns físics?
Paradoxalment, en aquest entorn tan hostil, encara hi sobreviuen les festes de Sant Roc, que són les més antigues de la ciutat. I tot això és gràcies a que alguns dels que van haver de sortir del barri continuen vinculats espiritualment a ell. L'associació que organitza les festes de Sant Roc reuneix a 180 persones, molts d'ells residents fora del barri, però vinculats a la seva antiga llar (o a la llar dels seus pares). Gràcies a ells es manté una certa vida de veïnat, com a mínim durant les festes, en ple cor de la gentrificació barcelonina.
Foto: Serge Melki.
Tancar un cicle
El 2014, quan s'acomplien 425 anys de les festes de Sant Roc, els veïns del barri van decidir organitzar el projecte 4 1/4 segles, que s'iniciaria amb l'exposició El barri perdut. Va ser la primera d'un cicle d'exposicions que es tanca ara amb aquesta mostra sobre els bombardeigs. El cicle 4 1/4 segles va guanyar l'any passat el premi Ciutat de Barcelona i amb l'exposició sobre els bombardejos, que tanca el projecte, pretén fer un homenatge a tota la gent del barri morta pels estralls de la guerra. Entre ells, nombrosos nens. Només el fatídic 30 de gener de 1938, 60 cadàvers van ser rescatats del barri, a més a més de la gent que moriria posteriorment a l'hospital a conseqüència de les ferides rebudes. Els organitzadors volien, sobretot, que es recordessin aquests fets, dels que tan poca memòria en queda: "Quan creues l'Avinguda de la Catedral, sembla que allà no hi hagi passat mai res", reflexiona amargament Cordomí, qui reconeix que ell mateix en sabia ben poc del que havia passat fins que va començar a estudiar el tema, perquè s'havia dreçat un autèntic mur de silenci.
Una exposició de proximitat
L'exposició de la Casa dels Entremesos no és gaire extensa ni compta amb grans recursos. Però ha aconseguit recrear tot una barriada desapareguda mitjançant la participació dels antics veïns. Una bona feina de documentació ha permés il·lustrar magníficament, no només els bombardejos, sinó també la vida al barri abans i després de la guerra (quan el nacionalcatolicisme va intentar fins i tot controlar les festes populars). Inclou també fotos poc conegudes del barri després dels bombardejos (amb unes imatges espectrals de les runes per arreu). És doncs, una exposició de proximitat que permet entendre els aspectes més humans de la guerra civil i que ens obliga a replantejar-nos el centre urbà, no només com un àmbit burocràtic i comercial, sinó també com un espai de convivència veïnal. El barri de la Catedral ha sobreviscut a les bombes, als enderrocs i a la gentrificació, com a mínim al cor d'alguns dels seus ex-veïns.