L'editorial Males Herbes ha reeditat un clàssic entre els clàssic: Les aventures del baró de Münchhausen, de Gottfried August Bürger (en una traducció de Joan Fontcuberta dels anys 1980). Es dona la paradoxa que el llibre que ha passat a ser un clàssic de la literatura més fantàstica, es presenta com una obra autobiogràfica, en què un aristòcrata alemany del segle XVIII explica en primera persona les aventures que suposadament va viure. Un llibre profundament divertit, basada en les exageracions d'un personatge real.
Font dedicada al baró de Münchhausen a la Baixa Saxònia.
El real meravellós
Si hem de creure el que explicava el baró de Münchhausen, aquest hauria viscut una vida extraordinària. Li haurien passat les anècdotes més curioses. Al llibre recull múltiples històries de caça. Tots els caçadors tenen tendència a exagerar la mida i la qualitat de les seves peces. L'aristòcrata alemany, malgrat tot, els superava a tots. Münchhausen hauria perseguit durant dies una llebre que tenia quatre potes a la panxa i quatre a l'esquena, de tal forma que quan es cansava de córrer amb unes potes, feia la volta i continuava amb les altres. També n'hi ha de guerra. Segons el baró, durant l'atac a una ciutat otomana, els turcs haurien tancat el rastell del castell quan el baró hi estava entrant a cavall. El rastell hauria partit en dos el cavall, però Münchhausen no se n'hauria adonat; hauria continuat lluitant heroicament amb la part davantera del cavall i només hauria vist que la montura estava partida quan, després del combat, hauria anat a una font i hauria vist que el seu cavall no parava de beure (perquè tot el que bevia per la boca, sortia pel darrera). Malgrat tot, va trobar la part del darrere del cavall, que després de lluitar en solitari contra els turcs gaudia amb unes eugues, i va aconseguir recosir-ne les dues meitats... Però potser les històries més divertides són les que se centren en la vida quotidiana i que prenen un caràcter gairebé surrealista, com el del capot que, després de ser mossegat per un gos rabiós, es torna rabiós ell mateix.
Il·lustració de Gustave Doré.
El Münchhausen de veritat
Hieronymus Carl Friedrich von Münchhausen va existir: va viure del 1720 al 1797. Era un noble alemany que va lluitar amb l’exèrcit rus, a la cavalleria, i que va enfrontar-se als otomans, a Crimea. En retornar a Alemanya, ja retirat, li encantava reunir els seus amics per explicar-los les aventures que havia viscut. Fins i tot va encarregar a l’escriptor Rudolf Erich Raspe que fes un llibre tot recollint les anècdotes de la seva vida i dels seus viatges. El problema del baró és que tenia la tendència a exagerar terriblement. Mentia contínuament. Les seves històries van acabar circulant per Europa, i se’l va començar a considerar el prototipus del mentider. Fins i tot se li atribuïen moltes històries exagerades que ja existien abans que no nasqués.
Retrat del baró de Münchhausen de G. Bruckner.
Bürger i l'ampliació de l'exageració
Però a la fi, les aventures de Münchhausen que es van fer extraordinàriament populars no van ser les autoritzades de Raspe (publicades en anglès), sinó les que poc després va refer en alemany Gottfried August Bürger, a partir del text de Raspe. Bürger va demostrar la seva excepcional capacitat d’inventor de faules, equiparable a la del mateix Münchhausen. Les exageracions de l'aristòcrata van multiplicar les seves dimensions. Al segle XIX el text seria reeditat sovint en nombroses llengües, i il·lustradors molt destacats farien imatges basades en aquesta obra. Les més conegudes, sens dubte, són les de Gustave Doré, realitzades per a la traducció francesa realitzada per Théophile Gautier fill, el 1854. No han faltat tampoc versions teatrals, televisives i cinematogràfiques.
Gotffried Franz.
El Münchhausen del segle XXI
Molta gent en sap alguna cosa de les aventures del baró de Münchhausen: qui no n’ha vist una versió cinematogràfica a la televisió, de petit va llegir-lo, en còmic, a les "Joyas Ilustradas Juveniles". El problema és que pocs han llegit realment el llibre de Bürger (el de Raspe ja és una joia per a experts en literatura). Alguns el menystenen, com una lectura exclusivament infantil. Un greu error: si bé és cert que pot ser una lectura molt recomanable per als nens, també és cert que és un text deliciós, que poden aprofitar adults, per més veterans lectors que siguin. Recuperar-ne les velles il·lustracions de Gustave Doré és un encert absolut (tot i que, per desgràcia, el petit format del llibre i de les imatges no permeti disfrutar-les adequadament). Aquells que no coneguin el baró de la fantasia, o aquells que fa temps que no hi hagin tingut contacte, farien bé en apropar-se a un llibre que ens fa recuperar el gust per allò meravellós.