Alguns pensen que editar és tallar, tallar i tallar text. Daniel Victor, redactor de la secció Negocis de The New York Times no va donar opció a l'editor en el seu article del passat dia 2 de setembre. És probablement l'article més breu de la història del periodisme:
"Si per error m'afegeixen en una cadena de correus electrònics, he de fer "Respon tothom" demanant que em treguin del fil?", pregunta el titular. Per a reblar la broma, s'afegeix a peu de pàgina, amb la solemnitat típica del diari i en el format en què editen la firma dels col·laboradors: "El sistema de correu electrònic intern de The New York Times ha col·laborat en aquesta nota".
La broma va obligar Victor a afegir una explicació a la seva resposta. Per a no perdre el to, el diari enllaça el "No" amb un document (pdf) on s'explica el per què del consell.
Aquesta peça entra en competició (quantitativa) amb la que anomenen la història més curta de la literatura, atribuïda sense gaires proves a Ernest Hemingway, que també va fer una bona temporada de periodista:
"En venda: peücs. Sense usar", podia ser una traducció sense gràcia. L'origen d'aquesta novel·la de sis paraules és una crònica de successos publicada al diari Spokane Press el 6 de maig de 1910, que fa notícia d'un anunci classificat on una mare ven un llitet de nen i la seva roba "sense usar". El nadó va néixer mort.