Un equip d'arqueòlegs catalans de la Universitat Autònoma de Barcelona, liderat pel catedràtic Miquel Molist, està realitzant treballs al Kurdistan iraquià, a la zona d'Irbil, a 85 km de Mossul. Realitzen excavacions al ric jaciment de Gird Lashkir, que conté restes arqueològiques representatives d'un llarg període de temps, però que té el seu màxim interés en el període de creació de les primeres ciutats. Es tracta d'un jaciment situat prop d'Irbil, que es va començar a excavar l'any passat amb un equip mixt format per arqueòlegs catalans i arqueòlegs kurds de la Universitat de Salahaddin. Per articular l'avenç d'aquest projecte, han visitat Catalunya tres responsables de les excavacions arqueològiques al Kurdistan iraquià: Abubaker Othman Zendin, director general d’Antiguitats del Kurdistan; Nader Babakr Mohammed, director d’Antiguitats d’Irbil i director del Museu Nacional d’Arqueologia del Kurdistan; i el Dr. Zidan Bradosty, director del Departament d'Arqueologia de la Universitat de Salahaddin.

Arqueologia en temps de guerra

Irbil és una ciutat que no s'ha vist afectada directament pels conflictes en els darrers anys, perquè la línia de front no hi ha arribat mai. Però la guerra que sacseja el Kurdistan iraquià l'ha afectat en certa mesura, especialment per la manca de recursos. Al Kurdistan hi ha censats 10.000 jaciments, però només hi ha capacitat per explorar-ne una petita part. La Universitat de Salahaddin, a Irbil, funciona a mig gas, davant els problemes del conflicte... I part de les col·leccions del Kurdistan iraquià que eren dipositades a museus i institucions de Bagdad i de Mossul han estat destruïdes o han desaparegut. En temps de Saddam Hussein ja va haver-hi greus destruccions i alguns pobles van quedar arrasats.

A l'esquerra, el Dr. Nader Babakr Mohammed, i a la dreta, el Dr. Zidan Bradosty. © Buchra Taha.

Destrucció massiva del Daesh

El professor Bradosty explica que el Daesh ha provocat nombrosos danys al patrimoni arqueològic kurd. Els islamistes destrueixen tot tipus d'esglésies i elements de cultes cristians, però també han patit els seus atacs temples de grups musulmans minoritaris. Només a Mossul, el Daesh ha cremat les quatre grans biblioteques de la ciutat. Les destruccions afecten a béns de diferents períodes històrics, perquè el Kurdistan té jaciments de gran valor de diferents èpoques: del Neolític, dels grecs, dels romans, del període d'islamització...

Peces del jaciment de Gird Lashkir. Fotografia: UAB.

El saqueig

Les autoritats iraquianes creuen que 100.000 peces d'Iraq i de Síria han estat espoliades pel Daesh.  El Dr. Bradosty explica que els terroristes "saquegen allò que poden endur-se, i allò que és massa gran per moure-ho ho destrueixen". Apunta que el Daesh es finança en part amb l'espoli arqueològic i es queixa de l'existència d'un ampli mercat negre de béns arqueològics. El Dr. Nader Babakr explica que el Museu d'Arqueologia d'Irbil sovint rep propostes de venda de materials saquejats. I afirma que ells es neguen a comprar aquestes peces, però assegura que fora de l'Iraq hi ha particulars i institucions que compren béns arqueològics tot i que saben que el seu origen pot ser molt tèrbol. Diu que serà molt difícil recuperar-les, perquè moltes no són catalogades. I demana als compradors que extremin les precaucions i que es neguin a adquirir peces de la regió si el seu origen no és molt clar.

Arqueòlegs estrangers a l'Iraq

Les autoritats acadèmiques iraquianes valoren molt la presència d'arqueòlegs estrangers al país. En primer lloc, això serveix perquè el Kurdistan obri vies d'intercanvi amb l'exterior, un fet essencial en ple conflicte amb el Daesh. Però la col·laboració amb centres arqueològics de l'estranger també serveix per a la formació i perfeccionament dels arqueòlegs kurds, i permet l'ús de tècniques cares i sofisticades que no són a l'abast de les universitats kurdes. També suposa una ocasió d'ampliar el coneixement de la regió amb publicacions especialitzades. Per això hi ha simultàniament excavacions on només hi treballen arqueòlegs kurds, i excavacions organitzades per equips mixtos (en aquest moment hi ha 50 missions estrangeres al Kurdistan iraquià).

Jaciment de Gird Lashkir. Fotografia: UAB.

L'excavació catalana

Els arqueòlegs catalans es mostren molt satisfets de poder haver començat a treballar en aquesta zona, que va estar tancada a les excavacions des dels anys 1990 (ara per ara l'equip de la UAB és l'únic grup espanyol excavant al Kurdistan iraquià). Ja han fet dues campanyes: una a la tardor de 2015 i una altra aquesta primavera. El jaciment de Gird Lashkir és de petites dimensions però té un gran potencial. Es tracta d'un tell, un turó artificial creat per l'acumulació de jaciments arqueològics: té uns 14 metres d'alçada i s'hi troben restes, que cobreixen un ampli període de temps; de moment s'han identificat mostres des del període Ubaid (al voltant del 6.000 abans de la nostra era) fins al període neoassiri (a finals del segon mil·leni abans de la nostra era); però, sobretot, tenen gran importància els materials del període Nínive V (cap al 2.500 a.n.e.). Gràcies a aquesta llarga seqüència, aquest jaciment pot permetre un estudi en profunditat del poblament de la plana d'Erbil.

Plans de futur

Les autoritats kurdes iraquianes estan intentan trecuperar la normalitat, dins les dificultats. La universitat insisteix en els seus plans de formació d'arqueòlegs, per tal de recuperar la capacitat de fer intervencions als jaciments de la zona. També impulsen projectes de divulgació de l'arqueologia: volen que la població s'hi senti involucrada, i asseguren que la sensibilització funciona: molts jaciments són descoberts per pagesos que es dirigeixen a la Universitat o al Departament de Museus per comunicar la troballa i demanar una intervenció. Per altra banda, el govern autònom del Kurdistan ha planejat ampliar substancialment el Museu Arqueològic per tal de poder exposar les moltes peces que acumulen als seus magatzems i que ara no es mostren per manca d'espai. Ja han triat un terreny i ja s'ha preparat el projecte arquitectònic. Ara estan a l'espera dels recursos econòmics, però és probable que l'any proper s'inicien les obres. Els experts confien en què, quan arribi la pau, la situació de l'arqueologia es regularitzi.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat