Les úniques coses bones que van sortir de la pandèmia van ser tot un seguit d’artistes que van trobar en el confinament l’espai i el temps per explorar i crear amb la música. Ariadna Casas, més coneguda com a Ariox, és una d’aquestes artistes; l’indiepop i l’esperit intimista li van servir de guia per començar un projecte que ha anat cuinant a foc lent. Després de diversos singles i un disc col·laboratiu amb Galgo Lento, Ariox ha fet el pas i ha presentat a finals de gener el seu primer disc en solitari: Ariox is super sad. En aquest debut s’ha decantat cap a l’electrònica, defensant que la intimitat i aquest estil musical també poden donar-se la mà. Ha volgut remarcar que “Ariox is super sad no soc jo, sinó Ariox com a concepte”.
El nou treball compta amb dues col·laboracions destacades: Maria Hein i Julieta. Aquesta última canta sobre una melodia que ens és coneguda, Ariox ha optat per un sample de Trenca’m el cor, de la mateixa Julieta. La cardedeuenca és aficionada a l’art en general i troba en l’autoaprenentatge la seva via a seguir. La seva gran afició d’escriure la va portar a fer cançons, les quals sempre són autobiogràfiques, intentant globalitzar i englobar diferents vivències a cada una de les peces musicals. A part de grans referents musicals com Fred Again.., ha comentat com li agrada admirar a la gent que és artista i com, de fet, per fer aquest disc s’ha basat molt en el pensament de Pablo Picasso.
Sabies des d’un inici que volies treure un àlbum? O vas anar fent singles fins que va desembocar en un?
Des del primer moment volia que fos un àlbum, de fet, molt concret, la idea em va venir molt donada. Em passa que si tinc una idea al cap és que la tinc, i realment l’àlbum és molt lineal des del principi a la fi, té un missatge clar en tot moment. El procés creatiu ha tingut molts alts i baixos, i hi ha temes que potser els he fet de cop i d'altres que potser amb quatre mesos… Ha sigut una mica el que em sortia de dins, i l’àlbum és això: soc jo des del 2018 fins a l'actualitat, tot i que les lletres són escrites del 2022 al 2023. Es basa en vivències que m'han passat i ha sigut agafar-me a mi, obrir el meu cor i treure-ho tot.
Creus que et consolida com a artista?
Jo crec que és el més personal que faré mai. I mira que és el típic que et diuen de que cada vegada et pots superar més i no sé què. Però crec que ho és, estic molt contenta del resultat.
D’on surt el títol?
Estava un dia a l'estudi i el meu productor em va dir; “Ariox ets supersad” i la gent també m’ho deia. Llavors vaig dir, en comptes de dir Ariox sad, quedava millor posar el “super”, que és una paraula molt forta. Ariox is super sad no soc jo, sinó Ariox com a concepte. Això m'agrada molt definir-ho, perquè no soc una persona supersad tampoc. Últimament ho he notat molt, sobretot amb la sortida del disc, que la gent em diu: “va, tu pots, no estiguis supersad”. No, hòstia, no s’està entenent. O sigui, al final és com el concepte en si, com aquesta intimitat i aquesta tristesa, i com tot plegat és supersad.
Ariox is super sad no soc jo, sinó Ariox com a concepte
Més com a essència de projecte.
Sí, és que al final si fos per mi mateixa m'estaria tirant moltes pedres a sobre. No, home, no. Si jo ric tota l'estona. Em diuen: “Com has de ser sad si no pares de riure”. De fet, el disc en un primer moment no s’anava a dir així, jo estava parlant de l'últim instant d'amor dins d'un adeu, i s’anava a dir així l’àlbum.
M’has comentat que l’àlbum és el més personal que faràs mai, com vius l’exposició?
Ariox sempre ha sigut un projecte molt íntim. Sempre tinc ganes de treure-ho tot, a mi m'agrada més i en cap moment em crea cap sentiment de pensar que no agradarà o si és massa o massa poc. No, en tot moment estava segura del que volia fer i a mi m'agraden molt les coses molt crues, tal com són, no m'agrada carregar-les.
Has optat per l’electrònica en aquest disc debut. Consideres que es manté l’esperit intimista amb aquest estil?
Sí, una cosa no treu l'altra. Jo vaig començar fent indie-pop, i l'indie-pop i la intimitat van junts, sí, però l'electrònica i la intimitat també. En cap moment penso que no vagin agafats a la mà. Això és guai perquè el que jo volia fer amb aquest canvi (perquè és totalment un canvi), és seguir amb l'essència d'Ariox, que és la intimitat en tot moment. I era una cosa que quan vaig començar a fer el disc me la vaig plantejar per tenir-ho clar. De fet, em surt sol i hi és perquè és l’essència del projecte.
Què t’ha fet decantar cap a l'electrònica?
Al final un projecte artístic té moltíssims canvis, i això depèn de com estàs tu i com ets tu, què escoltes tu, què menges i què fas, tota l'estona. I jo soc una persona de constant moviment tota l'estona, i m’agrada i m’hi sento bé. I al moment en què em vaig posar a fer el disc, escoltava bastanta electrònica i em va sortir fer aquestes cançons. Llavors, el resultat ha sigut aquest so.
Quines influències té el disc?
Doncs la principal, des del minut 1, ha sigut Fred again.., també Ralphie Choo, Charli XCX… Al final soc una persona de referents molt limitats, però m'agrada molt estudiar un referent molt bé, ja no només basar-te a nivell musical; Fred Again.., a banda de la part musical, és un artista. I a mi m'agrada molt admirar la gent que és artista i a l’àlbum, a part de tenir referents musicals, m'he basat molt també en el pensament de Pablo Picasso i en intentar mirar els referents musicals des d’una altra perspectiva, i m'ha agradat moltíssim.
Com has enfocat l'ordre del disc?
La idea dins de l'ordre realment és un desordre constant. M’agrada dir que aquest àlbum està fet també des del desequilibri. No recordo un nom, però hi havia un home que va dir una frase que se'm va quedar moltíssim: “Per tenir una bona creativitat has de partir del desordre i del desequilibri constant”. Llavors jo estava en un moment en què realment em sentia amb aquest desequilibri tota l'estona. Aquest àlbum parteix d'això, perquè aquest ordre lineal realment és un desequilibri, és un desordre, per això no té sentit. I sí que hi ha cançons que tenen una introducció, l'àlbum comença amb Intro (Jo sola plorant) i hi ha un àudio al principi, que és aquest desordre; és d’un dia que anava a l'estudi i no arribava, i jo li dic: “Bueno, que canviem el dia, no?”, i potser ja portava 10 dies canviant de dia. Llavors hi ha una part que és una col·laboració amb la Maria Hein, que introdueix una cançoneta seva que realment es diu Maria's Song, que això és un tros de Ns on em porta... Al final, tot té moltíssimes referències. Sí que hi ha l’Interlude camino a Valhalla, que és el pas entre el que hi havia abans, una cosa totalment destructiva i supersad, amb una cosa molt tranquil·la, molt enamorada i melòdica.
Els títols són a consciència, però si són randoms és perquè jo soc random
D’on sorgeixen els títols? N'hi ha alguns que criden l’atenció.
Els títols m'han sortit sols. O sigui, no soc una persona que es compliqui molt. Quan estava fent el beat de l’Interlude camino a Valhalla, que és una instrumental, el meu pare em parlava del Valhalla. Llavors es va quedar d'això. Al final és com el cel, i jo estava notant que en aquell moment del disc estava anant cap al cel i cap a un punt molt tranquil. La següent cançó és Angel i això, aquesta seguretat i aquesta sensació que et porta algú, o un determinat moment dels àngels. Els títols són a consciència, però si són randoms és perquè jo soc random. No tenen un més enllà. I Autos de choque con Sofia és literalment Autos de choque con Sofia. La cançó va sortir d'allà. Aquesta cançó està feta a partir d'un àudio d'un vídeo i és de les mes especials del disc; pel procés de creació, pel que em recorda… És molt fort. Jo estava a un festival de música i l'últim que t'esperes és trobar-te uns autos de xoc al mig. Recordo estar allà dins amb el cotxet i tota l’estona el soroll aquell... De fet, una cosa que m'han dit últimament és que la gent s'esperava que fos la cançó típica de fira. I gens [riu].
Les lletres són autobiogràfiques?
Sí, sempre. No soc partidària d'escriure cançons cap a alguna cosa o algú. M'agrada englobar diferents vivències en les cançons que faig. Si jo canto alguna cosa en una cançó em pot portar a diferents llocs, i és el que m'agrada. Al final una de les coses que més ràbia em fa és quan agafes una cançó i algú te la taca, o algun determinat moment que se’t queda gravat allà, és com no. M'agrada que estiguin plenes de coses. I això em va passar perquè al principi, quan vaig començar el projecte, feia cançons i les estava dedicant algú o a algun determinat moment, i això em fa molta ràbia. Llavors jo crec que ara he après a enfocar-les al que vulgui. O sigui, el que vull ficar-hi dins, ho fico.
Les dues col·laboracions del disc són amb Maria Hein i Julieta. Què t'ha fet trucar a la seva porta?
Les conec des que vam començar a fer música i som molt amigues. I des del primer moment tenia clar que jo volia jugar en aquest disc i que elles hi entressin. Són col·laboracions molt especials perquè a la Maria Hein li estic deixant una cançó de l'àlbum perquè canti ella un tros de la meva cançó, que també ho fa d'una manera molt especial en mallorquí, que això també m'agrada moltíssim. També, com no té el recurs de l'autotune, que és una altra cosa que li treia el punt electrònic al ser tan cru, m’agrada moltíssim, i el resultat és la col·laboració amb la cançó TU I JO. I amb la Julieta, el que també fa especial la cançó és que és un sample de la seva cançó Trenca’m el cor. Quan comença té una frase que no té ni base ni res, i vaig dir: “a samplejar això”. De fet, ningú ho està fent, aquí ara mateix ningú està samplejant artistes, i el fet de fer-ho i que a més pugi a cantar el tema… Estic molt contenta del resultat i que s'hagin pogut pujar, perquè és el meu primer àlbum i amb les dues, que són de les meves millors amigues, i és molt guai haver pogut fer això.
Això que deies del sample. Què vols dir, que aquí no es fa?
Actualment, a la música en català la gent no ho acostuma a fer, val que la gent no està full in a la música electrònica o la gent no canta en català a sobre, o potser és més un altre tipus d'electrònica. Crec que aquesta combinació és una cosa nova, i escoltar un tema de la Julieta, que de cop i volta et canta una tornada que no has sentit mai, jo crec que és xulo i dona un impacte.
Però sí que hi ha una sensació des de fora que diferents artistes estan decantant-se cap a l’electrònica... Com ho vius tu des de dins?
Sí, jo crec que ja no només a nivell d’electrònica, crec que engloba moltes novetats sonores. A mesura que passen els anys, hi ha més recursos i novetats, com la intel·ligència artificial, que tu pots estar-hi a favor o en contra, cada projecte és lliure, però que és guai que cada vegada surtin més coses. Jo crec que el que està passant ara és que hi ha certs artistes que s'estan decantant cap a fer el que realment volen, que si un dia et lleves i vols fer això, ho fas, i si l'altre et lleves i vols fer l'altre, ho fas. I a mi, de fet, m'agrada envoltar-me de gent que té aquesta idea al cap. Que no hagis de fer alguna cosa per tal que li agradi o que ho pugui escoltar més gent.
Per mi un projecte ha de tenir una essència, i en el moment en què no en té, es nota
A vegades és una mica difícil trobar l’equilibri, no?
100%. Però jo crec que el final sempre he tingut els mateixos arguments sobre aquest tema i crec que sempre els tindré i els defensaré, i és que per mi un projecte ha de tenir una essència, i en el moment en què no en té, es nota. I no sé, si el públic es vol guiar per projectes que no tenen essència o que segueixen uns patrons que no els omple del tot però els fa ser famosos, endavant, però jo no ho faré i el meu entorn penso que tampoc. Llavors crec que tard o d'hora la gent se n’adona i acaba escoltant el que realment li agrada. I d'això me n'he adonat en aquests últims mesos, que sí que hi ha moltíssims projectes que estan tirant endavant; cadascú amb el seu públic i que pot ser major o menor, però hi ha moltíssimes propostes actualment que fa un any no hi eren. I ara hi són. I costa moltíssim omplir sales, però al final és donar una oportunitat a això. El més important és el que estic dient, que cada projecte sigui propi i que tingui les seves raons per ser-hi. A partir d'aquí, jo en cap moment he anat a buscar que la gent li encanti el que faig o arribar a tal lloc… Amb aquest disc és el que més he notat. Jo l'he fet i està agradant perquè està agradant i perquè aquesta gent considera que és bo. Llavors, en cap moment aniré més enllà a oferir-lo a llocs que no defensi. Cada vegada hi ha més projectes que pensen d’aquesta manera i és guai.
En ser l'àlbum debut, t'ha provocat molta expectativa o inquietud a l’hora de llançar-lo?
Jo és que soc molt tranquil·la i molt passota. Això té les seves coses bones i les seves coses dolentes… En cap moment he volgut arribar més enllà, arribar a alguna cosa a la qual no pugui arribar. Em feia moltíssima il·lusió treure'l i poder compartir-lo amb la gent, perquè ja feia bastants mesos que el teníem acabat, i a mi el que més m'agrada del projecte és que la gent escolti les cançons amb els seus auriculars. Ja no és ni fer concerts, no. A mi m'encanta escoltar àlbums, quan te n’escoltes un sencer, per molt que t'agradi més o menys, és diferent. És com una sensació molt xula i em fa moltíssima il·lusió haver-lo tret.
