El 2019 serà l'Any Vallmitjana i diverses activitats recordaran l'escultor Venanci Vallmitjana, del que s'acompleixen 100 anys de la seva mort, i del seu germà Agapit Vallmitjana, considerats els renovadors de l’escultura catalana i mestres de diverses generacions d’escultors entre el romanticisme i el modernisme. Malgrat que hi ha creacions dels germans Vallmitjana als principals museus de Catalunya i es poden veure escultures seves al parc de la Ciutadella, a les façanes del Parlament, del Palau de Justícia, de la catedral de Barcelona o de la basílica de Montserrat, es tracta d’un patrimoni poc conegut. De fet, Vallmitjana també va participar en el monument al negrer Antonio López, recentment retirat. Ara, la Universitat de Barcelona i el Seminari Conciliar de Barcelona coorganitzen, amb la col·laboració de les principals institucions culturals de Catalunya, l’Any Vallmitjana 2019, amb l’objectiu tant d’aprofundir en la recerca acadèmica sobre aquests autors com de difondre la seva obra a tot el públic.
Pietat de Venanci Vallmitjana al cementiri d'Arenys. Foto: Carlos Pino Andújar.
L’Any Vallmitjana combina dues propostes. D’una banda, l’exhibició de les obres dels Vallmitjana als diferents museus i institucions que les acullen, formant una exposició en xarxa entre diferents seus. D’altra banda, una ruta a Internet en forma de mapa interactiu en què es pot trobar la localització i una fitxa amb la descripció de les diverses obres dels Vallmitjana disperses per Catalunya i Espanya, que en una primera estimació són més de tres-centes peces. De fet, es vol que aquesta plataforma digital sigui l’instrument per generar un primer catàleg dels germans Vallmitjana i del fill de Venanci Vallmitjana, de nom Agapit, com el seu oncle. Per primera vegada es reunirà, catalogarà i identificarà l’extensa producció dels germans Vallmitjana, i moltes de les obres que són inèdites o que han estat escassament estudiades seran analitzades per especialistes. Així mateix, l’Any Vallmitjana 2019 també vol fer una crida a la ciutadania per tal de recollir totes aquelles obres més desconegudes, pertanyents a col·leccions particulars o bé ubicades en entorns poc visitats, per tal d’aplegar-les i documentar-les dins del corpus d’aquests mestres escultors.
El Ramon Llull de l'Edifici Històric de la Universitat de Barcelona. Foto: Herodotptlomeu.
El tret de sortida, i un dels moments centrals de l’Any Vallmitjana, seran unes jornades científiques que tindran lloc els dies 8 i 9 de maig al Seminari Conciliar de Barcelona i a l'Edifici Històric de la Universitat de Barcelona. Amb el títol «Els germans Vallmitjana i l’escultura moderna a Catalunya (1850-1930)», les jornades tenen com a objectiu aprofundir en la producció d’aquests dos mestres escultors amb taules rodones, conferències i altres activitats complementàries paral·leles com ara visites guiades. Les jornades s’estructuraran al voltant de tres taules: "Els germans Vallmitjana, noves mirades", sobre la figura dels escultors i la seva prolífica obra; "El taller dels Vallmitjana: tradició i modernitat", en què es tractarà de la creació dels grans conjunts escultòrics i es relacionaran amb el context de l’escultura europea del moment, i "La restauració de la memòria perduda", en què s’estudiaran tècniques i materials i la reconstrucció de projectes desapareguts o no realitzats, alhora que es plantejaran propostes per difondre al públic l’obra dels Vallmitjana.
La major part d’institucions que participen en l’Any Vallmitjana custodien obres d’aquests autors. La Universitat de Barcelona, per exemple, té al vestíbul de l’Edifici Històric les escultures de cinc personatges que simbolitzen grans fites del coneixement en la història hispànica: l’escriptor i teòleg sant Isidor; el jurista, filòsof i metge Averrois; Alfons X el Savi; l’escriptor i teòleg Ramon Llull, i l’humanista Joan Lluís Vives. Un altre edifici de la UB, la Facultat de Belles Arts, també acull una peça dels Vallmitjana, una terracota que es va usar com a esbós preparatori de l’escultura d’Isabel II que hi ha al Palau de Pedralbes. Les institucions i museus que, com la Universitat, acullen obres dels Vallmitjana les exposaran acompanyades d’unes cartel·les amb informació de cada peça i l’adreça web per accedir a la ruta virtual amb la descripció de l’obra.
Font de Diana a la Gran Via. Foto: Enfo.
Entre les activitats de l’Any Vallmitjana també s’organitzarà una exposició sobre la façana de la catedral de Barcelona i el paper que hi van tenir els germans Vallmitjana. Hi participaran el Museu Diocesà de Barcelona, la Catedral i el Museu Frederic Marès. A més, també es faran nombroses conferències divulgatives, visites guiades i col·loquis en les diverses institucions implicades en l’Any Vallmitjana, i tallers com el que tindrà lloc a l’Escola Superior de Conservació i Restauració de Béns Culturals de Catalunya, que permetrà observar de primera mà com es restauren les peces procedents de la col·lecció particular de la família Vallmitjana.
A més de la Universitat de Barcelona i el Seminari Conciliar de Barcelona com a organitzadors, també participen en l’Any Vallmitjana la Xarxa de Museus d'Art de Catalunya, la Diputació de Barcelona, la Direcció d’Arquitectura Urbana i Patrimoni de l’Ajuntament de Barcelona, el Museu Nacional d’Art de Catalunya, el Museu Frederic Marès, l’Espai Subirachs, la Catedral de Barcelona, el Museu Diocesà de Barcelona, el Museu Marítim de Barcelona, el Museu del Modernisme de Barcelona, la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, l’Ateneu Universitari Sant Pacià, el Museu de Montserrat, el Bisbat de Vic, la Biblioteca-Museu Víctor Balaguer, el Museu Romàntic de Can Papiol, l’Escola Superior de Conservació i Restauració de Béns Culturals de Catalunya, el Museu Abelló - Fundació Municipal d'Art, el Museu de Mataró, el Museu de Manresa, el Museu de la Garrotxa, el Museu Municipal de Tossa de Mar i Museus de Sitges, entre d’altres.
Foto de portada: Estàtua de Venanci Vallmitjana al Rosari Monumental de Montserrat.