Fa anys, quan el Telenotícies va informar per primera vegada del cas Altsasu, em trobava fent un cafè al bar del meu poble i a la taula del costat, mentre jugaven al dòmino, un senyor va dir: "Però lo d'Euskadi no s'havia acabat ja?". Vist amb perspectiva, en un país on "M.Rajoy" als papers de Bárcenas sembla que no és Mariano Rajoy, on el "Señor X" dels GAL sembla que no és Felipe González i on el CNI sembla que no té cap mena de relació amb els atemptats de la Rambla, era plausible creure que una baralla en un bar d'Altsasu pot ser terrorisme?

Des d'aquell dia, tothom sap que la nit del 15 d'octubre del 2016, durant les festes d'Altsasu (Navarra), alguns joves abertzale van increpar un parell d'agents de la Guàrdia Civil que es trobaven dins un bar del poble amb les seves parelles, iniciant una batussa que a poc a poc aniria pujant de to. Segons les víctimes, un sergent i un tinent de paisà, la discussió amb els joves va derivar en una baralla violentíssima i de rerefons polític on els dos agents acabarien brutalment colpejats pel sol fet de ser policies, provocant-los lesions físiques i traumes psicològics. No tothom sap, però, que un d'aquells joves condemnats, Iñaki Abad, va gravar amb el seu mòbil l'arribada de la Policia Foral navarresa després de la tangana: en el vídeo, l'agent suposadament agredit, la mateixa nit del 15 d'octubre del 2016 en la qual ell mateix va afirmar haver rebut una brutal pallissa per la qual va témer perdre la vida, camina sense problemes i vesteix una camisa blanca, impol·luta com la llet i sense un bri de sang.

altsasu serie TV3

Jon Olivares en el paper d'Urko, un dels protagonistes de la sèrie. (TV3)

Tampoc no recorda tothom que la responsable d'aclarir quina de les dues versions dels fets coincidia amb la realitat va ser la jutgessa Carmen Lamela, és a dir, la mateixa que poc temps després enviaria a presó preventiva Jordi Cuixart i Jordi Sànchez acusant-los de sedició per dissoldre una manifestació dalt d'un cotxe de la Benemèrita. Per aquest motiu, segurament, la nit que TV3 va estrenar la sèrie Altsasu, els joves detinguts pel cas Altsasu no es trobaven a casa seva sopant una truita, sinó que sumaven ja 1.527 dies a la presó acusats d'una pallissa a dos guàrdies civils que no tothom sap si va produir-se en realitat.

La convivència fràgil

Precisament aportant més llum a la foscor d'aquest cas que fa poques setmanes va arribar al Tribunal d'Estrasburg, TV3 va estrenar ahir el primer dels quatre capítols d'una sèrie venuda com "una ficció inspirada lliurement en fets reals" i que, de moment, no està prevista estrenar a l'estat espanyol, potser perquè coneixent mínimament la història recent d'Euskal Herria, no cal ser massa astut per endevinar que el relat oficial del cas Altsasu té més ficció que realitat. El que no esperàvem els teleespectadors catalans era que Altsasu fos desgraciadament una sèrie que busca mostrar la cara oculta de la veritat a partir d'un doblatge horrorós i situacions tan poc versemblants com veure guàrdies civils parlant català.

Estrenada fa mesos a Euskal Telebista, aquesta coproducció d'EiTB i Televisió de Catalunya va rodar-se amb diàlegs en èuscar i castellà, però en una decisió desafortunada, la versió catalana de la sèrie ha decidit uniformitzar la llengua i diluir, d'aquesta forma, el pes de les dues llengües antagòniques com a metàfora de la confrontació entre dues visions de la realitat basca: l'euskaldun, d'una banda, i la de les forces de seguretat espanyoles vivint en un territori encara avui hostil, de l'altra. Mentre que en la versió original els veïns d'Altsasu parlen únicament èuscar i els agents de la Guàrdia Civil ho fan exclusivament en castellà, en la versió emesa a casa nostra veiem picoletos doblats amb veus que articulen unes vocals neutres que farien plorar d'emoció qualsevol catedràtic de Filologia Catalana.

altsasu tv3 serie

Una imatge promocional de la sèrie 'Altsasu'. (TV3)

Aquest és el principal problema estructural de la sèrie en la versió estrenada a Catalunya: que si aquell bon home que jugava al dòmino vol captar-ne l'essència, hauria de veure-la en versió original amb subtítols, cosa complicada per a una persona gran que porta unes ulleres de cul de got, com ell. No només això, però: aquell senyor difícilment confiarà en l'aposta de la sèrie per desemmascarar la veritat, un propòsit deslluït per culpa d'un doblatge que li roba tota credibilitat al relat. En primer lloc, perquè els diàlegs es fan poc creïbles: veure un guàrdia civil parlant català, ni que sigui en una sèrie doblada, és més estrany que veure la Fiscalia de l'Estat actuant amb imparcialitat en un judici. Però, sobretot, perquè afebleix un dels pilars fonamentals per comprendre bé què va passar en aquell bar d'Altsasu i disminueix les possibilitats que com a espectadors, a casa nostra, entenguem el rerefons que pretén mostrar la sèrie: que allò que va convertir una baralla dins un bar en una acusació de terrorisme va ser precisament la identitat nacional dels seus protagonistes.

S'hauria iniciat la baralla si les suposades víctimes no fossin part d'un cos policial que porta dècades preguntant "¿Qué pone en tu DNI?" o pronunciant malament el nom de milers de joves bascos, per no enumerar altres actituds gens amables? Segurament no. Hauria existit una condemna tan dura si els presumptament agressors, en comptes de ser joves abertzales, haguessin estat un grup de turistes andalusos, manxecs o asturians de festa major a Altsasu que s'haguessin enganxat amb dos agents de paisà? Possiblement, tampoc.

El relat dels que no tenen relat

El dia abans de l'estrena a ETB, fa setmanes, tant el Partit Popular com Ciutadans van exigir que la sèrie no s'emetés, ja que no era digna de la parcialitat necessària per abraçar un tema com el del cas Altsasu. El que potser no sabien aquests dos grups polítics, però, és que és difícil assolir qualsevol bri d'imparcialitat si els creadors de la sèrie, malgrat intentar-ho una vegada rere altra, no van aconseguir parlar amb la Guàrdia Civil ni els dos agents implicats per tal de conèixer la seva visió dels fets. Tampoc feia falta, ben mirat, ja que el relat dels policies i el de la Fiscalia va acabar sent el mateix, per tant, els guionistes només van haver de basar-se en les transcripcions i les imatges del judici per saber quina era la versió oficial dels fets per part de les presumptes víctimes. Per conèixer la versió dels presumptes agressors, però, Asier Urbieta, el director d'Altsasu, sí que ha confessat haver parlat amb cadascun dels condemnats per un delicte que alguns d'ells reconeixen ni haver viscut en primera persona.

altsasu nicolas tomas

Una imatge dels carrers d'Altsasu, amb pancartes i pintades en solidaritat amb els condemnats. (Nicolas Tomás)

Després d'un any 2020 on el conflicte armat basc ha generat més productes audiovisuals que mai, tant a la televisió com a les plataformes de pagament, un dels encerts d'Altsasu és ser la primera sèrie on els que sempre són els bons no semblen tan bons, i on els que sempre acaben sent els dolents no pateixen la demonització que, per desgràcia, sí que van patir en la realitat els vuit joves d'Altsasu: dies després de la baralla, COVITE (Colectivo de Víctimas del Terrorismo del País Vasco), actuant com a acusació, va relacionar els detinguts amb ETA pel sol fet que a Altsasu el moviment Ospa! gaudeix de gran popularitat i, segons sembla, alguns dels protagonistes de la batussa al bar Koxka formaven part d'aquest col·lectiu que reclama foragitar els cossos policials espanyols amb la frase "Alde hemendik", un eslògan que ETA havia articulat quan la banda terrorista estava en actiu, sí, però tanmateix, un reclam transversal en la societat basca, en cap cas exclusiu d'ETA. Si la sèrie La línea invisible (Movistar +) treia pols als orígens històrics d'ETA, la docuserie El desafío: ETA (Amazon Prime) servia per esbudellar tota la maldat de la banda terrorista i la sèrie Patria (HBO) pretenia ballar sense aconseguir-ho en l'equidistància i vendre una idea final de reconciliació, Altsasu s'erigeix no en una sèrie de ficció, sinó de metaficció, ja que ficciona les tramoies del muntatge policial i s'atreveix a posar en dubte si el que en teoria va passar és, en realitat, el que va passar de veritat. 

Perquè malgrat les clamoroses irregularitats en tot el procés judicial, malgrat les proves gràfiques i audiovisuals que desmenteixen el relat dels fets, malgrat que la mateixa cambrera del bar Koxka declarés en el judici a l'Audiència Nacional que la discussió en cap cas podia considerar-se una baralla i malgrat que l'altra jutgessa del cas fos Concepción Espejel, esposa d'un Guàrdia Civil i condecorada fa poc amb la "Orden del Mérito de la Guardia Civil", encara no s'ha aclarit quins són els límits de la ficció en el relat oficial d'un cas que, com demostra el personatge interpretat per Sergi Mateu a la sèrie, fa pudor de socarrim des del primer dia. Perquè malgrat sentir la Guàrdia Civil parlant català sigui pura ciència-ficció, el cas Altsasu i tot el dolor que encara genera és, dissortadament, ben real.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat