Alejandro Sanz, un dels artistes més rellevants de la música llatina de l'últim quart de segle, publica avui el seu nou disc, SANZ, un nou treball d'estudi de composicions noves que alhora és una celebració a les seves tres dècades de trajectòria. SANZ és el seu tretzè treball d'estudi.
El noi del barri
Canta Alejandro Sanz al seu últim disc, SANZ, una celebració de 30 anys d'èxits, que ell no creu en l'atzar, només en el "valor d'atrevir-se". Afirma que va ser aquesta manera de pensar i actuar la que el va portar a provar sort en la música, encara contra el criteri de la seva mare. Ella havia patit les vicissituds de la professió a través del pare del cantant, en un etern i forçós viatjar per Espanya, i volia per al seu fill "un sou fix". Però tot i el desig de la mare, l'autor de 'Corazón partío' no va albirar cap altre objectiu: "Mai no vaig tenir un pla B, perquè fan que el pla A fracassi", assegura.
Mai no vaig tenir un pla B, perquè fan que el pla A fracassi
Alejandro Sanz celebra els seus 30 anys de trajectòria al seu barri, al madrileny districte de Moratalaz, a l'altre costat del pont sobre la M-30 que porta des de fa poc el nom del seu tema més famós i una escola de música acabada d'erigir sobre el solar en el qual el cantant i compositor va donar el seu primer concert davant de públic. "Moratalaz em va fer estimar el rock que, juntament amb el flamenc, eren les dues coses que més m'agradaven", relata Sanz el dia de la publicació de l'àlbum que agafa el relleu a #ElDisco (2019) i en què a través de cançons difícilment catalogables despulla tots els gèneres i músiques per les quals ha transitat.
Alejandro Sanz publica avui el seu nou disc, SANZ. Foto: EFE
La metàfora
Produït per Alfonso Pérez i Javier Limón, hi ha sons de música negra, metalls que remeten a l'altre costat de l'Atlàntic, soniquetes caribenyes, pop, sobris arranjaments electrònics i passatges orquestrals, però, també tornant als seus orígens, guitarres, palmes i el pols rítmic del flamenc que va mamar al seu segon bressol, Cadis. "No volia fer un disc per a llistes de vendes o per entrar a la ràdio, sinó un que no defraudi a la gent ja que són un grapat de cançons fetes per un músic", explica Sanz, que volia "resumir aquests 30 anys" i mostrar la seva evolució, convençut que "no et pots adormir en els llorers en cap professió i especialment en la música".
No et pots adormir en els llorers en cap professió i especialment en la música
Alejandro Sanz va sorprendre amb el primer senzill, 'BIO' una mostra de "sponken-word" en la qual es confessa i es radiografia de la manera més explícita que ho ha fet mai: "Siempre fui introvertido / Tenía miedo, estaba ido / Me gustaba la poesía, el flamenco y mi bujío". "Si vaig utilitzar la metàfora per protegir-me, no va ser conscientment i mai per enganyar ningú. De fet, les metàfores solen generar més susceptibilitats, perquè deixes la porta oberta a moltes interpretacions, així que és més perillosa," fa broma Sanz (Madrid, 1968).
SANZ és una celebració de les tres dècades d'èxits de l'autor de 'Cor partío'. Foto: EFE
Músic i persona
Exposats els dos, el músic i la persona, explica que amb aquesta mirada enrere "volia conjurar els follets". "I recordar-me qui soc, fer una petita catarsi," diu després de revelar que va sospesar anomenar l'àlbum Alejandro Sánchez, com el seu nom real. "Però després de 30 anys construint aquesta marca, hauria estat faltar-me el respecte", argumenta. Del repertori es pot destacar dos feliços retrobaments, el primer espiritual, amb la guitarra de Paco de Lucía que brilla a 'La rosa', un potencial futur single que va construir a partir d'una tornada guardada en un disc dur que li va passar un amic del músic gadità que viu en Platja del Carmen (Mèxic). "L'únic que em preocupava era si li agradaria a ell", confessa.
Han estat 30 anys d'absoluta bogeria
L'altre retrobament és amb Manuel Alejandro, el compositor de tants èxits per a artistes com Raphael, Rocío Jurado, Isabel Pantoja o Julio Iglesias. Va ser el seu padrí de bateig, però en aquella època ell passava molt temps a Mèxic i el contacte es va limitar a alguna postal ocasional. "Després jo vaig començar amb la voràgine de la promoció, els concerts... Han estat 30 anys d'absoluta bogeria en la meva vida i no coincidim, fins que per fi em vaig dir que havia de conèixer al meu padrí," relata Sanz. Aquest retrobament va ser, segons les seves paraules, "increïble". "A part de ser el compositor i músic que és, és un ésser humà increïble, i xerrar amb ell és una càtedra constant", destaca el madrileny, que tanca aquest àlbum amb un tema de Manuel Alejandro fet per a ell, 'Y ya te quería', el primer que canta en un dels seus discos sense ser de la seva autoria.
Amb la mirada posada en el 2022, ja pensa amb optimisme en una gira per estadis que recuperarà els concerts prepandèmics que no va poder celebrar, "i alguna data més". I si la mirada la gira enrere, com en aquest àlbum, reconeix que sobretot troba a faltar poder agafar el telèfon i trucar els seus pares. Segur que la seva mare, vençuts els recels inicials contra la música, s'hauria enorgullit en veure'l descobrir una estrella al Passeig de la Fama de Hollywood per exclamar: "Ai, fill, ets una eminència!".