Comer es un acto político és el contundent títol del llibre del xef Alain Ducasse que tradueix una editorial amb fama de revolucionària: Txalaparta. Què duu a un reputadíssim xef, que es diu que guanya milions d'euros anuals i que ocupa centenars d'empleats, a llançar-se a les barricades gastronòmiques? El convenciment que el món es troba en una "transició gastronòmica" que ens duu de mal en pitjor i que cal aturar mitjançant una actuació col·lectiva.
Alain Ducasse. Foto: Bruno Cordioli de CIBVS.
L'engany dels foodies
Ducasse n'està convençut que tot i que la gastronomia cada cop està més de moda, en general la gent cada cop menja pitjor. Que la gent vagi de tant en tant a un restaurant luxós, o que discuteixi durant hores les propietats d'algun superaliment miraculós, no treu que acabi empassant-se aliments industrials de baixíssima qualitat en la majoria dels seus àpats. El xef denuncia, a més a més, que les grans empreses alimentàries estan fora de control i que ben sovint enganyen als seus clients oferint productes fraudulents o de qualitat pèssima. Amb diners és fàcil menjar bé i sa, segons Ducasse, però la majoria de la gent té pocs recursos i no menja ni bé, ni sa. Per això Ducasse reivindica el repte de "democratitzar la bona cuina".
Els enemics
La vida moderna és enemiga de la bona alimentació. Ducasse aposta per tornar a recuperar la taula com a lloc diari de sociabilitat. Compartir el menjar amb gent, segons ell, és garantia d'assaborir-lo millor i de gaudir-lo més. Però a més a més, afirma que cal recuperar el temps per a menjar ("reapropiar-se'l", diu Ducasse, usant un terme de ressonàncies esquerranes). Per això afirma que cal apagar televisions i ordinadors i apartar els telèfons mòbils a l'hora de menjar. De fet, Ducasse afirma que ens equivoquem allunyant-nos de la tradició i apostant per una desordenada modernitat, perquè a la tradició de cada indret del Planeta hi havia de rerefons una alimentació equilibrada, i, en canvi, les pautes difoses per la publicitat i les multinacionals de l'alimentació condueixen cap a una mala alimentació que duu a problemes de salut, com la obesitat o els càncers. La qüestió bàsica no és que s'estiguin assimilant costums alimentaris de pobles llunyans, sinó que s'estan desestructurant les pràctiques alimentàries autòctones de diferents parts del Planeta que funcionaven en benefici de la salut dels individus i del medi ambient.
La creativitat, en segon pla
El xef francès aposta per tornar a posar el producte al centre de la cuina (deixant una mica de banda l'obsessió per la creativitat). Ducasse fa una crida a consumir varietats locals, i d'apostar per la proximitat. Però, sobretot, crida a la recuperació de la transmissió culinària i apel·la a retrobar les receptes de l'àvia. Tot un posicionament radical en un moment en què la restauració arriba a les majors extravagàncies en pro d'oferir una cosa nova i diferent.
Ducasse, filosofia de l'alimentació low cost
Comer es un acto político és un llibre que planteja els problemes fonamentals en torn a la qüestió del menjar, tot reivindicant una "gastronomia humanista" molt sensata. Però el mediàtic xef Ducasse no arriba a fer un llibre sobre la filosofia del menjar, i s'apropa més al que seria un manual d'autoajuda de l'alimentació. El llibre parteix d'uns plantejaments molt ambiciosos, però acaba rebaixant-los notablement. Comer es un acto político va perdent profunditat, recorre a llocs comuns, conrea extraordinàriament l'ego del xef i, a la fi, constitueix més un exercici de correcció política que de subversió. Ducasse dóna pistes molt interessants per a una reflexió sobre la nostra relació amb la taula i ajuda a popularitzar un qüestionament d'aquest tema. Estaria bé, ara, aprofundir-hi més.