L’Ajuntament ha volgut recuperar el 14 d’abril com a dia d’homenatge a la República i als seus valors, amb el hashtag #TenimRepública. El Comissionat de Programes de Memòria ha preparat una conferència sobre Carles Pi i Sunyer, alcalde de Barcelona durant la República, al Saló de Cent de l’Ajuntament de la ciutat. I, posteriorment, s'ha programat una actuació musical dels Cors d’en Clavé a la plaça Sant Jaume.

L'únic procés constituent

L'alcaldessa Ada Colau ha volgut deixar ben clar que es tracta un acte de restitució de la memòria de la República: "És un honor convertir aquest acte en una reivindicació de la memòria republicana en aquest distingit saló". I ho ha plantejat com un homenatge als homes i dones que "van portar llum on regnava la foscor". Al seu parlament, implícitament, ha comparat la proclamació de la República amb la transició, i ha deixat clar que "el 14 d'abril és l'únic procés constituent, amb participació des de baix, que hem viscut al nostre país". Colau ha recordat que el 14 d'abril es van proclamar dues repúbliques, però dues repúbliques des de la concòrdia. Ha elogiat que el 14 d'abril fos, bàsicament, una festa, i per això ha usat la descripció que en va fer Mercè Rodoreda a La plaça del Diamant: "Encara em recordo d'aquell aire fresc. Aquell aire fresc que, ara que ho recordo, no l'he tornat a sentir mai més". Gerardo Pisarello, el tinent d'alcalde, ha anat més lluny, i ha vinculat la commemoració de la proclamació de la II República a l'aspiració d'un futur republicà: "Estem aquí per homenatjar totes les repúbliques ciutadanes, les del passat i les que han de venir".

Un exemple a seguir

Ricard Vinyes, comissionat per a la Memòria de l'Ajuntament de Barcelona, ha recordat que el 14 d'abril és l'esdeveniment polític que va generar més alegria a la història recent de Catalunya. I recorda que "tots van conviure aquests dies", "estiguessin d'acord amb la proclamació o no". Vinyes valora que, en el 14 d'abril, hi ha "un patrimoni amb el qual nosaltres ens identifiquem": El de la gent que va sortir al carrer a celebrar uns valors nous, unes esperances, unes il·lusions.  Ho ha definit com "un moment brillant de la memòria democràtica d'aquesta ciutat". I ha afirmat que avui es vol fer un homenatge a totes les persones que van sortir al carrer l'abril de 1931, perquè són "un exemple sobre el qual volem construir el nostre país i la nostra ciutat".

Pi i Sunyer torna a casa

L'historiador Francesc Vilanova, director de l'Arxiu Pi i Sunyer, ha analitzat la figura de l'alcalde republicà. Va néixer el 1888 en una família de professionals liberals. Va estudiar enginyeria, però es va dedicar durant algun temps a l'educació. A partir dels anys vint va començar a actuar com a analista polític i va implicar-se en política en el marc del partit Acció Catalana. Era un col·laborador de Macià, i per això durant la República va ser nomenat alcalde i va dirigir la que Vilanova considera una administració eficaç i exemplar. Pi i Sunyer va abandonar la ciutat de Barcelona el gener de 1931, davant l'avenç de les tropes franquistes. No va poder tornar-hi: Va morir a l'exili, a Veneçuela. Per això, Ricard Vinyes ha anunciat que "Pi i Sunyer ha tornat a casa, i ha tornat per quedar-s'hi". L'acte s'ha clos amb un "Visca la República!" de l'alcaldessa, respost pel públic.

Celebració descentralitzada

Tal com està fent darrerament l’Ajuntament, la celebració no s’ha centrat només a la seu consistorial i al centre de la ciutat, sinó que s’ha compartit també amb els barris. En aquest cas, el districte de Nou Barris hi juga un paper clau, ja que allà s'hi troba la nova plaça de la República (fins ara anomenada plaça de Llucmajor). Amb el canvi de nom l'Ajuntament vol que la ciutat tingui un espai que rememori un període històric que es considerava injustament menystingut. Per això a Nou Barris avui s'hi projecta un documental sobre el tema, al Centre Ton i Guida, on també s’hi pot veure, fins al dia 29, l’exposició Vencidxs. Divendres, al mateix barri s'hi ha programat acte poètic i musical, a càrrec del Taller de Músics. El diumenge la celebració vol prendre un caràcter popular, amb una cercavila, i un espectacle familiar.

Un programa extens

Però la programació de l’Ajuntament és bastant més extensa. A les Corts, on hi havia l’antiga presó de dones, s’ha organitzat un homenatge a l’ex presa política Maria Salvo. I al Consell de Districte de Sants, s’hi ha fet una xerrada sobre la proclamació de la República. A Gràcia i a l'Eixample hi haurà també actes. El Parlament s'ha sumat a la commemoració, i, aprofitant la data, Carme Forcadell ha reclamat que l'Estat persegueixi els crims del franquisme.

El Memorial Democràtic també s’hi afegeix

El Memorial Democràtic organitza el seu homenatge a la República el divendres matí. S’ha preparat un debat en què Enric Pujol, Mercè Morales, Arnau Gonzàlez Vilalta, Manel López, Carles Santacana, Salvador Domènech, Clara Masriera, Lluís Durán, Isabel Segura, Teresa Abelló, Raül Carretero i Carles Hervàs discutiran sobre diverses realitzacions i problemes de la República. Es vol posar de manifest que la República va ser capdavantera de molts avanços en aquest país, i per exemple es destaca que va implantar el vot femení.