L'Aida Sunyol Sánchez és la guanyadora del premi Literatura BBVA Sant Joan i acaba de publicar Mercromina, la seva primera novel·la. Durant l'any és professora de Biologia a un institut, però em penso que escriu sempre que pot. Quedem amb ella que just acaba d'arribar de les vacances. Som a la plaça de la Concòrdia, a Les Corts. No és el seu barri, però hi ve sovint a escriure.
Per què m'has citat aquí?
Perquè normalment vinc a escriure al centre cívic de Can Deu, que és un espai que m'agrada molt i que a més a més surt a la novel·la Mercromina. Hi ha un grup de personatges que tenen l'hàbit de venir, de fer cursos al centre cívic i de trobar-se aquí.
El component eròtic és molt present, a Mercromina, però no és el motor principal de la novel·la
Hi ha algú que sigui protagonista, a Mercromina?
És una novel·la molt coral i amb personatges principals, diguéssim, però tots fan una espècie de calidoscopi d'emocions i de moments vitals que es complementen entre si. No hi ha cap història que sigui principal, però alhora totes són importants per entendre què està passant al final de Mercromina.
Mercromina és una novel·la de gènere eròtic?
S’hi acosta, crec que té un component eròtic important. Volia retratar les relacions afectives sense ometre el component eròtic, que sí que és molt present, a Mercromina, però l’erotisme no és el motor principal de la novel·la. El motor són les relacions efímeres, o trencades, o accidentades. Més que l’erotisme l’important és la pulsió eròtica dels personatges, el desig que tenen i que d’alguna manera els mou.
Tothom és bisexual, en aquesta novel·la. Per què?
No tothom, hi ha un personatge que no ho és. Però sí, pràcticament ho és tothom. És una cosa que vaig voler fer expressament, per contrarestar potser per excés, la invisibilització de la bisexualitat en la literatura i en els productes culturals en general. L’objectiu és visibilitzar la bisexualitat, i fer-ho d'una manera una mica exagerada. Com que la novel·la és un pèl humorística, aquest tipus d'exageracions crec que queden dintre d'aquest mateix to. És una mica una exageració, però també volia fer incís per dir, ostres si la majoria de gent que jo conec són bisexuals, per què no fer una novel·la on tothom sigui bisexual? Doncs sí.
Històricament, la religió ha estat un element repressiu, però també ha establert uns vasos comunicants amb l'erotisme
Hi ha un personatge que va vestit de capellà, una història d’amor entre seminaristes, una novel·la de capellans dins de la novel·la. Quin rol juga la religió a l’obra?
En la nostra cultura hi ha molta gent que no és creient, però perviu aquest pòsit cultural. Reflecteixo el catolicisme per assenyalar la tensió entre la pulsió eròtica i la religió. Històricament, la religió ha estat un element repressiu, però també ha establert uns vasos comunicants amb l'erotisme. El personatge que sempre va vestit de capellà en té una sexualitat complexa o difícil, i aquesta disfressa li serveix de màscara i simbolitza una certa repressió que s'autoinfligeix. L'imaginari religiós té una certa relació amb l'eròtica.
Mercromina és una novel·la de Barcelona?
Una mica sí. Crec que no retrata tot Barcelona, perquè Barcelona té això que és múltiple i és incommensurable una mica, però sí que és un element important. No diria allò de "la ciutat és un personatge més, però un escenari que té una rellevància en la història i en com es mouen i com es relacionen els personatges.
Parla'm una mica d'aquesta idea de Barcelona i del retorn.
Això ve una mica de la meva pròpia experiència d'haver tornat a Barcelona després d'estar uns anys a l'estranger, a Bèlgica, i crec que el que es reflecteix és aquest segon retrobament amb la ciutat, on es veu des d'una altra perspectiva on s'ha d'acabar de trobar un encaix. Això es veu sobretot en el personatge de l'Eugènia, d'un retorn com alineant un retorn com estrany, un retorn com trobar-se en una ciutat que no és la mateixa que vas deixar i que has de tornar a fer teva perquè Barcelona canvia constantment i és alhora sempre la mateixa però sempre diferent.
Això de fugir de tot a Nou Barris també és una mica paròdia, en el sentit que hi ha zones que sembla que no existeixin i que si te n'hi vas a viure desapareixes, com si t’haguessis traslladat a Vancouver
L'Eugènia torna de Londres i es tanca en una habitació d'hotel.
Sí, per parar el cop i per estar en aquest no-lloc com són els hotels, que podria estar a Barcelona com podria estar en qualsevol altra ciutat del món. Ho fa per aïllar-se durant un temps.
Més enllà del fet que Mercromina està ambientada a Barcelona i fa referències a barris concrets, diria que retrates una forma de vida molt barcelonina: les terrasses, les patates braves i la cervesa.
És una novel·la que s’entén des de Barcelona, realment. No dic que no pogués passar a un altre lloc, però està molt lligada als espais: venir a les Corts, al centre cívic, anar a Nou Barris. Pinto Nou Barris una mica com a refugi d'algun dels personatges, perquè queda fora de la Barcelona gentrificada, és un espai més popular.
Nou Barris els va bé perquè està “allunyat”, i els personatges de Mercromina tenen una cosa en comú: se’n van anar, han tornat i ara no volen que els trobin. De què fugen?
Sí, li passa a l’Eugènia, i a l’Alícia, i a la Nadine. En realitat no saben de què fugen, no fugen de res, i acaben al mateix lloc on eren físicament (però s’han retrobat amb l’espai i han restablert la connexió amb les persones que els envolten). És un clixé, però crec que fugen d’ells mateixos. Això de fugir de tot a Nou Barris també és una mica paròdia, en el sentit que hi ha zones que sembla que no existeixin i que si te n'hi vas a viure desapareixes, com si t’haguessis traslladat a Vancouver –i no, en realitat estàs tres parades de metro. Faig una paròdia d’això.
Què és, la mercromina, i per què aquest és el títol de la novel·la?
La mercromina és l'antisèptic típic que tots coneixem, i la idea del títol és parlar d'aquestes ferides que són com superficials i que són la neurosi que travessa totes aquestes històries. Com diu un dels personatges, són “ferides de l’ànima, però que són poc profundes” i que es curen, de la mateixa manera que pots curar una rascada amb un antisèptic senzill.
Hi ha un moment com de crisi vital. I és curiós, perquè després parles amb gent que en té 40, o que en té 50, i que m’han dit que això és permanent. És a dir, això no és cosa dels 30, sinó que a partir dels 30 passa sempre
Som de la mateixa quinta, tu i jo, i tenim una edat semblant a la majoria dels personatges. La trentena. És una edat en què ja t’has ferit poc o molt i t’has hagut de reinventar? Mercromina és un moment vital?
Sí, crec que això és un dels temes principals de Mercromina. Adonar-te que has anat amb l'accelerador a fons durant la vintena... I veure que, internament o externament, hi ha alguna cosa que no funciona i s'ha de canviar, que realment l'encaix al món s'ha de repensar. Hi ha un moment com de crisi vital. I és curiós, perquè després parles amb gent que en té 40, o que en té 50 i que m’han dit que això és permanent. És a dir, això no és cosa dels 30, sinó que a partir dels 30 passa sempre. Però sí que crec que a partir dels 30 comences a tenir aquesta sensació que no tot és tan blanc i negre, o que no tot és tan fix com et pensaves quan en tenies 25 i estaves en un lloc i et deies “estaré aquí tota la vida”. Si més no, aquesta és la meva experiència.
Si la novel·la de creixement és anar d’Erasmus o deixar casa els pares (normalment a la vintena), Mercromina és el que ve després?
És una mica això. Evidentment, cada personatge té el seu context, i és veritat que la majoria dels personatges de Mercromina els he buscat amb un cert nivell socioeconòmic –no tenen aquest element de precarietat que travessa la nostra generació i que és un gran focus d'inestabilitat. A la novel·la m'he centrat més en un altre tipus de conflicte menys material, per poder tractar-lo d'una manera més lleugera i més humorística, però sí, cadascú té les seves històries: un fuig del poble, una altra està fugint de la seva ex, algú altre fuig de la seva pròpia vida. No se sap ben bé de què fugim, però sempre hi ha aquest element de fuga interna.