Ahir es commemorava el Dia de la Victòria, que va marcar la fi de la Segona Guerra Mundial a Europa. Fa 80 anys se signava la capitulació nazi i, pocs dies abans, el 30 d’abril de 1945, Hitler es va volar el cap d’un tret, amagat com una rata al Führerbunker, en ple centre de Berlín. Onomàstiques que són una excusa perfecta per recomanar-vos una desena de pel·lícules ideals per recordar aquells fets històrics. De clàssics absoluts a aproximacions contemporànies al conflicte bèl·lic, de Wilder a Sturges, d'Spielberg a Tarantino; de les grans superproduccions plenes d'estrelles típiques dels anys 70 a un cinema que mostrava la por de la població civil. Pel·lícules violentes, pur gènere bèl·lic, i d’altres que aposten directament per les emocions. Deu llargmetratges fonamentals en la història del cinema que ofereixen una mirada àmplia a la campanya dels aliats contra els nazis.
10 clàssics del cinema sobre la II Guerra Mundial
Fuego en la nieve (William A. Wellman, 1949)
Rodada poc després d’acabada la guerra, aquesta és una de les joies sobre el tema que menys ha transcendit el pas del temps, malgrat ser un èxit de taquilla en el seu moment i guanyar dos Oscars. Tampoc recordem com es mereixeria el seu director, William A. Wellman, autor de clàssics magnífics com Beau Geste o Incidente en Ox-Bow. Amb Van Johnson i James Whitmore com a protagonistes, Fuego en la nieve explica la peripècia d’un escamot de soldats nord-americans de la 101a Divisió Aerotransportada, atrapats a Bastogne en ple hivern gelat durant la Batalla de les Ardenes. Més que prioritzar les escenes de lluita, la pel·lícula posava el focus en un retrat psicològic realista d’un grup d’homes desesperats que només volen fugir de l’infern de la guerra, desromantitzant l’heroisme i oferint un to antibel·licista que després influiria en títols com Platoon. Una gran pel·lícula a redescobrir. A Filmin.
Traidor en el infierno (Billy Wilder, 1953)
Basada en un èxit teatral de Broadway, Traidor en el infierno bascula entre el drama d’un grup de soldats nord-americans presoners en un camp de concentració nazi, el suspens tipus whodunnit (per entendre’ns, allò d’endevinar qui és l’assassí, a l’estil Agatha Christie) i la comèdia característica de Billy Wilder. El director de L’apartament equilibrava elements aparentment incompatibles per oferir la juganera història d’aquests reclusos quan s’adonen que, infiltrat entre ells, hi ha un talp que informa puntualment els alemanys de tots els plans de fugida i de qualsevol iniciativa rebel. El sospitós número u és un cobdiciós i cínic sergent que va per lliure, i que només sembla preocupat pel seu paper d’aconseguidor, assortint de tabac o de whisky casolà els soldats presos. L’interpretava un William Holden carismàtic fins a l’infinit, guanyador de l’Oscar per aquest personatge. La podeu veure a Filmin.
Els dotze del patíbul (Robert Aldrich, 1967)
D’alguna manera, amb Els dotze del patíbul, el director Robert Aldrich va demostrar que es podia aproximar a la Segona Guerra Mundial amb una certa irreverència i un esperit lúdic que després seria moneda comuna en altres films (com Els herois de Kelly o El desafiament de les àguiles, totes dues amb Clint Eastwood). Cinema d’acció d’altíssim nivell, amb escenes coreografiades amb cura i apostant per l’espectacularitat més testosterònica. Els dotze del patíbul va marcar tendència i, sis dècades més tard, encara en trobem rastre i influència en produccions com Los hombres del S.A.S. (sèrie que podeu trobar a Max). Sense cap problema per convertir en herois un grup d’arreplegats i psicòpates, als quals ofereixen commutar les seves penes de presó a canvi d’acceptar una missió suïcida: assaltar una fortalesa nazi i matar-ne els ocupants, tots ells alts comandaments del Tercer Reich. Amb Lee Marvin com a cap d’un comando de sonats, també hi apareixen Charles Bronson, Donald Sutherland i Telly Savalas. Boníssima. En lloguer a Amazon Prime.
Ha arribat l’àguila (John Sturges, 1976)
Entreteniment de primeríssima divisió, basat en el best-seller de Jack Higgins i rodat per un dels millors cineastes —i menys reconeguts— de la història de Hollywood: el grandiós John Sturges. També director de la fabulosa La gran evasió, Sturges entrega la seva energia habitual per oferir una atípica mirada a la Segona Guerra Mundial. Insòlita perquè, aquí, els protagonistes són nazis amb la, probablement suïcida, missió de segrestar Winston Churchill, en un pla ordit pel cap de la Gestapo Heinrich Himmler. Ara bé, l’espectador tampoc haurà d’identificar-se amb un monstre, perquè el personatge interpretat per Michael Caine —oficial alemany encarregat de comandar l’operació— és un nazi condemnat a mort per oposar-se al genocidi jueu. I el seu company d’aventura, a qui dona vida Donald Sutherland, és un irlandès que odia els anglesos per motius obvis. Boníssima. La trobareu a Amazon Prime i a Filmin.
Un pont massa llunyà (Richard Attenborough, 1977)
Als anys 60 i 70 vam viure una onada de superproduccions bèl·liques que recreaven fets històrics combinant espectacularitat i rigor, i, habitualment, amb repartiments farcits de grans estrelles. Títols com El dia más largo, La batalla de Midway o la magnífica Un pont massa llunyà. Compte amb el cast: Robert Redford, Michael Caine, Sean Connery, Gene Hackman, Laurence Olivier, Liv Ullmann, Anthony Hopkins… i amb una banda sonora sensacional, obra del compositor britànic John Addison. Un pont massa llunyà recordava l’operació Market Garden, amb les forces aliades buscant assegurar una sèrie de ponts estratègics que creuen els principals rius dels Països Baixos ocupats pels nazis, amb l’objectiu de permetre la travessia del Rin, la darrera gran barrera natural abans d’entrar a terres alemanyes. A Filmin.
Salveu el soldat Ryan (Steven Spielberg, 1998)
Després de trencar la seva maledicció als Oscar amb la magistral La llista de Schindler (1993), Steven Spielberg va continuar posant el focus en la Segona Guerra Mundial. I ho va fer recreant amb tot luxe de detalls el desembarcament de Normandia, en una llarga i prodigiosa escena inicial que ens presentava un grapat de soldats supervivents als quals acompanyaríem després en una altra missió quasi suïcida: arriscar les seves vides per rescatar un paracaigudista desaparegut darrere les línies enemigues. Una pel·lícula fabulosa, amb Tom Hanks com a cap de cartell i amb actors del nivell de Matt Damon, Tom Sizemore, Giovanni Ribisi, Ted Danson o un Vin Diesel que encara no havia conduït cotxes a tot gas. D’alguna manera, Salveu el soldat Ryan és l’origen d’una magnífica trilogia en format sèrie, produïda pel cineasta i pel mateix Hanks: Band of Brothers, The Pacific i Masters of the Air. Trobareu Salveu el soldat Ryan a Movistar+ i a Max.
Maleïts malparits (Quentin Tarantino, 2009)
A Quentin Tarantino li encanta jugar. Amb els gèneres, amb els guions i, també, amb la història. Ho va fer amb Érase una vez... en Hollywood i, abans, va fer un entremaliat i lúdic exercici de revisionisme històric, passat per la batedora pulp tan característica del cineasta, en aquesta mirada a la Segona Guerra Mundial. Tarantino ens presenta un esquadró de soldats nord-americans i jueus que posen tots els seus esforços en la cacera de nazis. Rebentar-los i arrencar-los la cabellera, a l’estil sioux, és l’única cosa que dona pau als homes del tinent Aldo Ray (picada d’ullet de Tarantino a l’actor del mateix nom... i no és l’únic homenatge al cinema que fa en aquesta pel·lícula), a qui interpreta Brad Pitt. Amb Mélanie Laurent, Michael Fassbender i un Christoph Waltz que va guanyar l’Oscar i ens va volar el cap a tots en el paper d’un cínic coronel alemany que beu llet i fuma en pipa mentre persegueix jueus, Maleïts malparits és una de les millors pel·lícules de Tarantino. Disponible a Amazon Prime.
Dunkerque (Christopher Nolan, 2017)
Any 1940. A les platges de Dunkerque, milers de soldats britànics i francesos estan atrapats a la vora del mar, enfrontats a una mort segura a mesura que l’exèrcit alemany, que ha envaït França, s’acosta a ells. L’aproximació que Christopher Nolan fa a la Segona Guerra Mundial tenia un origen familiar, perquè el seu avi va morir en aquesta batalla. El cineasta britànic va decidir explicar la seva història des de tres perspectives, jugant amb el temps i l’espai: una setmana d’acció terrestre, un dia d’acció marítima i una hora d’acció aèria que confluïen en un mateix moment. Estructurant la trama des del punt de vista de diferents personatges en cadascun dels tres fronts narratius, Nolan va comptar amb un sòlid repartiment, encapçalat pels joves Fionn Whitehead, Jack Lowden i Barry Keoghan, i amb els més coneguts Kenneth Branagh, Mark Rylance i Tom Hardy. La podeu veure a Amazon Prime.
Sisu (Jalmari Helander, 2022)
Els anuncis promocionals de Sisu destacaven que era una producció dels estudis que van fer John Wick, i això ja ens diu per on van els trets. Guanyadora del Festival de Sitges 2022 —una altra pista sobre el to i sobre la sang que esquitxarà la càmera—, aquesta pel·lícula finlandesa ens situa l’any 1944, quan els nazis estan en retirada cap al nord de Finlàndia i un comando de les SS es creua amb un solitari buscador d’or que ha trobat un filó a les terres salvatges de Lapònia. És clar, els nazis voldran quedar-se amb l’or, però no tenen ni la més remota idea que aquell miner amb pinta de senyor venerable amaga, en realitat, la personalitat d’un guerrer a qui anomenaven l’Immortal. Divertidíssima, passada de rosca, hiperbòlicament violenta, Sisu és un entreteniment de primera. Disponible a Netflix.
Blitz (Steve McQueen, 2024)
Signada per Steve McQueen, el director de Shame i 12 anys d’esclavitud, i amb Saoirse Ronan (Lady Bird) i el petit Elliott Heffernan com a protagonistes, Blitz apunta en el seu títol a la salvatge onada de bombardejos de la Luftwaffe, la força aèria nazi, sobre Londres entre 1940 i 1941. La pel·lícula explica la història d’una d’aquelles mares que enviaven els seus fills a les zones rurals per protegir-los de les bombes. En aquest cas, el nano és negre, circumstància que McQueen fa servir per parlar de racisme, un dels temes clau del seu cinema. Blitz ressegueix la peripècia del noi quan s’escapa del tren en què viatja i decideix tornar a Londres a peu. Un drama tan íntim com espectacular, amb una posada en escena molt Spielberg i un argument que pica l’ullet a l’Oliver Twist de Charles Dickens. Disponible a Apple TV+.