La Fundació Finestres fa públics els sis projectes guanyadors de les Beques Finestres d'Assaig 2025, dotades amb 25.000 euros. Dels sis projectes d'assaig seleccionats, tres són en català i tres són en castellà. En català les beques s'han concedit a Cristina Masanés per Europa a la maleta, a Anna Pazos per Formigó i a Rubén Martínez per Ecologisme amb classe: Un pacte social per afrontar la crisi ecològica. Les tres beques en castellà se les han endut els projectes La lucha de los indeseables de Cecilia Eseverri Mayer, Rosa Luxemburgo recolectora: o de cómo cultivar intimidad con el mundo de Verónica Gago, i El impacto. Cómo el conocimiento perdió el juicio de Xavier Nueno. Els premiats disposaran d'un any per desenvolupar els projectes presentats i intentar publicar-los.
S'entreguen les Beques Finestres d'Assaig 2025
La presidenta del jurat en català, Marina Espasa, ens avança els temes dels projectes premiats: "Europa a la maleta de Cristina Masanés gira entorn dels objectes que duien portaven els exiliats de la Segona Guerra Mundial que van passar per Portbou: quin quadre portava Chagall? Quina partitura portava Xostakóvitx? El projecte d’assaig d'Anna Pazos exposa les estades d’escriptors a la costa catalana i espanyola. Escriptors com Houellebecq, Thomas Bernhard, Thomas Wolfe, i la idea és aprofundir en com el paisatge brutalista i ple de formigó va influir les seves obres o la seva manera de pensar. Martínez farà un assaig propositiu sobre la crisi ecològica, que és producte de com ens hem organitzat per viure".
L'escriptor Raül Garrigasait, membre del jurat dels projectes en català, fa una valoració positiva dels projectes presentats: "N'hi havia gairebé una desena que haurien pogut guanyar, projectes molt treballats i bastant diversos. Hi havia assaig literari, política i alguns projectes de filosofia interessants". Espasa diu que en total es van presentar cent projectes en català, i que "cada any n'hi ha una mica més". La presidenta del jurat en castellà, l'editora Camila Enrich, també celebra la diversitat dels tres projectes: un sobre la justícia social, un altre d'ecologia i feminisme i un altre que toca la qüestió de les noves tecnologies.
Amb el projecte La lucha de los indeseables la sociòloga Cecilia Eseverri Mayer analitzarà quatre casos d’èxit i fracàs sobre integració de joves musulmans a Madrid, Barcelona, Londres i París. Sota el títol Cómo el conocimiento perdió el juicio, Xavi Nueno ens proposa una mirada des del passat a les noves tecnologies i posa en relleu la figura de les indexadores, per entendre com es mesura avui en dia el coneixement i l’èxit dels investigadors. Per altra banda, l'activista argentina Verónica Gago ha presentat Rosa Luxemburgo recolectora: o de cómo cultivar intimidad con el mundo, que vincula la militància política i feminista de Rosa de Luxemburg a través dels deu volums del seu herbari.
Les Beques Finestres d'assaig existeixen des del 2021, i de les dues beques d'aleshores, una per a un projecte en català i l'altra per a un projecte en castellà, l'aposta s'ha triplicat fins a les sis d'enguany —entre el 2022 i el 2024 se'n concedien dues en cada llengua. Els projectes premiats els han seleccionat dos jurats independents, i a més de la compensació econòmica per desenvolupar la proposta, els sis guanyadors de les beques d'assaig tenen l'oportunitat de fer una estada a la Residència Literària Finestres de Sanià, a l'Empordà.
En català les beques s'han concedit a Cristina Masanés per Europa a la maleta, a Anna Pazos per Formigó i a Rubén Martínez per Ecologisme amb classe: Un pacte social per afrontar la crisi ecològica
El 5 de febrer passat, Cristina Masanés ja es va endur el Premi Finestres de Narrativa en català per la novel·la Marxarons, i el 2024 el llibre Matar el nervi d'Anna Pazos també va estar entre els finalistes que la fundació concedeix a obres literàries publicades en català i castellà. El jurat dels projectes en català està format per Anna Ballbona, Raül Garrigasait, Manel Ollé, Eva Vàzquez i Marina Espasa, i el jurat en castellà el constitueixen Camila Enrich, María Negroni, Laura Fernández, Giuseppe Caputo i Andrés Barba.