Diu el nostre home del temps que aquesta Setmana Santa serà de temps inestable. Cap antídot millor per unes vacances de cel gris que un bon sofà, una manta ben gruixuda i una llista de recomanacions de 5 sèries imprescindibles per veure en maratons interminables. Apunta que aquí van els nostres incunables catòdics per aquests dies de processons i mones.
Un magnífic thriller centrat en un grup d’espies degradats per errors comesos en acte de servei, i que són obligats a fer feines administratives en una oficina amb aires de purgatori. Quan un jove és segrestat per un grup d’ultradreta, alguns dels agents, desobeint els seus superiors, es posen a investigar el cas. Slow Horses, d'Apple TV, és un exercici d’acció i suspens que atrapa pel seu ritme i la construcció de personatges. Al capdavant, un Gary Oldman a la seva salsa.
La nova sèrie de Marvel explica l’origen del superheroi del títol d’una manera poc convencional i amb un to més fosc i violent del que estem acostumats. El protagonista de Caballero Luna descobreix que té diferents personalitats mentre va prenent consciència dels seus poders, atorgats per un déu egipci. Oscar Isaac brilla en un relat dinàmic i ple d’inventiva visual en què Marvel torna a demostrar que el seu univers dista molt d’esgotar-se.
És la sèrie espanyola del moment. Si la primera temporada ja era tota una demostració de com fer una bona intriga geopolítica, la segona apuja l’aposta i enlluerna amb unes seqüències d’acció que no tenen res a envejar de les superproduccions internacionals. La unitat antiterrorista és ara l’objectiu i ha de destapar una conspiració que afecta fins i tot la seva pròpia estructura. A mesura que avança et va deixant sense ungles.
L’activitat de l’IRA als Països Baixos és l’eix d’aquesta minisèrie de quatre episodis. Recrea la investigació policial d’una sèrie d’atemptats i, al mateix temps, s’endinsa en les motivacions i conflictes de l’altre bàndol. Destaca per la seva precisió gairebé quirúrgica a l’hora de mostrar les dues cares d’una moneda, i també per la capacitat d’explicar el context sociopolític sense incórrer en grans discursos. El millor, el duel entre les seves actrius: Hadewych Minis y Aoibhinn McGinnity.
Una de les grans comèdies televisives dels darrers anys, protagonitzada per una veterana monologuista que, urgida d’acudits més actuals, contracta una jove guionista. L’evolució de la seva relació troba un prodigiós equilibri entre humor i drama, a banda de mostrar sense pèls a la llengua la insistència de la societat de l’espectacle a catalogar les dones en funció de l’edat. Jean Smart i Hannah Einbinder estan absolutament immenses.