Aquest dilluns ha mort el cineasta català Ventura Pons als 78 anys a Barcelona. Pons ha estat un dels directors de cinema català més prestigiosos dels darrers anys i un referent en el seu àmbit. Pons va començar la seva trajectòria dirigint obres de teatre, més de 20 títols, abans de rodar la seva primera pel·lícula, Ocaña, retrat intermitent, que va ser seleccionada oficialment per al Festival de Canes en l’edició de 1978. La notícia de la mort l'ha donat a través de les xarxes socials l'Acadèmia del Cinema Català. La seva faceta cinematogràfica es va desenvolupar sota el marc de la seva pròpia companyia productora, la mítica Els Films de la Rambla, que va crear el 1985. La seva cinematografia està formada per 32 llargmetratges i es comptabilitza la participació a més de 810 festivals, 34 retrospectives i altres esdeveniments cinematogràfics, també en l'àmbit acadèmic, a tot el món.

D'entre tots els films que va rodar Pons, et portem una selecció de 5 pel·lícules que copsen l'essència del director català.

1. Ocaña, un retrat intermitent (1978)

Ventura Pons ret homenatge a José Pérez Ocaña, un artista i activista queer de la Barcelona dels anys 70. La pel·lícula és un retrat fascinant i íntim que explora la vida d'Ocaña, destacant la seva contribució a l'alliberació sexual i la seva resistència en un context sociopolític desafiant.

2. Puta misèria! (1984)

Dos joves amics, del lumpen urbà i sense feina, conjuntament amb una col·lega que fa de “camell”, tenen una ocurrència un xic esperpèntica que creuen que els farà sortir de la misèria en què viuen: segrestar el ric del poble. Però com que són força maldestres s'equivoquen en triar la seva víctima i queden atrapats en el seu propi parany i en surten amb la cua entre les cames.

3. Carícies (1998)

Pons presenta un mosaic d'històries entrellaçades que exploren l'amor, el desig i la complexitat de les relacions humanes. La pel·lícula examina la vida de diversos personatges, revelant els seus secrets i conflictes en una trama captivadora. Basada en Reigen (La ronda) d'Arthur Schnitzler, parla de temes com les relacions de parella o de família a través de personatges que s'enfronten a sentiments intensos que no aconsegueixen materialitzar-se en carícies. Barcelona serveix d'escenari dels onze diàlegs i discussions en els quals els successius personatges descobreixen episodis de les seves vides, les seves pors, desitjos i frustracions.

4. Menja d'amor (2002)

Paul, un jove i avantatjat estudiant de música del conservatori, s'ha d'enfrontar, malgrat la seva edat, a alguns interrogants claus per madurar en la seva vida tant personal com professional. Els seus principals dubtes incumbeixen al seu veritable talent com a músic i a la seva identitat sexual. La pel·lícula explora la relació entre dos homes de diferents edats i com Paul descobreix la seva identitat.

5. El perquè de tot plegat (1995)

Basada en relats del reconegut autor Quim Monzó, la pel·lícula presenta una sèrie d'històries curtes que exploren la condició humana de manera enginyosa i reflexiva. És un dels majors èxits de tota la història del cinema català, basat en el recull de relats homònim de Quin Monzó, i protagonitzat per Pepe Rubianes, Lluis Homar, Pere Ponce, Àlex Casanovas, Sergi Mateu, Abel Folk, Mercè Pons i Rosa Novell, entre d'altres. Explora el comportament humà (desig, submissió, amor, gelosia, sensatesa, honestedat, sinceritat, passió, fe...) situat entre dues històries fantàstiques sobre la voluntat i el dubte. 

Amb aquestes cinc pel·lícules, Ventura Pons va demostrar la seva habilitat per abordar temes diversos amb sensibilitat i profunditat, consolidant-se com un director clau en el cinema català contemporani. Cada obra és un testimoni de la seva capacitat per explorar la complexitat humana des de diferents perspectives i contextos.