Aquest cap de setmana són els Oscar i no es parla d'altra cosa: les pel·lícules nominades han estat les preferides del públic quan s'ha hagut d'escollir quina anar a veure. Però hi ha altres propostes que, tot i no estar nominades a Hollywood, tenen tots els ingredients per interessar l'espectador. Fugint de generalitzacions, i sabent que cada persona té un gust diferent, aquestes pel·lícules s'estrenen demà a la gran pantalla per continuar fomplint les sales, que bona falta fa.
Ens desplacem al París de 1942, just abans que la ciutat sigui ocupada per Hitler. Allà viu François Mercier, un home normal i corrent que treballa amb un joier, el senyor Haffmann, i que només vol formar una família amb Blanche, la dona que estima. Però quan els nazis entren a la ciutat, patró i treballador hauran d’arribar a un acord que els canviarà la vida per sempre. Dirigida per Fred Cavayé i protagonitzada per Daniel Auteuil, Gilles Lellouche i Sara Giraudeau, Adiós, señor Haffmann (és un drama històric és un dels tants retrats que s’han fet sobre una de les èpoques més fosques de la nostra història recent.
Seguim amb el cinema francès. Julie és una mare soltera que fa un sobreesforç vital per criar dels seus dos fills a les afores de París, al mateix temps que intenta conservar la seva feina en un hotel de luxe al centre de la capital. Quan aconsegueix una entrevista pel lloc laboral que sempre ha volgut, una vaga general paralitza el transport públic i fa trontollar tota la seva vida. Una metàfora de l’ansietat que ens genera la falta de temps, especialment en plena dictadura de la immediatesa, on ho volem tot i ho volem ja, i que portarà a la protagonista al límit.
Dirigida per Imanol Uribe i basada en una història real, Llegaron de noche és la història la Lucía, única testimoni de la matança dels jesuïtes a El Salvador a finals dels 80. En plena guerra civil salvadorenca, van ser assassinats sis sacerdots jesuïtes, professors universitaris, i dues empleades a la Universitat Centroamericana José Simeón Cañas (UCA); la versió oficial culpa a la guerrilla del FMLN, però Lucía Barrera ho ha vist tot i sap que els agressors són uns altres. Interpretada per una brillant Juana Acosta, qui va viure a la pròpia pell l’assassinat del seu pare a Colòmbia quan tenia 16 anys, i per Karra Elejalde donant vida a Ignacio Ellacuría, sacerdot i teòleg assassinat.
Una pel·lícula que molts consideren una de les millors pel·lícules d’animació de l’any. Suzu és una jove de 17 anys que es trasllada a viure amb el seu pare a Kochi, un petit poble de muntanya, després de la mort de la seva mare. Amb el cor trencat i distanciada del món, descobreix “U”, un espai virtual on assumeix el rol de Belle, una icona musical amb més de 5.000 milions de seguidors. Una història de dobles vides que es veurà trasbalsada quan Belle conegui a Bestia, una criatura fascinant i terrible a parts iguals.
Poca gent és capaç de pujar a la muntanya més perillosa del planeta, però Mateo ( és un d’ells. S’enfronta a pujar a l’Annapurna, a l’Himàlaia, amb l’objectiu d’arribar al cim i complir una antiga promesa, quan pateix un accident que el deixa inconscient i ferit. Ione, una alpinista experimentada, el rescatarà, però no només això: l’ajudarà a aconseguir la seva meta. La pel·lícula d’Ibon Cormenzana va endur-se el premi del Festival de Màlaga a la secció oficial amb un relat ple d’aventures, coratge, força de voluntat i amor per la naturalesa.