Si haguéssim de fer una travessa, a dia d'avui i sense necessitat d'agafar la bola de vidre o el pèndol del Mago Félix, dues pel·lícules semblen favorites per acumular nominacions a la propera carrera de premis. És altament probable que Creatura, d'Elena Martín Gimeno, i Els encantats, d'Elena Trapé, parteixin com a favorites als Gaudí i aspirin a guanyar premis Goya, Forqué i Feroz. En el que portem d'any, el cinema català ha mostrat una pluralitat de veus, mirades i gèneres. D'Unicorns a Esperant Dalí, de Las buenas compañías a La niña de la comunión, de Sica a Un cel de plom (sobre la figura de Neus Català), de Loli Tormenta (testament cinematogràfic d'Agustí Villaronga) a la premiada 20.000 especies de abejas, d'Estíbaliz Urresola. Però el cinema català encara té algunes cartes amagades, i aquí us destaquem cinc títols que ens arribaran als propers mesos, que probablement treguin el cap a la carrera de premis de 2024, i de les que, de ben segur, en sentirem a parlar molt.
1. Robot Dreams
Arriba el 6 de desembre, preparada per competir amb les destinades a manar a la cartellera nadalenca. Pablo Berger presentarà la preciosa Robot Dreams, una faula sobre el poder de l'amistat (o de l'amor, és fàcil fer-ne lectures romàntiques) a partir de la trobada entre un gos i un robot, a un Nova York dels anys 80 habitat per animals de mil espècies. La soledat, l'hostilitat de les grans ciutats, el trencament no desitjat, la distància i trobar un substitut que et faci recuperar la il·lusió: són alguns dels temes que toca aquesta emotiva fantasia, basada en un còmic de Sara Varon, i que suposa la primera experiència del cineasta amb l'animació. Com a la seva celebrada Blancaneu (2012), Berger aposta per explicar amb imatges i sense diàlegs, i torna a crear un univers propi i hipnòtic (com també feia, d'alguna manera, a Torremolinos 73 i a Abracadabra), ara a ritme del September d'Earth Wind & Fire.
2. Els petits amors
Després del seu magnífic debut amb Viaje al cuarto de una madre, Celia Rico torna a signar una pel·lícula femenina, de nou centrada en els conflictes entre una mare i una filla que decideixen passar juntes un estiu. Un film que explora les relacions entre dues dones de diferents generacions que s'assemblen molt més del que creuen i voldrien. Amb la complicitat d'Adriana Ozores i María Vázquez encapçalant el repartiment, la cineasta torna a apostar per una història plena de sensibilitat, de subtileses, de mirades i silencis, de retrets i d'abraçades que costen de donar.
3. Un sol radiant
Van començar volent parlar de com plantar cara a la immediatesa de la mort, i van acabar fent un Melancolía lluminós i femení. Mònica Cambra, Ariadna Fortuny, Claudia García de Dios, Lucía Herrera i Mònica Tort són cinc joves i talentoses cineastes sorgides de l'UPF, i, en aquesta pel·lícula coral, han format equip creatiu (totes elles han format part de la presa de decisions i cadascuna té càrrecs com a cap de departament), construint una història sobre la fi del món. L'apocalipsi és una premissa de ciència-ficció (o, al pas que anem, potser no tant) per dibuixar un drama intimista sobre el desencant juvenil d'una generació que veu fosc el futur. Un film que connecta amb el naturalisme del cinema de Carla Simón. De fet, la protagonista d'Un sol radiant és Laia Artigas, la nena d'Estiu 1993, que arriba a l'adolescència interpretant una noia que decideix muntar una festa per acomiadar-se del planeta. Una estimulant òpera prima aplaudida al darrer Festival D'A.
4. El maestro que prometió el mar
Com la de tanta gent, la d'Antoni Benaiges és una vida trencada per la intolerància feixista en plena Guerra Civil. Una novel·la de Francesc Escribano, adaptada al guió per Albert Val i amb Patricia Font (Gente que viene y bah) com a directora, que reivindica la seva figura. Benaiges fou un mestre de Mont-Roig del Camp a qui l'any 1935 varen destinar a l'escola rural de Bañuelos de Bureba (Burgos), on va implantar un pioner mètode per ensenyar a escriure els nens, fent-los lliures en un context de país que començava a complicar-se. El maestro que prometió el mar vol fer justícia i reflexionar sobre la memòria històrica, barrejant la història real de Benaiges i la fictícia d'una dona que, avui, busca les restes del seu besavi, desaparegut durant la Guerra Civil. Enric Auquer i Laia Costa són els protagonistes d'aquesta mirada a una època que encara resona amb força. S'estrena el 10 de novembre.
5. La imatge permanent
Després de ser premiada a la Setmana de la Crítica del Festival de Cannes amb el seu curtmetratge Los desheredados, la barcelonina Laura Ferrés fa el salt al llarg amb una òpera prima que va debutar en un festival tan prestigiós com Locarno. La cineasta inicia La imatge permanent amb un pròleg que segueix una adolescent d'un humil poblet d'Andalusia que, després d'un embaràs no desitjat i d'abandonar el seu nadó, desapareix. Cinc dècades més tard, i amb la trama traslladada a El Prat de Llobregat, on una assistenta de càsting busca testimonis de gent que expliqui la seva experiència com a migrant en una gran ciutat. Farrés aposta per dues actrius no professionals, estupendes María Luengo i Rosario Ortega, buscant un to més experimental que realista, en una reflexió antropològica que fa de Ferrés una veu molt personal.