Ja sigui per la seva feina com a actor, ja sigui perquè, compromès fins al moll de l'os amb les causes que defensa, mai no es calla allò que pensa, Joel Joan és un dels actors del nostre univers interpretatiu que més portades ocupa.
L'última polèmica en què s'ha vist capficat ha estat la suspensió per part del govern local de Badalona liderat pel Garcia Albiol de la seva obra El gran comediant . Agendada pel mes d'octubre al Teatre Zorrilla, posterior ha tornar ha ser reprogramada per part del Consell d'Administració de Badalona Cultura gràcies als vots en bloc a favor de tota l'oposició.
Com no estem segurs que no se'l torni a censurar, hem repassat la trajectòria de l'actor barceloní i hem recordat que ha protagonitzat algunes de les millors ficcions que s'han facturat a casa nostra. Així, aquestes són les 5 sèries de Joel Joan (que el passat mes de maig va fer una piulada en què revelava que estava treballant en una nova producció catòdica) que has de veure si mai el tornen a cancel·lar.
L’ICEC ens ha tombat 3 projectes que els hem presentat l’@HectorClaramun1 i jo mateix. Ara toca decidir a TV3. Els hem presentat un projecte de sèrie que marcarà un abans i uns després. Desitgeu-nos-vos sort!!!
— Joel Joan (@JoelJoanJuve) May 16, 2021
I el 1994 va arribar el primer culebrot nostrat, l'històrica Poblenou. Llibret escrit pel gran mestre de la dramatúrgia catalana de finals del segle XX, l'enyorat Josep Maria Benet i Jornet, aquesta ficció costumista ens apropava a la vida dels Aiguadé, una modesta família establerta al popular barri barceloní a la qual el món els canvia radicalment quan els toca la loteria. Impossible oblidar-se de personatges que ja formen part del nostre imaginari popular com l'Antonio (o millor dit, Antoniu) interpretat per aquell actor majúscul que era Miquel Cors o la Rosa, a qui va donar vida la també sublim Margarida Minguillón. Amb ells, un repartiment de joves actors on figurava un Joel Joan acabat de sortir de l'Insititut del Teatre, que a través de la figura del Ferran Aiguadé va tenir la seva gran primera oportunitat a la pantalla petita. Un altre dels grans descobriments de Poblenou va ser el d'un Quim Gutiérrez encara nen interpetant el Martí, el més petit de la família.
Periodistas és l'única incursió en el currículum de Joel Joan en la televisió espanyola. Produïda per Globomedia i emesa per Telecinco, durant els quatre anys que va estar en antena va ser una de les sèries de més èxit del cosmos catòdic estatal només superada per Médico de família, i per davant de produccions com Manos a la obra i Compañeros. Les anades i vingudes de la redacció de la secció local del diari fictici Crònica Universal, amb José Coronado al capdavant d'una plantilla on també hi figuraven Álex Angulo, Alicia Borrachero, Esther Arroyo, Pepón Nieto, Belén Rueda. Amb ells, Joel Joan donant vida a Willy, el fotògraf de la secció.
No s'ha parlat prou del Crac, una de les millors sèries de facturació catalana que mai ha arribat a la pantalla petita. En un brutal exercici de realitat ficcionada, corrosiva autoparòdia gens indulgent en què, pispant una mica (bastant) de títols com The Office de Ricky Gervais, Curb your enthusiasm de Larry David o aquella llepolia que va ser Què fue de Jorge Sanz creada pel mateix actor juntament amb David Trueba, Joel Joan fa de si mateix... i ja. Sembla fàcil, però riure's d'un mateix sense amagar cap vergonya no ha de ser gens fàcil. No només això, sinó que a més et surti una sèrie que és de visionament obligatori.
Sense assolir l'estatus de culte de Plats bruts, la segona producció catòdica pròpia de Joel Joan mereix un notable alt. De fet, d'alguna manera, Porca misèria és el relleu perfecte de Plats bruts, l'hereva natural. En el salt de l'última adolescència a la primera maduresa, en David abandona en Lopes i es transforma en Pere Brunet de Querol, guionista neuròtic fill putatiu de Woody Allen. Història molt ben teixida, reforçada per un càsting on figuren intèrprets de la magnitud de Mercè Sampietro, Roger Coma, Julio Manrique, Anna Sahun, Mercè Martínez o Clara Segura. Molta atenció a la seva banda sonora, recopilatori d'algunes de les millors cançons del pop i el rock català de les últimes quatre dècades.
Segur que us ho heu preguntat alguna vegada en els darrers 20 anys: què deuen estar fent ara el David i el Lopes? Plats bruts és el single. L'èxit total que tot grup o artista ha de tocar nit rere nit, concert rere concert per a satisfer la seva legió de fans i seguidors. En algun lloc entre Friends i el costumisme kitsch de les Teresines de La Cubana, Joel Joan i Jordi Sánchez van donar vida a l'eterna cançó de l'estiu. Com els Simpsons, pots veure els seus capítols en bucle una vegada i una altra i mai no et canses. Com tampoc es cansa TV3 de recuperar-la (per cert, sabíeu que la basca ETB va fer-ne una versió en castellà per al seu segon canal: Platos Sucios?). Si cobren per reposició, hi haurà tres generacions de Joans que, com el protagonista d'Una mena de pare de Nick Hornby, podran viure de l'aire.