Richard Donner ha estat un dels cineastes més populars, i conseqüentment influents, de tots els temps; un dels directors que va ajudar a modelar el concepte de pel·lícula blockbuster dels vuitanta: èxits totals de taquilla que reportaven milions i milions de dòlars de beneficis als seus productors. Un nom capital en el setè art que ha mort aquest dilluns als 91 anys.
Richard Donner, l'any 1979. Foto: Wikipedia
Nascut al Bronx (Nova York) l'any 1930, Donner va estudiar empresarials i teatre, iniciant la seva carrera com a actor en els escenaris de l'escena Off Broadway. Una trajectòria com a intèrpret que ràpidament va abandonar per dedicar-se a la direcció. Les seves primeres temptatives com a realitzador van ser en sèries televisives com La zona desconeguda. No va trigar a fer el salt a la pantalla gran on va debutar el 1961 amb X15. Seria la primera referència d'una filmografia curulla d'incunables del cel·luloide de la qual ara destaquem el seus 5 millors títols.
Robert Thorn decideix ocultar a la seva dona la tràgica notícia de la mort en el part del seu nadó substituint-lo per un bebè orfe. Una decisió basada en una mentida que acaba marcant terroríficament les seves vides: Damien, el nadó robat, és el fill del diable, i tot el que l'envolta acaba en tragèdia.
Estrenada el 1976, La profecia, cinta amb un repartiment de luxe format per intèrprets de la magnitud de Gregory Peck, Lee Remick i David Warner, entre altres, va ser el primer gran èxit d'un Richard Donner que va aplicar al llargmetratge tot el que havia après al seu pas per la mítica sèrie de televisió La zona desconeguda. Cinta de culte aclamada per crítica i públic, va adjudicar-se l'Oscar a la millor banda sonora per la partitura composta per Jerry Goldsmith. Indiscutiblement, un clàssic entre clàssics del cinema de terror.
L'èxit de taquilla més gran que va tenir mai Richard Donner: va costar 55 milions i en va recaptar més de 300; va arribar dos anys després de l'estrena de La profecia amb l'adaptació a la pantalla gran de la història del superheroi més icònic de tots els temps: Superman. Una figura que esdevindria tot un símbol de la cultura pop gràcies a la interpretació de Christopher Reeve, figura central d'un càsting on també trobem titans de la interpretació com Marlon Brando i Gene Hackman.
"El seu Superman és l'arquetip de les pel·lícules actuals de superherois. Seguirem tractant d'arribar al llistó que va deixar llavors", va indicar el president de Marvel, Richard Feige, durant un homenatge a Donner organitzat el 2017 per l'Acadèmia de Cinema.
Cinta basada en una història escrita per Steven Spielberg que va cedir la direcció al seu col·lega Richard Donner per estar ocupat en altres projectes, poques pel·lícules han esdevingut tan influents i referencials com Els Gonnies.
Els Goonies eren "Mikey" (Sean Astin), "Brand" (Josh Brolin), "Gordi" ( Jeff Cohen), "Data" (Jonathan Ke Quan), "Boicazas" (Corey Feldman), "Andy" (Kerri Green) i "Stef" (Martha Plimpton), un entranyable grupet d'amics que es veuen capficats en l'aventura de buscar un tresor perdut.
Llargmetratge que en els seus 114 minuts de durada encapsula l'essència del millor cinema de crispetes dels vuitanta: aventures, misteri, humor, amistat...; poques pel·lícules han marcat tant a tota una generació (i a dues i tres).
El 5 d'abril de 2014 Donner va anunciar que es rodaria una segona part amb tot el repartiment original. Per sort o per desgràcia, però segurament per sort, finalment el projecte no es va materialitzar.
Una altra referència fonamental per decodificar i entendre el concepte de pel·lícula blockbuster dels anys vuitanta; títol referencial en el cinema d'acció, especialment en aquest subgènere que tantes alegries ens ha donat anomenat buddy cop: films sobre parelles de polis lluitant contra malotes, en aquest cas la formada per Danny Glover i Mel Gibson amb unes melenes mullet espectaculars.
Estrenada el 1987, aquesta va ser la primera entrega d'una exitosa saga conformada per tres títols més, tots ells dirigits per Donner. Quatre cintes que van sumar més de 1.000 milions de dòlars a la taquilla. Una fita que només uns pocs cineastes elegits han aconseguit assolir.
Revisada avui dia, Conspiració s'intueix com una cinta visionària del que ha acabat sent la febre de les teories conspiranòiques que venim patint d'un temps ençà. Doner torna a recórrer a Mel Gibson (i amb ell una Julia Roberts en un dels millors moments de la seva carrera) per donar vida a un personatge protagonista, en aquest cas a Jerry Fletcher, un taxista paranoic convençut que gairebé tot el que passa al món forma part d'un gran complot per acabar amb el president dels Estats Units.
Anècdota per a cinèfils: hi ha una escena a la pel·lícula en què Jerry està fugint dels agents de l'FBI que el persegueixen, els despista entrant en un cinema de reestrena en el qual projecten Lady Falcó, una de les altres cintes capitals en la filmografia de Donner, títol que perfectament podria haver entrat en aquesta llista.