Una setmana més arriben propostes i novetats editorials que prometen convertir-se en grans propostes literàries de cara a la nova temporada. Algunes d'elles plantegen altres maneres de veure les coses, propiciant altes dosis de reflexió i crítica social, elements necessaris perquè la societat trobi formes més viables de tirar endavant. Des de llibres que indaguen en els canvis que s'han produït en tots els àmbits socials, polítics o sexuals, fins alguns que transporten molts dels seus interrogants a través de mons distòpics per reflexionar sobre les estructures que cimenten la societat actual. Aquí una llista amb alguns títols imperdibles.
1. Mater, de Martí Domínguez
Mater (Proa) descriu una nova societat en què la gestació es du a terme fora del cos femení. Per això, quan la Zoe descobreix amb sorpresa que està embarassada, decideix fugir i endinsar-se amb un company en els boscos, on encara sobreviuen petites colònies humanes, amagades i perseguides, que es mantenen al marge dels progressos científics. Martí Dominguez contraposa l'estructura de dos mons i planteja interrogants sobre la naturalesa humana i la maternitat en la novel·la que va endur-se el Premi Proa 2022.
2. Lejos, de Santiago Roncagliolo
L'autor practica en aquesta obra el relat breu per narrar 12 històries diferents, totes elles protagonitzades per uns personatges plens de veritat i amb vides a la deriva: homes i dones en trànsit, parelles que no es comuniquen, pares primerencs, celebracions buides... Situacions humanes que ofereixen una visió complementària i alternativa a la pròpia. Roncagliolo signa a Lejos (Alfaguara) un volum perfecte que resumeix perfectament l'estil de la seva obra completa.
3. Dysphoria mundi, de Paul B. Preciado
Diuen d'ell que és dels llibres més ambiciosos que s'han escrit durant la crisi de la covid. Dins les pàgines de Dysphoria mundi (Anagrama), Paul B. Preciado recull les transformacions que ha experimentat la societat en tots els àmbits. És un diari de la transició que mescla poesia, assaig, filosofia i autoficció per capturar les convulsions de la fi del capitalisme patriarco-colonial, i que pretén posar sobre la taula la possibilitat d'un present revolucionari. D'aquesta obra, la mateixa Judith Butler ha dit que "la monumental obra de Preciado és la d'un bibliòfil que posa tots els seus recursos al servei d'un temps i d'un món avui en dia irreversiblement dislocats".
4. El capital de l'amor, de Jennifer Guerra
L'escriptora italiana pareix un relat que qüestiona l'amor i els fils invisibles que històricament i cultural l'han associat a l'individualisme capitalista i a la competència més ferotge. Però El capital de l'amor (Tigre de paper), pregona el contrari. Es tracta d'un assaig que pretén reflexionar —i enderrocar— sobre aquesta mirada tradicionalista encara actual que basa les relacions en la utilitat i l'intercanvi. Per l'autora, reservar un espai a un amor sense condicions i lliure, capaç de passar a l'àmbit de la comunitat, pot ser una de les accions més revolucionàries.
5. La ciudad i la esvástica, de Manu Valentín
I per saber cap on hem d'anar, és crucial saber d'on venim. Per això aquesta proposta de Manu Valentín és un mirall perfecte per entendre moltes de les dinàmiques político-socials actuals. A La ciudad i la esvástica (Comanegra), l'autor torna a la Barcelona dels anys 30 i 40 per signar un estudi sobre l'auge i l'assentament del nazisme a la capital catalana, així com sobre les relacions dels seus impulsors amb el posterior règim franquista.