Sempre és bon moment per començar un llibre, però fer-ho quan s'alineen els canvis d'etapa o els girs ambientals és l'excusa d'alguns per posar-s'hi. Podríem dir que es tracta més d'una quadratura psicològica que d'una obligació moral: i és que llegir, com gairebé tots els plaers, no és una acció que estigui supeditada a cap durada o trajectòria determinada. Ara que s'estrena octubre, i que les novetats editorials han continuat arribant a les prestatgeries de les llibreries, us recomanem alguns llibres per donar el tret de sortida a aquest mes tardorenc.
De sobte, un conductor es queda completament cec mentre està aturat en un semàfor en vermell. Aviat, es comença a propagar una epidèmia que s'expandirà amb una rapidesa fulminant i que deixarà gran part de la població sense la capacitat de poder-hi veure. A Assaig sobre la ceguesa, ara reeditat per Navona, el Premi Nobel de Literatura José Saramago traça una imatge aterridora dels temps tristos i de la poca pietat d'un món regnat pel caos i l'egoisme. L'obra també es pot veure adaptada per Nuno Cardoso al Teatre Nacional de Catalunya fins el 30 d'octubre.
Lluites i metamorfosis d'una dona (Més Llibres) és un llibre tan personal com rebel. És una lectura curta en què Édouard Louis explica la història de la seva mare, la Monique, una dona d'origen humil marginada durant molt de temps per la violència masculina i que, un dia, comença a caminar per alliberar-se de les pressions socials del patriarcat. L'autor de Història de la violència i Qui va matar el meu pare torna així per consolidar-se com un dels escriptors més compromesos amb els drets de la classe obrera i dels col·lectius més desfavorits.
Amb la infància com a teló de fons, els protagonistes d’aquests relats s’enfronten a les realitats més fosques que s’amaguen darrere l’etapa sovint entesa com la més tendra i innocent de la vida. En aquest cas, un pare mort, filles desateses per mares absents o un professor escarmentat posaran aquesta veritat en escac. Igual que fa Sara Mesa a La familia (Anagrama), la seva última novel·la, a Dents de llet (Edicions del Periscopi) l'autora trenca el mite de l'afectivitat de les relacions paterno filials, molt sovint condicionades per una sociedad dominada pel sexisme i el patriarcat.
Un llibre en el que conviuen tres relats que van del futur al passat: un viatge compassiu al país dels morts, un cas d’assassinat que acaba amb la més llòbrega i sinistra de les trobades, i un inoblidable dia d’estiu en què la historia política i la història privada s’entremesclen fins que l’espurna de la coincidència ho il·lumina tot. Editada per Tusquets, amb sàtira, denúncia, introspecció i anàlisi, Jordi Ibáñez Fanés lliga una novel·la política que es mou entre el relat i la crònica, entre la imaginació i el que tots presuposem.
La Joan s’ha passat mitja vida suportant les crueltats dels homes. Però quan un d’ells comet un acte de violència estremidor davant seu, fuig de Nova York i se’n va cap a la costa oest a buscar l’Alice, l’única persona que la pot ajudar a trobar un sentit a un passat que l'ha turmentat des d'aleshores. Després d'haver publicat la seva primera novel·la, Tres dones (Més llibres), ara l'autora sorprèn amb Animal (Més Llibres), un retrat mordaç de la ràbia femenina i una exploració visceral dels efectes que té la societat patriarcal en el nostre dia a dia.
