El Govern ha inaugurat aquest dilluns la programació en commemoració dels 80 anys de la Guerra Civil amb un acte institucional al Palau de la Música Catalana, al qual hi han assistit el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, la presidenta del Parlament, Carme Forcadell i el conseller d'Afers Exteriors, Raül Romeva. També ha comptat amb la presència dels líders de Junts pel Sí, En Comú Podem i la CUP, així com els dirigents de l'ANC i d'Òmnium Cultural. Amb aquesta iniciativa, la Generalitat vol reivindicar els valors de la pau, la justícia i la reparació, tal com estableix l'article 45 de l'Estatut, que estableix el deure de les institucions de lluitar per la memòria històrica.

Casals com a referent

El 18 de juliol del 1936 Pau Casals estava assajant la Novena Simfonia de Beethoven amb l'Orfeó Gracienc i la soprano Conxita Badia, per tal d'interpretar-la a la inauguració de l'Olimpíada Popular. L'assaig va ser interromput per l'esclat de la guerra. Per això, l'acte d'avui s'ha anomenat "L'últim assaig" i ha rememorat aquell episodi amb la col·laboració dels actors Helena Miquel, Toni Sevilla i Maria Rodríguez, l'Orfeó Gracienc, la Coral Càrmina i l'Orquestra Simfònica del Vallès. També ha comptat amb una col·laboració especial de l'Elèctrica Dharma, que ha presentat un popurri de cançons populars i cançons republicanes.

Víctimes

L'acte ha volgut comptar amb presència de testimonis del 18 de juliol, de la guerra i de la derrota. Alguns, gent del carrer, han expressat les seves vivències a través d'una pantalla gegant. D'altres testimonis de la guerra han arribat a través de la recitació de poemes i textos d'escriptors com Antonio Machado, George Orwell, Mercè Rodoreda, Teresa Pàmies o Pere Calders. També s'ha donat veu als membres de les organitzacions dedicades a la memòria històrica. A l'acte s'ha criticat la Transició com la "institucionalització de la desmemòria", i s'ha volgut agrair a aquells que s'han mantingut ferms com a testimonis dels temps passats. L'acte també ha volgut tenir un record per les víctimes de les guerres actuals, i s'ha acabat amb un cant a la germanor humana, la Novena Simfonia de Beethoven, que Casals no va poder interpretar a l'Olimpíada Popular.

El 18 de juliol de l'Ajuntament

L'Ajuntament també ha preparat el seu propi programa d'actes per al 18 de juliol. A les 19h30, a onze escenaris repartits per la ciutat, s'hi han celebrat actes poètics i musicals. S'ha volgut arribar a tots els districtes, perquè es pretenia que a tots ells hi perdurés el record d'aquelles persones que van lluitar per la pau i la llibertat. Als actes s'hi ha llegit l'Oda a Barcelona de Pere Quart (Joan Oliver) i s'hi ha interpretat l'Oda a l'alegria de Beethoven, l'obra que Casals no va poder acabar d'interpretar al Palau el 1936. A més, el dimarts 19 al Portal de l'Àngel s'hi desplegarà una exposició fotogràfica commemorativa de l'Olimpíada Popular. I a 520 columnes publicitàries repartides per la ciutat s'hi ha penjat la declaració "Volem la pau, però no l'oblit", elaborada per l'Ajuntament amb la col·laboració de diferents entitats memorialistes.

El Memorial Democràtic, amb l'Olimpíada Popular

Aquests dies, el Memorial Democràtic també ha volgut commemorar l'organització, a Barcelona, el 1936, de l'Olimpíada Popular. Aquesta trobada esportiva es plantejava com una alternativa democràtica als Jocs Olímpics de Berlín, aparador del nazisme. Havia de celebrar-se del 19 al 26 de juliol de 1936, però es va haver de suspendre per l'esclat de la guerra. Alguns dels atletes convidats es van sumar a les forces republicanes. En record d'aquella iniciativa, el Memorial Democràtic ha organitzat una enganxada amb els cartells que van fer-se per aquella ocasió, amb gent que hi va estar involucrada. Entre els participants a la iniciativa, hi ha membres del Club Carion, de Londres, l'organització ciclista més antiga del món, que fa 80 anys també va sumar-se a l'Olimpíada Popular.