Aquest divendres arriba als cinemes la pel·lícula 100 metros, de Marcel Barrena, inspirada en la història real de Ramón Arroyo, un malalt d'esclerosi múltiple que va participar en una de les proves esportives més dures del planeta. Barrena és novell al cinema de ficció, però fa un parell d'anys va presentar el documental Mon pétit, sobre un jove amb cadira de rodes que viatjava per tot el món (un film que va rebre un Gaudí). Amb 100 metros Barrena ha volgut fer una pel·lícula per demostrar al món "que rendir-se mai no és una opció".

Un guió convincent

El guió respecta en allò bàsic la història d'en Ramon Arroyo. Un executiu que té grans èxits professionals, amb una vida familiar molt feliç, és diagnosticat d'esclerosi múltiple. Comença a tenir problemes de coordinació, i l'adverteixen que és possible que al cap d'un any no pugui caminar ni cent metres. Ell, que no és un individu especialment esportista, es presenta com un repte participar en la que és considerada la prova esportiva més difícil de la història, la ironman, integrada per 3,86 km de natació, 180 km de ciclisme i 42,2 km de carrera a peu. Una prova que pot arribar a durar 17 hores i que només és a l'abast d'uns pocs esportistes. La seva dona li ofereix el seu ple suport, sense el qual li hagués estat impossible tirar endavant. El protagonista és entrenat pel seu sogre, un antic ciclista que ha abandonat l'esport i que té una vida completament marginal. Els dos tenen una relació pèssima al principi de la pel·lícula, però anirà canviant a mesura que el protagonista s'apropa a la prova.

Realisme

100 metros ha estat filmada amb l'assessorament de Ramón Arroyo, i també amb la col·laboració de diversos malalts d'esclerosi i de malalties degeneratives, com el que fan d'extres. L'Institut Guttman ha participat decisivament en aquest projecte. De fet, la pel·lícula està dedicada a totes les persones que viuen amb esclerosi múltiple i pretén donar visibilitat als afectats per aquesta malaltia, que sovint tenen molts problemes per la incomprensió que pateixen.

Errejalde i Rovira

Els actors centrals de la pel·lícula són Dani Rovira, com a Ramón, Alexandra Jiménez, com la seva esposa, i Karra Elejalde, com el seu sogre. Karra Elejalde, de bon principi, formava part dels plans del director, que no acabava de trobar el protagonista de l'obra. Va ser Elejalde, sogre de Rovira a 8 apellidos vascos 8 apellidos catalanes, qui va suggerir el nom de Rovira perquè actués de nou com el seu gendre, en una obra d'un to molt diferent als 8 apellidos. 100 metros té un fons dramàtic, però malgrat tot, compta amb un punt irònic, especialment en la relació entre Ramón i el seu sogre, que té molts paral·lelismes amb la relació que tenen a 8 apellidos.

Funciona

100 metros és una obra que funciona amb els paràmetres de les pel·lícules del seu tipus. Diuen que aquestes pel·lícules són decisives com a suport a les persones que afronten una malaltia d'aquest tipus, tot i que en el fons no deixa de retratar casos excepcionals que no es corresponen en absolut a les vivències de la majoria dels afectats. El guió parteix d'una història molt potent, i sap treure molt bon profit d'aquest capital. En la relació entre el protagonista i el seu sogre en ocasions cau en certes estridències, exagerant els aspectes còmics de la relació. Però globalment la pel·lícula respon a allò que el director pretenia, amb un final absolutament previsible i un recurs continu a la llàgrima fàcil. I assoleix allò que era previst: commoure el lector, amb una història clàssica de superació personal a través de l'esport. I la història queda reforçada, òbviament, pel fet que parteix de fets reals.