Siguem clars: no hi ha català que no marxi a Menorca en algun moment de l’estiu. Des del mes de maig que cada setmana escolto a algú diferent que pregunta quines són les cales més solitàries, somia amb l’aigua turquesa de Macarelleta o discuteix sobre l’eterna rivalitat entre Maó i Ciutadella. Des que Mario Casas va sortir a l’anunci d’Estrella Damm, al so d’Aviam què passa i a Cala Turqueta... la cosa s’està desmadrant encara més. I és que aquesta illa és una de les més visitades a l’estiu perquè ho té tot: platges increïbles, carrerons cuquis i bon menjar (perquè la caldereta o la sobrassada... què?).
Mario Casas a l'anunci d'Estrella Damm d'aquest any. / Estrella Damm
I cultura, també té cultura. Perquè amics meus tots, penya que no conec però que segur hi aneu d’aquí uns dies: a Menorca no hi ha només sorra i aigua, també hi ha concerts. Si l’any i mig que portem de pandèmia ha ressentit el moviment cultural de l’illa, aquesta temporada s’hi està fent un autèntic esforç per poder recolzar la música i sortir del pou. Així que aprofiteu: si sou afortunats i aquest agost viatgeu fins les seves costes, podeu anar a algun d’aquests concerts i ajudar a revitalitzar un sector castigadíssim. No és cap suplici, oi?
Músic, actor, cantant, pallasso, escriptor, estrambòtic, personatge... Albert Pla, en definitiva. Etiquetar aquest artista és gairebé impossible: no deixa indiferent a ningú. El 4 d'agost presentarà un espectacle de poètica inusual, devastadora i electritzant a través de cançons delirants, melodies que expliquen històries tràgiques, surrealistes, sorprenents i cruentes, no per això menys delicades. Alguns dels seus temes mítics però sense oblidar la potència dels nous emblemes. I sobretot, la seva única veu i guitarra per cantar entre el públic. Serà a la terrassa d'Es Claustre, a Maó.
El Menorca Music Festival acollirà aquesta artista, qui va començar penjant vídeos a les seves xarxes versionant a altres músics. El 6 d'agost, la Suu cantarà les cançons del seu últim disc, Ventura, al Recinte Firal des Mercadal. Temes com Eres un temazo o Tant de bo sonaran amb total probabilitat. I ves a saber, igual també regala alguna versió sorpresa d'aquelles que la van catapultar a l'escena catalana. I el mateix dia: Arnau Griso i Nil Moliner.
El grup barceloní Dorian hi té la mà trencada, en això dels festivals. Cap de cartell assegurat per gairebé tots els de caire nacional - i molts també d'interncionals. I no és per menys: la seva mescla d'indie rock electrònic enganxa i aconsegueix aixecar braços i ànimes desde 2004. Aquest cop, ho donarà tot al Menorca Music Festival el 7 d'agost. Com a apunt, el mateix dia també actuen Bebe i Gigi McFarlane.
Sí, altre cop parlarem del Menorca Music Festival. Perquè Hi ha un tercer dia i perquè, sí, el concert s'ho val. Ramon Mirabet ve de família de músics. L'any 2013 va treure el seu primer disc, Happy Days, però no va ser fins 2016 que va enlairar-se amb Home is where the heart is. Amb l'últim, Begin again, va consolidar-se. I ara ja és gairebé impossible dir el seu nom i no embriagar-te de la felicitat que desprèn damunt l'escenari. El 8 d'agost, el mateix dia que Miki Núñez.
Es diu Pau Vidal però lidera Tarquim, una proposta dedicada a crear grans cançons noves a partir de tradicions musicals folklòriques i populars. Saxofonista, flautista, compositor i productor, el jazz és l'alter ego de l'artista. Actuarà també en el marc de concerts organitzats a Es Claustre, l'11 d'agost. Si voleu escoltar gèneres com el txa-txa-txa, la columbia o el bolero reconvertits en tradició musical cubana, hi heu d'anar; el treball va enregistrar-se després de 3 mesos d'estudi a l'Havana.
No calen presentacions per aquest grup mític d'indie rock granadí. No calen. Els avalen gairebé 30 anys damunt l'escenari i un repertori que és banda sonora nacional. I per això Los Planetas seran els encarregats d'obrir el Cranc Illa de Menorca Festival en un lloc especial: el Teatre Principal de Maó, el 12 d'agost. Seran un preludi, perquè el festival es farà del 2 al 4 de setembre i hi actuaran artistes com Javier Mena, Joe Crepúsculo o Novedades Carminha. El seu últim senzill (publicat el 9 d'abril d'aquest any) és aquest.
Podríem dir que Pau Vallvé és un dels solistes catalans que més èxit està tenint últimament, i segurament no ens equivocaríem. Amb el seu particular estil melancòlic, més d'escoltar que de ballar, el compositor presentarà el seu últim disc La vida és ara, publicat el 2020 i gestat durant el confinament de la pandèmia. El 18 d'agost al Teatre des Born (a Ciutadella de Menorca).
Potser hi ha algú que no coneix el cantautor murcià Muerdo (alter ego de Pascual Cantero) però sempre ha estat molt ben acompanyat i ha rebut suport d'artistes com Luis Eduardo Aute o Amparanoia. El seu estil queda indefinit: barreja hip hop, pop, folclore o reggae, i així aconsegueix crear el seu segell propi. En l'últim CD, ha cantat amb personalitats com Rozalén o El Kanka. El 20 d'agost també a Es Claustre.
L'uruguaià Jorge Drexler és una de les figures musicals més importants dels últims anys. No ho dic jo, sinó qualsevol que entengui una mica de música. Actuarà en el marc de l'Splendid Festival al Teatre Principal de Maó el 25 d'agost. Tretze discs d'estudi, un Oscar (amb la fantàstica Al otro lado del río) cinc Grammy's i un Goya. What else?
Heu llegit El Kanka i aquest cop no perquè acompanyi ningú, sinó perquè el 28 d'agost pujarà a l'escenari de la terrassa d'Es Claustre. Des de 2007, s'ho ha guanyat a pols per convertir-se en un dels cantautors espanyols més reconeguts. Entre els seus referents, destaquen Robe Iniesta, La Cabra Mecánica o, curiosament, Jorge Drexler. La guitarra sempre present és una delícia.