Tothom ha sentit a parlar del desastre colonial de 1898, quan l'imperi espanyol del Carib i del Pacífic es va esfondrar, i també es va enfonsar la moral de la potència colonitzadora i va obligar a qüestionar el model d'Estat i de societat. En canvi la retirada espanyola de Guinea, el 1968 i 1969, no va provocar cap daltabaix a l'Estat colonial: no va desencadenar rius de sang, i tampoc de tinta, en una societat preocupada més pel rock i pels biquinis que pel colonialisme. La societat ben aviat va oblidar unes colònies que eren insignificants per a ella. I malgrat tot, la pèrdua colonial sí que va ser traumàtica per a algunes famílies, que van deixar a l'Àfrica la fortuna, la il·lusió, o tot un passat... Carles Decors és descendent d'una família de colons. De fet, va estar a punt de néixer al tròpic, però mai va arribar a visitar la terra on la seva família va passar-s'hi molts anys. El seu pare va sortir del país africà amb l'operació Equador, que l'abril de 1969 va evacuar tots els ciutadans espanyols mitjançant un pont aeri d'Iberia i una operació de l'Armada espanyola. Carles Decors (Barcelona, 1950), impressionat per la història familiar, ha dedicat una trilogia sobre la retirada, que ara tanca amb El malson de Guinea (Pagès Editors).
El paradís que no era
El 2002 Carles Decors obria la trilogia amb Al sud de Santa Isabel (Quaderns Crema). Un títol neutral donava lloc a la història d'un colon que en el moment de la retirada es queda a l'illa per amor. Però Decors no recrea una història idíl·lica: retrata sense vels la violència que va esclatar a l'illa després de la independència, quan va pujar al poder el messiànic Francisco Macías Nguema. Decors denunciava el món colonial, amb la seva hipocresia i els seus tripijocs, però no santificava res. La segona obra de la trilogia, Aquell món idíl·lic (Edicions 62), optava per la ironia per deixar clar que la colonització i la descolonització no havien estat gens modèliques. Per tancar la trilogia, El malson de Guinea ja deixa ben clar, des del mateix títol, que la seva visió del país no serà gens còmoda. "Espanya va colonitzar bé i va descolonitzar malament", solen dir els colonialistes espanyols. Decors no ho té tan clar.
De la matèria reservada al silenci
Per aprofundir en la trilogia de Carles Decors és bo entendre una mica les circumstàncies de la Guinea i les seves relacions amb Espanya. Durant els primers anys de franquisme no es va poder publicar res que no fossin apologies de la colonització. De fet, l'obra de literatura colonial més llegida va ser escrita, en castellà, pel sabadellenc Bartomeu Soler; es tractava d'un llibre de viatges, farcit dels més durs tòpics racistes, que es va editar tant en tapa dura com en butxaca: La selva humillada. La traumàtica descolonització va deixar els qui coneixien la Guinea amb més ganes d'oblidar que de recordar. Per si de cas, durant el tardofranquisme es va imposar la matèria reservada, la prohibició de publicar cap llibre, article o notícia relacionat amb l'antiga colònia. Fins el 1977 no es va aixecar la matèria reservada, però en aquell moment la majoria dels que havien viscut a la Guinea no volien escriure res de res.
El paradís perdut
Guinea es va convertir en una gran desconeguda. Però a principis del segle XXI la situació va canviar radicalment. Molts dels antics colons, o dels seus descendents, van començar a glossar, mitjançant la literatura, però també a través de la xarxa, l'experiència colonial guineana. Una literatura abundant, tot i que sovint marginal, va recrear la vida colonial guineana i va tenir el seu cim en dues pel·lícules: Lejos de África, de Cecilia Bartolomé (criada a la Guinea Espanyola), i Palmeras en la nieve, basada en una novel·la de Luz Gabás (d'una família que havia viscut a la Guinea). En la seva majoria aquests llibres minimitzaven el conflicte racial colonial, denunciaven tan sols els "abusos" dels colons (com si el colonialisme en sí no fos un abús) i sovint ignoraven la població autòctona. Fins a l'aparició de la darrera pel·lícula, només s'havien distribuït en petits cercles d'antics colonials i interessats per l'Àfrica. Amb l'èxit de Palmeras en la nieve, el missatge de la nostàlgia colonial es va estendre.
No se'n farà una pel·lícula
La trilogia de Carles Decors és un contrapunt absolut al best-seller de Gabàs. Amb la seva obra, Decors deconstrueix la colonització, la descolonització i els anys d'independència amb un clar escepticisme. Decors desmunta el mite familiar construït al voltant de l'estada a l'illa de Fernando Poo (l'actual Bioko). Una història incòmoda, dura, plena d'autocrítica i d'insatisfacció. Una història que centrada en els colonitzadors, però que tracta de posar de relleu les fractures socials de la societat colonial i postcolonial: entre blancs i negres, entre els ciutadans i el poder polític, entre els conservadors i els progressistes, entre els bubis independentistes i els fang unionistes...
Darrer retorn a la Guinea
La trama d'El malson de Guinea comença trenta anys després de la història d'Al Sud de Santa Isabel, emmarcada en el moment de la descolonització i la fugida dels blancs de la colònia. El protagonista absent de la novel·la és el Tomàs Rimbau, el colon que en el moment de la fugida decideix quedar-se, per amor, a una illa que no l'estima. Tornen a sortir els personatges que van tenir relació amb ell a la colònia: la pintora Pepita Blasco, l'ultra Uribe, el manipulador Álvaro Souto, el polític guineà Demetrio Onyongo, la seva amant Adela... Fa molt pocs dies va morir Antonio García-Trevijano, el notari madrileny que va finançar l'ascens de Macías i que perfectament hauria pogut ser un personatge de Decors. Se'n va endur els secrets a la tomba, com tants secrets de Guinea. Potser només ens queda la ficció per reconstruir un passat no tan llunyà, però difícil de destapar per les capes i capes d'ocultació sistemàtica. I això és el que aconsegueix Carles Decors amb El malson de Guinea.
Tornar a mirar el passat per enterrar-lo
L'acció d'El malson de Guinea se situa als voltants de l'any 2000. Un dels personatges, fill d'un colon com el mateix Decors, torna a la Guinea del segle XXI per investigar el passat. Però el viatge li serveix per adonar-se'n que, finalment, aquell país en què tant havia pensat ja no existeix i que potser no havia existit mai tal i com el pensava. Però l'opressió persisteix i el present continua marcat per les ferides del passat. A la fi, el "mal d'Àfrica", el desig de visitar un continent mitificat, es transforma en "el malson de Guinea". La trilogia de Decors, d'una delicada i preciosista estructura, amb tres novel·les que van progressant en el temps en espiral, sempre retornant als mateixos successos del món colonial, ens ofereix una potent mirada, nova i vella, sobre l'experiència colonial espanyola.