Josep Miret Musté va ser conseller de la Generalitat durant unes setmanes, el 1937. Era un militant comunista, nascut a Barcelona el 1907. Va ocupar nombroses tasques de responsabilitat en el si del Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC), on militava en el seu sector més nacionalista, i va actuar com a comissari polític durant la guerra civil. Després de la derrota va fugir a França, on ben aviat tindria un paper destacat en la lluita contra els nazis. Va ser capturat a França, deportat a Mauthausen i allà assassinat.

Un home que es va fer a sí mateix

Miret, de família pobre, de molt jove va haver de posar-se a treballar, però va combinar la seva feina amb estudis nocturns a l'Escola del Treball. Sembla ser que va ser allà on va establir contacte amb Rafael Campalans i d'altres militants de la Unió Socialista de Catalunya (USC). Sota el mestratge de Campalans va iniciar la seva militància socialista, que combinaria amb la seva afició al rugbi i a d'altres esports. Ben aviat va arribar a dirigir les joventuts de l'USC, la principal força socialista de Catalunya. Més tard s'aproximaria a Joan Comorera, de qui arribaria a exercir com a secretari. Va ser un ferm defensor de la unitat de les forces d'esquerres i va tenir un paper clau en la constitució del PSUC.

La guerra

Amb la constitució del PSUC, Miret es va sumar a les tesis estalinistes. Això el portaria a continus enfrontaments amb els anarquistes de la CNT-FAI i amb els comunistes antiestalinistes del Partit Obrer d'Unificació Marxista (POUM). Va ser nomenat Conseller de Proveïments de la Generalitat, però tan sols estaria unes setmanes al càrrec. Als fets de maig de 1937 va lluitar a Barcelona, amb el fusell a la mà, contra els anarquistes i els militants del POUM. Després d'aquests fets va ser destinat al front de l'Aragó, on va intentar enquadrar a les forces de l'exèrcit republicà com a comissari polític. Es diu que va ser un dels darrers combatent republicans en abandonar el territori català i passar a França, amb els franquistes als talons.

La resistència

Josep Miret va ser un dels primers refugiats en sumar-se a la resistència a l'ocupació nazi. En realitat ho faria bàsicament amb militants comunistes catalans, amb alguns comunistes espanyols i amb antics membres de les Brigades Internacionals. Van preparar sabotatges, van filtrar informació als aliats, van divulgar notícies prohibides pels ocupants... Miret va arribar a ocupar un alt càrrec a l'organització dels partisans espanyols. El seu germà Conrad, també resistent, va morir a mans dels nazis, i això va afectar molt Josep. El 30 de novembre de 1942 la policia francesa, que seguia atentament les xarxes comunistes espanyoles, va detenir Miret al seu pis de París; duia un document fals, en què constava que tenia nacionalitat francesa, però no va aconseguir enredar-los. També van capturar la seva companya sentimental, la partisana Lily (Julienne Brumerhurst), que esperava una filla de Miret. Més tard Lily seria alliberada i tornaria a la resistència contra els nazis. Miret va patir dures tortures, però no va parlar. Va ser conduït a la presó de Fresnes, prop de París.

Camí de la mort

El 16 d'agost de 1943 Josep Miret i 63 persones més van ser conduïdes cap a Alemanya. Miret va ser reclós a Mauthausen, però allà de seguida va reintegrar-se a les xarxes comunistes. Va dedicar-se a sabotejar la fabricació d'armes a les fàbriques del camp de treball on era destinat. El novembre de 1944 va ser ferit en un bombardeig aliat. D'immediat va ser assassinat per un guardià de les SS, que més tard seria executat pels aliats. Miret va ser proposat per a integrar-se al govern de la República després de la seva mort, perquè la notícia de la seva defunció no havia transcendit (diuen que la policia espanyola regirava periòdicament la casa de la seva vídua, a Barcelona, amb l'esperança de trobar-lo, fins i tot molts anys després de la seva mort).

Un home sense corbata

El 2004 els catalans van quedar molt sorpresos, quan el conseller republicà Josep Bargalló va començar a aparèixer en els actes més solemnes sense corbata. Tothom assegurava que era el primer conseller que assistia a actes oficials de primer rang sense corbata. No era cert: ja ho havia fet, al 1937, Miret. En algunes fotografies se'l veu acompanyat de Lluís Companys, Josep Tarradellas i altres membres del gabinet amb trajo a mida i corbata (i molts d'ells fins i tot amb armilla). Musté duu una americana sense corbata. En realitat, se'l veia molt més còmode amb l'uniforme militar que lluïa en d'altres ocasions.

Tapar oblits

Miret va ser glorificat a finals dels anys quaranta pels resistents francesos i pels comunistes catalans. Però més tard va passar molt de temps en l'oblit, probablement perquè se l'associava a Joan Comorera, mal vist pels dirigent del PCE pel seu catalanisme. Montserrat Roig, en el seu llibre sobre Els catalans als camps nazis, va mencionar la personalitat destacada de Miret, segons el que li havien explicat diversos supervivents de Mauthausen. Però el maig d'aquest any el conseller d’Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència, Raül Romeva, va anar a Mauthausen per col·locar-hi una placa en memòria de l'escultor Jesús Galdón on s’hi pot llegir en català, castellà, hebreu i alemany: “Tot el dolor  d'un poble. En memòria de les persones deportades als camps nazis”. En el seu discurs va tenir un record per al conseller de Proveïments mort al camp i va expressar el compromís del Govern en no oblidar-lo.

Massa tard?

Rosa Toran és una reconeguda especialista en l'univers concentracionari nazi i és vicepresidenta de l'Amical de Mauthausen. En aquest llibre recorre a bibliografia especialitzada, a documentació d'arxiu, a escrits de partits... Però ja fa molts anys que Miret va morir i ja no queden testimonis que recordin directament al personatge. I la documentació que se'n conserva d'ell és molt parcial: no hi ha diaris, no hi ha correspondència... El llibre es veu obligat a usar de forma recurrent els articles publicats per Miret a la premsa comunista, i això per força ens ofereix una visió bastant incompleta del personatge. Malgrat tot, era necessari recordar aquest personatge, que va arribar a ocupar una Conselleria i que va acabar assassinat pels enemics de la llibertat. I aquest llibre acompleix a la perfecció la tasca de recordar i homenatjar Josep Miret.