No podia caure en un moment oportú la publicació del llibre Per combatre aquesta època. Dues consideracions urgents sobre el feixisme de Rob Riemen (Arcàdia Editorial, amb traducció d’Auke Oosterhoff). Inclou dos breus assajos que apunten que hi ha un repunt del feixisme, i que si hi és, és perquè el feixisme mai no s’acaba de derrotar. Si no es combat i no se'n fa prevenció de forma repetida, torna sempre a ressorgir. Ara per ara, segons Riemen, l’esperit dels temps destrueix l’esperit de la civilització democràtica, i el feixisme és una amenaça especialment forta.

El mal existeix

Rob Riemen, assagista holandès, creu que per evitar el feixisme, en primer lloc, cal ser conscient del perill de la seva aparició, i per això deplora que no se’l defineixi com a tal i s’usin eufemismes com “extremistes de dretes”. El filòsof és molt crític amb les teories bonistes: creu que per evitar el mal cal ser conscient de les tendències negatives que té l’ésser humà. Riemen recupera una cita de Natalia Ginzburg: “No podem combatre el feixisme si no reconeixem que no és res més que el costat estúpid, patètic i frustrat de nosaltres mateixos”.

La clau: el poder

Per a Riemen, el feixisme no seria el contrari de la democràcia, sinó el seu fill bastard. Explica que el germen del feixisme no està en fenòmens conjunturals, com la crisi econòmica (tot i que hi pot influir), sinó en els mateixos membres de la societat. La clau del seu ressorgiment continu radicaria, doncs, en la voluntat de poder. En conseqüència, l’única forma de combatre’l de forma eficaç seria fomentar els valors espirituals. L’enemic de la democràcia seria, per a Riemen, “l’home-massa”. Segons aquest pensador, la democràcia de masses acaba fomentant els instints més baixos, i aquests acaben conduint, inevitablement, al feixisme.

La democràcia que no era

Riemen no estalvia crítiques al nostre sistema polític i social. Afirma que “la força dominant de la nostra societat és l’estupidesa organitzada”. El sistema polític, i no només a l’Estat espanyol, portaria a “democràcies de masses desproveïdes d’esperit democràtic”, amb uns ciutadans infantilitzats a través de la idea de la joventut eterna i d’entreteniment a totes hores. El pensador neerlandès acusa a les elits d’haver traït els ideals democràtics i de fomentar, justament, la irresponsabilitat dels ciutadans.

L’altra cara del feixisme

Les reflexions de Riemen sovint parteixen d’altres intel·lectuals. I en un d'aquests dos assajos recupera un text de l’historiador Robert O. Paxton, expert en la França de Vichy, qui adverteix que al segle XXI els feixistes no es posaran l’etiqueta feixista. Riemen afegeix que “Si mai el feixisme arriba als Estats Units, ho farà en nom de la llibertat” i avisa dels perills de l’islamofòbia i de la xenofòbia, com a actuals cavalls de Troia del feixisme. Riemen apunta que els feixistes ja són entre nosaltres, i que estan caracteritzats pel lideratge carismàtic i pel desig de mobilitzar masses, basant-se en el ressentiment contra l’enemic. El feixisme es podria descobrir per la seva falta d’amor a la vida, “i a tot allò que dona veritable vida – la veritat, la bondat, la bellesa, l’amistat, la justícia, la compassió, la saviesa”.

Massa feixisme?

Riemen, doncs, opta per una definició molt àmplia de feixisme, ja que es fixa més en allò que considera l’esperit del feixisme, que en la forma política específica que van adoptar els règims de Hitler i de Mussolini. Per a ell, la democràcia seria un sistema basat en la dignitat de l’home i tot allò que ataqués aquest principi bàsic fluctuaria de la banda del feixisme. Potser aquest és el punt més dèbil del seu assaig, en què tot allò que resulta poc democràtic podria acabar essent qualificat de feixisme, tot complicant així molt l'anàlisi d'aquest fenomen.

L’Europa volguda i l’Europa real

Riemen proclama el seu europeisme, i reivindica l’esperit europeu, bàsicament a través de les lectures de Nietzsche i Paul Celan. Afirma que l’essència d’Europa és la cultura, i que ser europeu no és sinó lluitar per la llibertat i la cultura. Justament pel seu europeisme, Riemen deixa clar el seu rebuig a la Unió Europea, tan sols centrada en aspectes econòmics. I conclou que “Al món del poder només li interessa el poder, el poder i la propietat. No li interessa la llibertat, ni la justícia, ni l’ànima europea. I mentre això sigui així, la història en aquest continent no deixarà de repetir-se”.

Esperança

Per combatre aquesta època és un llibre impregnat de pessimisme, on adverteix de la reversibilitat dels progressos democràtics i afirma el perill de feixistització de tota la societat. I, malgrat tot, enmig d’aquest llibre de tons foscos, deixa anar un missatge lluminós, que obre portes a l’optimisme: “El retorn del feixisme sempre és possible. Però no és inevitable”.

 

Rob Riemen, Per combatre aquesta època. Dues consideracions urgents sobre el feixisme. Barcelona, Arcàdia, 2018, 148 pàgines, 16 €.