La resposta més freqüent de Juan Luis Cebrián en l’entrevista amb Jordi Évole, emesa aquest diumenge dia 12, era que la decisió de publicar tal o qual era del director del diari i no seva, perquè ell és el president i no hi intervé, a la redacció. Va donar aquesta rèplica en totes les variants que caben entre “què sé jo si no hi sóc” fins a la més tòpica “això li ho hauries de preguntar al director”.

Cebrián, però, s’ha desmentit aquest dilluns al matí després que l’entrevistés Carlos Alsina a Más de Uno, el matinal d’Onda Cero (Alsina és aquell de “¿Y la española?” que va deixar Rajoy glaçat en directe). Quan Cebrián s’acomiadava, ha dit a Alsina, a micròfon tancat: “¡Haurem de publicar el patrimoni de la família Lara i el de Mauricio Casals a veure si així us tranquil·litzeu!”. Ho ha explicat John Müller, adjunt al director de El Español, que participava al programa.

Müller ha reconfirmat l’escena a El Nacional i ha aclarit: “ha sonat com una amenaça”. Cebrián ha sortit molt emprenyat de l’entrevista.

Una qüestió queda enlaire. Si Cebrián pot decidir que El País publiqui el patrimoni dels amos i executius d’Atresmedia (grup Planeta), propietari de La Sexta i d’Onda Cero... vols dir que no ho ha fet abans per cuidar-se d’altres interessos, com li preguntava Jordi Évole? Es fa difícil pensar d’altra manera.

Un altra contradicció en què Cebrián ha caigut aquest dilluns: no ha pogut sostenir que no l’havien trucat per contrastar les informacions de La Sexta i El Confidencial que el relacionen amb els Papers de Panamà. Resulta que sí, que el van trucar. A la ràdio ja no ha estat tan taxatiu i ha explicat que no va tornar resposta perquè "la direcció de comunicació de Prisa no ha de donar explicacions sobre el meu patrimoni”.

Aquesta afirmació el torna a deixar en una posició ben galdosa. Prisa ha presentat una demanda contra El Confidencial (no contra La Sexta) per “competència deslleial” i l’argument que la sosté és que les informacions que ataquen Juan Luis Cebrián personalment també taquen Prisa i els seus mèdia, cosa que els obliga a gastar un dineral en restablir el bon nom de l’empresa. Aviam, Prisa ha de defensar Cebrián quan ataquen el seu patrimoni personal però no en pot aclarir res justament perquè és personal? Potser és així, però és ben estrany, tot plegat.

Cebrián està passant un viacrucis. El president de Prisa i director-fundador del diari El País no es deixa entrevistar gaire. Sempre ha estat un home discret en aquest sentit. Ara ho fa si us plau per força, perquè és part del circuit promocional de “Primera página. La vida de un periodista” (Debate, 2016), les seves memòries fins al 1988. La promoció pels mitjans és part dels compromisos de l’autor amb l’editorial.

A l’entrevista del Salvados només es destrempa quan li pregunten pel seu patrimoni personal. El mateix li ha passat a Más de Uno. El presentador, Carlos Alsina, ha provat que expliqués el seu vincle amb la petroliera Star Petroleum, companyia amb comptes a paradisos fiscals. Cebrián, empipat, ha replicat: “No he vingut aquí a donar explicacions del meu patrimoni personal [...] No és d'interès públic. Tampoc he vingut a confessar els meus pecats ni a sotmetre'm a una sessió psiquiàtrica”.

L’home ha perdut una mica els papers davant la insistència del presentador. Ha deixat anar: “Em pot preguntar vostè quantes vegades m'he masturbat, però tampoc ho contestaré. Perquè no crec que sigui d'interès públic”.

L'editorial no ha dit quantes entrevistes ha compromès ni a quins mèdia per a promocionar el llibre.