Cebrián: “No em dóna la gana parlar de les meves contradiccions en públic”

Juan Luís Cebrián és un dels homes més poderosos d'Espanya. Però poderosos de veritat, dels que manen. Avui ha anat a Can Évole, a La Sexta, per dir-nos que realment ell no mana gens, que qui mana de veritat són els altres. I ho ha fet amb frases com “la línia d'El País la marca el director. Jo la sé com a lector, potser privilegiat”.

Però abans de repassar això i la resta del que ha dit, li recordo que aquest senyor actualment és el president del Grup Prisa, que va ser nomenat cap d'informatius de TVE el dia en què van executar a Puig Antich i que va ser el primer director del diari El País.

Es diu Cebrián, però es podria haver dit “senyor Jamás”. Del minut 44.50 al 45.46 de l'entrevista ha dit 15 cops la paraula jamás. Ha estat quan ha sortit el tema de la seva comentada relació amb els papers de Panamà que ell ha negat totalment: “És una calúmnia i una mentida, per cert, difosa per La Sexta”.  

Ha estat el moment més tens d'una entrevista que ha anat de la calma a la tempesta i que ens ha ofert frases com “Mai he estat sectari ni poderós”, “És més fàcil treure governs que posar-los”, “La premsa de paper està condemnada a desaparèixer” o “Podríem haver estat més crítics amb els grans empresaris i amb els sindicalistes i amb la kale borroka, jo què sé...”.

Però anem al principi de tot. “Morbo?”, li ha dit Évole, només començar. Per què? Doncs perquè “La Sexta no és la seva cadena favorita”. I la primera resposta de Cebrián ha estat que La Sexta és la cadena de TV que més veu, tot i que a La Sexta Noche li ha dit “Sábado Noche”, nom més propi per a un programa de José Luís Moreno.

Un moment molt interessant ha estat quan, mentre explicava com Alfredo Pérez Rubalcaba i Felipe González van acabar al consell editorial d'El País, a la part inferior dreta de la pantalla ha sortit un anunci-promoció d'El Club de la Comedia, un programa de la graella de La Sexta.

Possiblement vostè es pregunti: i què coi ha anat a fer Cebrián a casa de l'enemic? Doncs ha anat a vendre un llibre que ha estat citat diverses vegades a l'Inici de l'entrevista, però que ni hem vist, ni se’ns ha dit el títol, i que pel que han comentat intueixo que ha escrit ell explicant la seva vida professional.

l al llibre no sé, però al Salvados ha semblat que ell passava per allà. Passava pel programa, per El País i per PRISA. Coses que ha dit? Sobre la ideologia d'El País, que no va ser un diari d'esquerres sinó que ho eren els lectors. Sobre Pablo Iglesias, que mai no ha tingut cap conversa a soles amb ell però li sembla “un acudit vertaderament genial” que digui que va pressionar per posar a Rajoy de president. Parlant de la monarquia, ha reconegut que a Espanya hi havia un pacte “tàcit” de no ser crítics amb la Família Reial. I relacionat amb això ha explicat que el Rei el trucava sovint per parlar amb ell a La Zarzuela, que no es va sorprendre del Cas Noós i que Urdangarín no li sembla “un personatge d'una fortalesa psicològica gran”.

Però anem al moment que esperàvem: el tema Pedro Sánchez. Pocs dies després de ser defenestrat, l’exlíder sociata va anar a can Évole per denunciar que va ser El País qui se’l va petar. I mentre el programa recupera aquelles declaracions, veiem com Cebrián se les mira. I mentre ho fa es toca dos cops el nas i un cop es puja les ulleres. I la cara és, crec, de menyspreu total i absolut. I un cop vistes, comenta el contingut: “No crec que sigui veritat que responsables del diari li diguessin que o Rajoy o ell. En tot cas jo no estava en aquelles reunions. Crec que la mediocritat política de Pedro Sánchez s'ha posat de manifest durant aquest procés i em sembla lamentable que els seus problemes amb el partit els reboti cap a diaris que no tenen res a veure amb el PSOE ni amb altres partits perquè són independents (...) Tractar de passar la responsabilitat de les decisions polítiques als mitjans per part dels polítics és una estupidesa i una actitud miserable”.  Évole li ha preguntat si ha votat algun cop Sánchez: “Sí, sí. Sóc un votant socialdemòcrata assidu”. Ves per on...

I llavors Évole li ha llegit aquell famós editorial d'El País on a Sánchez li deien, entre altres boniques paraules, “insensat sense escrúpols” i “fracassat”. I li ha preguntat si va ser un error. “Podrien haver-se estalviat alguns adjectius, però la base és certa”.

Acabat aquest tema, hem passat al de les possibles pressions empresarials denunciades per Sánchez. Cebrián ens ha explicat que al consell d'administració de PRISA no hi ha cap banc, però que el Santander té un 4% de les accions, La Caixa un altre 4%, l’HSBC un 8% i Telefònica té un 12%. I que aquestes empreses mai els diuen el que han de publicar.

–I llavors, als consells d'administració, què es diu? –ha preguntat Évole–.

–No vull ser mal educat o ineducat, però crec que no entens bé com funcionen els consells d'administració. Hauries d'incorporar-te a un perquè el que fa és, precisament, administrar l'empresa...

–Potser no m'he explicat bé... El que deia és que, de vegades, potser sense que intervingui l'accionista tu ja saps el que cal publicar...

(Cebrián beu aigua)

–El que més em preocupa és que els rumors que corren sobre això als digitals o a altres llocs generin autocensura en els periodistes. Mai, però mai (i insisteix molt en l'adjectiu, el famós “jamás” que l'acompanyarà per sempre més a partir d'ara) s'ha intervingut des del consell en la línia editorial d'El País.

I en aquell moment Évole li ha tret l'indult del govern Zapatero a Alfredo Sáenz, vicepresident del Santander, una notícia que no va aparèixer a la portada del diari. Cebrián ha dit que potser el director no la va considerar important i ha afegit: “Jo no tinc ni punyetera idea de si havia o no d'anar a la portada”. Ha estat el moment en què el “senyor Jamás”, el personatge que volia ser ningú, ens ha fet un petit tast de qui és realment.

I ha seguit amb el moment en què Évole ha recordat les 14 pàgines que El País va dedicar a la mort d’Emilio Botín amb articles on es parlava d'ell meravellosament bé i ell ha argumentat que “Quan va morir Lara, propietari de La Sexta, també vam dedicar-li 11 pàgines”. En tot cas “jo no crec que el que digui La Sexta sigui el que diu el senyor Lara que, per cert, també és accionista d'un banc, el de Sabadell”.

L'esclat ha estat quan Évole ha tret el tema del que guanya i ha guanyat en moments amb, per exemple, un ERO important a l'empresa. La primera frase és per emmarcar: “No recordo haver guanyat 13 milions d'euros en un any”. M’agrada tant que la incorporo des d'avui mateix al meu vocabulari habitual. Si me'n recordo, esclar, perquè això de la memòria ja ho té, que no recordes una frase com aquesta o si has guanyat 13 milions d'euros”.  

I la cirereta: “Les meves contradiccions les resolc amb el meu psiquiatre i abans amb el meu confessor, entens? Jo no estic aquí per discutir les meves contradiccions amb tu. Ni discuteixo les teves. Ni em dóna la gana parlar de les meves contradiccions en públic”.

Potser per refer-se, ha trobat el moment per dir-li a Évole: “Tu creus que no ets establishment? Doncs que Déu et conservi la vista”.

I sense que semblés que s'acabava el programa i sense ni dir adéu, la cosa ha arribat al final. El senyor Jamás, l'home que no sabia res, la transparència feta persona, ha desaparegut. I ha deixat un trending topic a Twitter, si més no, curiós:

Mai hauria pensat que Cebrián fos "catalanisme"...